Com incorporar la perspectiva LGBTI+ als serveis per a gent gran
Comparteix
Les entitats o centres que treballen amb gent gran, i especialment les residències, han de fer un treball estructural específic si volen garantir la inclusió de la diversitat de gènere i sexual en els seus espais.
Els serveis per a persones grans d’entitats i residències solen estar enfocats a un model hegemònic de persones, tot sacrificant el model de l’atenció a la persona en favor de la rapidesa i la comoditat del seu personal. Tanmateix, amb l’arribada de noves generacions a edats avançades ja s’està fent palesa de la necessitat d’adaptar els protocols i models d’actuació per a que atenguin de manera efectiva la diversitat.
En aquests contextos és especialment sensible la qüestió LGTBI, sobretot perquè les persones que acudeixen als centres i serveis per a gent gran han crescut en un context en què l’homofòbia estava normalitzada. Això no vol dir, però, que no hi hagués persones LGTBI, sinó que aquestes es veien i encara es veuen obligades a amagar-se. És per això que cal que les entitats i altres institucions que treballen amb persones grans introdueixin protocols de diversitat LGTBI en els seus models d’actuació, per evitar que aquestes persones que van haver d’amagar la seva identitat en la seva joventut, no ho hagin de fer també en edats avançades.
A continuació es resumeixen les claus d’aquest àmbit recollides a la ‘Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans’, del Departament d’Igualtat i Feminismes. Els centres que segueixin aquests protocols podran adquirir un distintiu que especifica que el centre és un espai segur per a les persones LGBTI+ expedit per la Generalitat de Catalunya.
Mecanismes de funcionament
El primer pas per a una atenció a persones grans que contempli la diversitat sexual i de gènere és establir un protocol d’acollida i acompanyament que contempli i oficialitzi les diferents qüestions que tenen a veure amb la inclusió i el respecte de persones LGTBI, que estan recollides en aquest recurs en la seva majoria. En aquest protocol caldrà introduir els mecanismes d’intervenció en casos de discriminació per LGTBI-fòbia (una obligació segons la Llei 11/2014).
Alhora, caldrà revisar els reglaments i formularis del centre per a que incloguin la perspectiva LGTBI, fins al punt que sigui un element transversal en tots els models i protocols de funcionament.
En aquest sentit, serà important incloure en l’itinerari formatiu de l’equip de gestió de l’entitat o servei per a gent gran, activitats de sensibilització en matèria de diversitat de gènere, sexual i familiar, de manera que tinguin les eines per a no només garantir un tracte no-discriminatori, sinó també ser capaç de detectar casos de discriminació. Aquesta formació haurà de ser continuada i periòdica, així com adaptable a cada cas. Per a trobar accions formatives d’aquest àmbit, es recomana consultar a la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, que en coordinació amb la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat ofereix tallers a demanda d’aquestes qüestions.
Un altre grup de mecanismes que caldrà tenir en compte per a garantir un funcionament respectuós amb la diversitat sexual i de gènere a les entitats i serveis de persones grans són les instal·lacions. Per exemple, serà especialment important adaptar banys per a persones no binàries.
Visibilitat
Una altra clau dels centres de gent gran que volen ser inclusius amb les persones LGTBI és la visibilitat, ja no del col·lectiu en si, que també, sinó del caràcter inclusiu de l’entitat. Es tractaria de disposar de fulls i cartells informatius sobre el funcionament del servei especificant que es garanteix la diversitat sexual i de gènere.
També caldria especificar a les normes de convivència públiques el respecte cap a les persones LGTBI, i fer les comunicacions sempre en clau de diversitat.
A l’acollida
A banda dels mecanismes esmentats als apartats anteriors, que són més de mena estructural, caldrà establir models de funcionament en l’acollida i l’acompanyament a les persones grans que especifiquin els principis del centre com a espai inclusiu.
En la benvinguda, caldrà deixar clar tant a les noves persones usuàries com a les famílies que es tracta d’un centre inclusiu, i que entre la resta residents i el personal hi haurà persones del col·lectiu LGTBI. Això permetrà alhora encoratjar a les persones grans que formin part del col·lectiu a expressar-se i ser lliurement, i fer entendre a la resta que si es produeix alguna actitud de menyspreu s’actuarà en conseqüència.
En aquest sentit, també s’informarà dels diferents mecanismes de denúncia de casos d’LGTBI-fòbia existents, i s’animarà a tothom a expressar la seva orientació sexual i identitat de gènere, i es treballarà per assegurar l’empatia i el respecte.
Estada i acompanyament
Seguint el model d’atenció centrada en la persona, moltes entitats i residències de gent gran ja han implementat l’acompanyament a les persones que comencen a fer ús dels seus serveis. Això és especialment important en els casos en què es tracta d’una persona LGTBI, ja que en aquests contextos poden aïllar-se, i només així se la podrà ajudar a seguir creixent i desenvolupant una socialització efectiva.
Es tractarà, per tant, de treballar l’empatia entre totes les persones usuàries i garantir el respecte davant les persones LGTBI, tot introduint l’existència d’aquest col·lectiu a la residència o servei. Alguns recursos que es poden fer servir per a fer aquesta introducció són: tallers i activitats lúdiques, pel·lícules i llibres de temàtiques LGTBI, xerrades i jornades, espais de reflexió sobre la igualtat, visites de familiars LGTBI...
A la vegada, caldrà fer un treball individual amb la persona en qüestió, posant una persona referent a la seva disposició, i informant-la dels espais del col·lectiu que hi ha a l’entorn proper. També pel que fa a l’expressió del gènere, caldrà encoratjar-les per a que vesteixin com vulguin, i inclús garantir que en casos on hi ha un deteriorament cognitiu, es respectaran les seves rutines identitàries i la història de vida.
Finalment, en el cas específic de les persones transgènere, és important incorporar a aquest tipus d’acompanyament més social la garantia a l’accés a medicacions pròpies com les hormones.
Prevenció
Per poder garantir a les persones que es tracta d’un centre o residència de gent gran inclusiu, caldrà comptar amb mecanismes de prevenció i detecció de casos de discriminació. Aquí el primer pas és revisar totes les activitats per assegurar que aquesta no es produeix des del mateix centre, i alhora habilitar, com ja s’ha assenyalat, un canal de denúncies de fàcil accés i confidencial.
També seria aconsellable, si entra en les possibilitats de l’entitat, incorporar a l’equip una persona experta en aquestes temàtiques, que pugui fer una feina de vigilància. Una altra opció és formar a tot l’equip per a que sigui capaç de detectar situacions de discriminació.
Abordar la discriminació
Les persones grans d’avui en dia van créixer en un context en què certes expressions i comportaments discriminatoris estaven normalitzats. És per això que és possible que en els centres i serveis per a aquest col·lectiu es donin situacions de discriminació o fins i tot violència cap a persones del col·lectiu, i, per aquesta raó, quan s’identifiquen aquestes actituds cal abordar-les immediatament amb la persona agressora, fent-li entendre de la problemàtica del seu comportament. S’haurà de fer, això sí, com una explicació, propera però ferma, i sense to d’amonestació, ja que això últim pot fer que es reafirmi en les seves conviccions. Es tracta de despertar l’empatia.
En cas que s’hagi produït una agressió física o delictiva, caldrà denunciar-ho a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.
Pel que fa a la víctima, caldrà atendre-la directament, escoltar-la, i assessorar-la, i oferir-li alternatives en cas que es tracti d’una situació reiterada. Si l’entitat té dubtes sobre com gestionar la situació i necessita assessorament, es pot posar en contacte amb el Servei d’Atenció Integral (SAI) més proper.
