Com impulsar el voluntariat jove a les entitats

Segons Toro, hi ha raons de pes per les quals és important la participació de les persones joves al voluntariat de les entitats. Primer, cal tenir en compte l’àmbit individual, és a dir, que el voluntariat permet a les persones desenvolupar-se i explorar interessos i vocacions propis. Segon, aquestes persones evolucionaran conjuntament amb la societat, connectant tenint un impacte positiu en la comunitat i enfortint-la, tot esdevenint, fins i tot, un model a seguir. 

Socialment s’ha fet una construcció de la joventut com un grup aïllat de la resta de la societat, fent-ne una descripció que la caracteritza i estereotipa de desinteressada i desmotivada, per una banda, o difícil de tractar i dialogar, per l’altra.   

Amb tot, la manca de participació té poc o gens a veure amb aquestes categories, explicava Marta Toro, que identificava, alhora, algunes raons per les quals el voluntariat jove ha disminuït tant: la cultura de l’excel·lència, la manca de temps, les desigualtats, la manca d’informació moltes vegades provocada per la diferència en els codis i formats comunicatius, la preponderància de la cultura individualista neoliberal i la desconfiança cap a les organitzacions que sovint deriva de totes aquestes qüestions. 

La primera fase per a impulsar la incorporació de voluntariat jove a les entitats és analitzar en quin punt es troba l’organització. Per a això, caldrà revisar alguns indicadors: percentatge de persones joves que representa el cos de voluntariat en aquest moment, percentatge de persones joves en l’organització i el consell d’administració, formes de participació de la gent jove a l’entitat ja existents i conèixer el mitjà o mitjans pels quals la el voluntariat actual s’assabenta de la tasca de l’organització. 

La finalitat d’aquesta anàlisi és tenir una fotografia detallada de la situació actual del voluntariat per a, a partir d’aquí, establir uns objectius per a abordar la joventut, tot definint el perfil de voluntariat jove al qual es dirigiran les campanyes de captació. 

Les primeres eines presentades per Toro tenen a veure amb fer atractiu el voluntariat per a la joventut. Això voldrà dir adaptar-se a la seva estètica i formes comunicatives des de diferents perspectives, per tal que el to ressoni amb aquest grup durant les campanyes. 

Primer, caldrà fer servir un llenguatge i una estètica adequades a les xarxes socials i a la web. Per fer això, és aconsellable emmirallar-se en recursos que ja funcionen: memes, simplicitat, hashtags, colors vius... Així i tot, caldrà tenir en compte que les modes canvien constantment, i és important  estar al dia de les tendències per a adaptar les campanyes de captació. 

És important fer les campanyes de captació per a joves a les plataformes en els llocs on són les joves, tant físics i analògics com digitals.

Per a les campanyes presencials, es recomana col·laborar amb instituts i altres institucions educatives, fent presentacions a centres, fires solidàries i estenent la mà per a desenvolupar projectes d’Aprenentatge i Servei. 

També caldrà tenir a prop els serveis de joventut del barri, el poble o la ciutat de l’entitat. Per a això, abans de començar la campanya pot ser interessant fer un mapeig de les diferents entitats i serveis juvenils de l’entorn. 

Finalment, si les xarxes socials són importants per a la resta de campanyes de l’entitat, per a captar voluntariat jove són imprescindibles. Caldrà estar on és la joventut: Instagram, Tik Tok i Twitter. També serà important comptar amb un número de telèfon per a respondre Whatsapps de consultes i dubtes, entre altres coses perquè sol haver-hi una reticència entre el jovent a agafar i fer trucades. 

A part de tot això, hi ha altres espais que serà important tenir presents, com aplicacions de voluntariat en línia (hacesfalta.org, Volungo, Voluntaris.cat...) o moviments locals. 

Per a captar joventut que s’impliqui en l’entitat cal predicar amb l’exemple, fent esforços per a acostar-se a les persones i trencar la barrera que fa que aquest grup no s’acosti a espais que, en realitat, tenen molt en comú amb els seus principis. 

Això voldrà dir, en primer lloc, adoptar una actitud de flexibilitat i posant per davant la cura de les persones que integren l’entitat. També caldrà tenir un to d’empoderament, subratllant que no cal fer grans accions per a propiciar canvis estructurals, encarant el nihilisme. Això només es podrà fer amb una comunicació propera, efectiva i constant: a l’inici, durant el procés i oferint mitjans.

També caldrà que les formacions que s’ofereixin per a la incorporació al voluntariat i el desenvolupament de la tasca puguin utilitzar-se fora del propi voluntariat.      

És molt important reconèixer la feina de les persones voluntàries joves, ja no només perquè aquelles que ja desenvolupen voluntariat se sentiran valorades, sinó perquè servirà també com a forma de crida.  

Toro recull diferents mecanismes per a reconèixer la tasca de les voluntàries: fer un retorn de l’impacte generat, publicar vídeos a les xarxes que visibilitzin la tasca, fer trobades i esdeveniments, entregar premis, oferir certificats o donar la possibilitat de fer convalidació de crèdits (fent convenis amb els centres educatius) i incorporar l’entitat a programes de reconeixement com el Vol+.

L’últim mecanisme que Toro esmenta per a impulsar el voluntariat jove a les entitats és la creació de comunitat, tant dins com fora de l’organització. Això vol dir, primer, crear un entorn a l’entitat que sigui acollidor amb les persones de tots els orígens, edats i gèneres, de manera que evolucioni cap a un espai on la persona pugui descansar de la competitivitat que impera en la societat. 

D’altra banda, també caldrà propiciar la relació amb agents externs, teixint relacions amb altres organitzacions locals i comunitats, involucrant les joves que ja formen part de l’entitat en el procés de captació i mobilització del jovent i posant de relleu els beneficis que té això.