Com comunicar correctament sobre les migracions

“Sense papers”, “il·legal”, “indocumentat”. Aquests són alguns dels termes que més es fan servir per referir-se a les persones vingudes de països extracomunitaris. Tanmateix, aquests conceptes no només no reflecteixen la realitat del fet migratori, sinó que a més redueixen a les persones que el protagonitzen a un estereotip.

Cal evitar simplificacions i generalitzacions, perquè no fan més que projectar i continuar actituds negatives com l’associació immediata i irreflexiva de migració i delinqüència, que no aporten res a la discussió pública.

Amb les migracions, sempre s’associa tot un enfilall de xifres i dades, abstractes i difícils d’entendre. Tractar així la informació, però, cosifica les persones i les redueix a nombres. Així, cal humanitzar les xifres, contextualitzar-les. Això reduirà la distància entre les persones que protagonitzen la realitat migratòria i les que en reben la informació.

Aquesta contextualització s’aconsegueix diversificant les veus, deixant que les persones que viuen la migració expliquin les seves històries. A la vegada, també és important no abusar de les fonts institucionals. Les entitats tenen més fàcil fer aquest pas, ja que és possible que ja de per si comptin amb persones disposades a compartir les seves experiències.

Aquesta humanització demana posar la persona per davant de tot. La migració mai pot ser el tret més definitori d’algú, només, si es vol, una característica més. Això vol dir que si es vol parlar d’aquesta circumstància, la forma més adequada de fer-ho és anomenar-la “persona migrant”, i mai únicament “migrant”.

En la línia del que s’ha comentat a l’apartat anterior, i per tal de garantir aquesta humanització, cal evitar reduir les persones a la seva procedència, grup ètnic o religió. Això significa que tot apunt que no aporti informació rellevant s’haurà d’obviar. Les dades que es donin han de ser justificades, perquè, si no ho estan, promouen la discriminació.

Les persones encarregades de la comunicació han de tenir en compte que, si bé la seva tasca és simplificar temes complexos, el retrat del fet migratori ha de mostrar totes les seves facetes, ja que, per contra, la informació tendirà de nou als estereotips i les fal·làcies.

En aquest sentit, ajuda molt la contextualització dels termes, dades i missatges transmesos. Això ajudarà a l’audiència a entendre el retrat complet del fet migratori. En aquest retrat també ha d’entrar la realitat de les persones migrants, d’aquí que sigui important també incorporar-hi informació sobre els beneficis de la migració, el que reduirà els efectes de la criminalització a la qual solen sotmetre els mitjans a les persones migrants.

Això últim, però, s’ha de fer sense instrumentalitzar la migració, així com sense titllar les persones nouvingudes d’exòtiques, heroïnes o víctimes passives. Això només és una altra dimensió de l’explotació de l’alteritat, quan el que cal és reforçar l’existència de valors comuns. 

També en el tractament de fotografies i vídeos s’ha de fer aquesta contextualització que comentàvem a l’apartat anterior. A més, a l’hora d’escollir les imatges per a comunicar sobre migracions, s’ha d’extremar la sensibilitat, fent un treball intern des de l’entitat per garantir que no s’estan presentant retrats paternalistes o sensacionalistes, així com tampoc s’està envaint la privacitat de les persones protagonistes.

Per desgràcia, existeixen diversos factors que a la llarga desplaçaran persones de casa seva, com és el cas del canvi climàtic. De la mateixa manera, hi ha qüestions que no es poden preveure. D’aquí que les comunicacions de les entitats que es dediquen a les migracions no s’hagin d’enfocar tant al fet migratori en si com si en la lluita que l’organització du a terme a l’arrel de la qüestió. L’objectiu és subratllar les solucions que l’entitat i la societat pot aportar al problema que està obligant les persones a desplaçar-se.

Es tracta d’un acostament més aviat atemporal a aquesta realitat social, perquè el desplaçament de persones, moltes vegades, no és més que un símptoma d’un problema més profund. Si l’entitat informa sobre les seves actuacions en aquest aspecte, estarà oferint una imatge completa que farà que l’ull públic es posi en la problemàtica real que cal solucionar, i no en la migració.   

A més de la inadequació en el tractament de les informacions sobre la comunitat migrant, les dones migrants pateixen el biaix de gènere. Generalment, des dels mitjans, les dones que duen a terme aquests desplaçaments són retratades estereotipadament, enfocant-se en elles només en els casos com el tràfic de persones, la prostitució i la violència de gènere.

Aquest enfocament redueix a les dones en situació migrant a víctimes passives no autònomes i sense formació. És una visió paternalista que a més perpetua els tòpics de l’alteritat.

El fet migratori és una realitat que canvia constantment, ja que està lligada a la geopolítica mundial i, cada cop més, a la geografia física. Per això és necessari que les persones que s’encarreguen de comunicar sobre aquesta qüestió es formin adequadament, s’especialitzin, i actualitzin constantment els seus coneixements per tal de ser capaces de cobrir els nous escenaris que van sorgint amb les seves particularitats.