Com fer un pla d’ambientalització de l'entitat?

El primer pas abans de començar la redacció d’un pla d’ambientalització és saber quines són les mètriques de consum, eficiència energètica, reciclatge, mobilitat i subministraments de l’entitat, que en última instància són els factors en defineixen la sostenibilitat.

Aquesta diagnosi de l’estat actual és un càlcul que s’haurà de fer de la manera més detallada possible. Fer això permetrà a l’organització saber d’on parteix exactament i establir els objectius a partir d’aquí. Aquests últims, a més, hauran de seguir unes línies estratègiques realistes, que tinguin en compte les particularitats de l’entitat.

Aquesta qüestió és especialment important per les entitats que treballen més enllà de la seva seu i el seu barri i necessiten fer desplaçaments de persones o material. El pla haurà de contemplar una reducció de la petjada de carboni en la mobilitat de l’entitat. Caldrà fer servir el transport públic sempre que sigui possible, quelcom que es pot aconseguir facilitant bitllets de transport a les persones voluntàries i professionals des de l’entitat.

En cas que aquesta opció no sigui possible, pel que sigui, s’haurà de contemplar la contractació o compra d’un vehicle que pugui transportar de forma comuna tot l’equip necessari per a la tasca.

Uns apartats que tots els plans d’ambientalització han de contemplar són aquells referents a l’estalvi d’energia i a diversos aspectes del consum. Pel que fa a l’eficiència energètica, hi ha molts petits gestos que les entitats poden incloure al pla per estalviar el consum. Per exemple, instal·lar persianes o substituir les llums per LEDS. Alguns canvis més grans que poden dur a terme en aquest sentit són la instal·lació de calefaccions més sostenibles o inclús contractar energies renovables.

Un altre aspecte a contemplar és l’estalvi d’aigua. El pla haurà de contemplar l’eficiència en l'ús d'aquest recurs recollint mesures com la instal·lació de cisternes amb descàrrega d’aigua amb interrupció i aixetes amb airejador. 

També és important analitzar quin és l’ús del paper a l’entitat i quines mesures dur a terme per estalviar-ne. Aquí té un rol rellevant la reutilització de paper i la instal·lació de preferències d’impressió a dues cares i en blanc i negre.

Igual que s’ha de tenir en compte el consum que es fa de les eines de què ja disposa l’entitat, també cal que el pla inclogui mesures per fer una adquisició de subministraments el més sostenibles que sigui possible. Així, s’haurà de crear un protocol de compres sostenibles, tot havent revisat quins són els proveïdors i quina és la seva política ambiental.

Caldrà contemplar l’ús de gots propis i la compra de productes fabricats amb materials reciclats, articles per la neteja ecològics, bolígrafs recarregables, marcadors de text secs, adhesius i retoladors amb base aquosa... A més, sempre que es pugui, s’hauran d’adquirir els productes al comerç just i tenir en compte les etiquetes ecològiques.

Així, com s’indica a l’apartat anterior, el pla ha de garantir una minimització en la generació de residus. Tanmateix, també haurà de contemplar la reutilització i el reciclatge d’aquells que sí es produeixin. Caldrà plantejar doncs l’adquisició de cubells de reciclatge per a la separació dels residus, entre ells un on dipositar només paper. Una altra mesura interessant és instal·lar fonts per evitar el consum d’aigua envasada en plàstic.

Tot això que s’ha anat indicant haurà de tenir-se en compte també en l’organització dels actes de l’entitat. Caldrà que el pla inclogui l’elaboració d’un protocol per ambientalitzar els esdeveniments, que haurà d’indicar coses com la ventilació i la situació de l’espai, el desplaçament fins allà, la procedència del menjar i la seva adequació al nombre d’assistents, que aquest no vingui envasat en plàstic, l’ús de paper reciclat... Tot dependrà del tipus d’esdeveniments que cada entitat organitzi. 

Per a cadascuna de les propostes, el pla haurà de detallar els aspectes conjunturals del seu funcionament. S’haurà de definir quins són els agents implicats, el cost econòmic, les fonts de finançament i el nivell de prioritat de cada mesura contemplada. Aquest detall és el que marcarà la diferència entre un mer pla de recomanacions i un autèntic pla d’acció.  

Finalment, tot i que el pla ha d’oferir mesures concretes que donin resposta als objectius establerts prèviament, l’ambientalització ha d’estar preparada amb una certa flexibilitat. S’ha de tenir en compte que a poc a poc aniran sorgint noves possibilitats i necessitats. A més, el document resultant ha de provenir sempre de la participació i la discussió entre les persones membres de l’entitat. L’ambientalització suposa un canvi d’hàbits total i tothom s'hi ha de sentir inclòs.