Cal fer una gestió planificada de les captacions de finançament de les administracions per tal d’assegurar l’estabilitat dels projectes.
Perquè una entitat funcioni o arrenqui un projecte o acció, necessita recursos, fons per a finançar-lo. Existeixen moltes vies de finançament, i el més recomanable per a assegurar un funcionament estable i independent és aprofitar aquesta diversitat.
Els fons públics són una de les fonts d’on una entitat pot treure diners per a dur a terme les seves iniciatives. Són recursos que provenen de les administracions, i resulten del total de la societat. Sovint, s’ha criticat aquesta classe de finançament com una opció massa dependent i incerta, amb un fort impacte de l’esfera política en la distribució i amb poca estabilitat a causa de la possibilitat d’un canvi de partit.
Aquests arguments subratllen una debilitat estructural, però ignoren la gran diversitat de fons públics que existeix, cosa que permet a les organitzacions jugar amb una gran varietat d’opcions. Això no obstant demana una bona planificació de les accions de captació de fons públics.
A continuació es detallen les característiques d’aquest tipus de finançament i s’ofereixen consells sobre com optimitzar-ne la captació.
Finançaments públics segons l’acord
En funció de l’objecte i del marc o l’acord existeixen els finançaments per subvencions i els contractes i convenis. Els primers es caracteritzen perquè l’administració ofereix una quantitat sense cap contraprestació, tot i que sí que exigeix una justificació de l’ús.
Hi ha subvencions en capital, en què es finança la millora d’infraestructures; generalistes, que tenen per objecte les despeses de gestió o funcionament; finalistes, destinades a un projecte o activitat en concret; segons persones usuàries, en què el finançament depèn del nombre de beneficiàries; i altres versions, com són els plans d’ocupació o la cessió directa de tècnics i tècniques contractats per l’administració.
En els finançaments per contractes i convenis l’entitat rep una quantitat a canvi d’oferir un servei. Es pot entendre com la compra d’aquest servei per part de l’administració. Hi ha diferents classes: cessió d’espais, en què l’entitat rep la possibilitat d’explotar o gestionar un espai; prestació de serveis, per la qual cosa l’administració finança totalment un servei que fa l’entitat; i els convenis de col·laboració, que són com aquests últims, però només es finança una part de la tasca.
Finançaments públics segons l’àmbit territorial
També es poden diferenciar diversos mètodes de finançament segons l’àmbit o l’impacte territorial que té l’entitat o el projecte que aquesta vol dur a terme.
Així, de menys a més extensió, hi ha convocatòries locals, comarcals, provincials, autonòmiques, estatals o europees. En aquestes últimes l’actuació pot ser supranacional o fruit del treball en xarxa d’entitats de diferents països europeus, i aquí les accions poden ser locals, però amb objectius globals que facin del projecte un exemple de bones pràctiques dels països de la Unió Europea.
Planificació: inventari i identificació de convocatòries
Davant d’un ecosistema tan ampli i tan canviant com és el del finançament públic, és important fer un seguiment de les idees i els projectes que van sorgint en el dia a dia de l’entitat per tal de tenir identificades les qüestions susceptibles a ser finançades i agilitzar el procés.
Els projectes sorgeixen de les necessitats o les ocurrències que tenen lloc en la quotidianitat, durant l’execució de tasques per part dels equips. Recollir aquestes problemàtiques i iniciatives i guardar-les en forma d’esquemes o esborranys de projectes permetrà a l’entitat estar preparada quan aparegui una convocatòria que els pot finançar.
A la vegada, cal que l’organització faci un recull constant de les subvencions i els concursos públics que publiquen les administracions. L’aconsellable és generar una base de dades amb les convocatòries d’interès, classificades segons el seu àmbit, finalitat i període temporal. Això facilitarà i agilitzarà la feina, i pot marcar la diferència entre guanyar un concurs o perdre’l.
Estandardització de documents i precisió
També per facilitar el procés és recomanable establir un protocol de redacció i organització dels documents que tenen a veure amb qüestions del finançament. Per exemple la carta de presentació de l’entitat, els pressupostos anuals i del projecte, memòries descriptives de les iniciatives...
En aquest mateix arxiu seria bo incloure també algunes fotocòpies compulsades dels estatuts, certificats de la junta actual o d’estar al dia amb els impostos... La majoria de convocatòries demanen el mateix enfilall de gestions.
Això no significa, però, que tots els documents serveixin per a qualsevol finançament, i caldrà adaptar-los específicament per a cada cas segons els criteris i finalitats que tingui.
L’estandardització comentada també ajudarà a fer una redacció més àgil del projecte. Caldrà que el document resultant sigui precís i concís, indicant només què es vol fer, perquè, per a qui, quan i com. La brevetat en aquests casos és sinònim de coherència, perquè denota que no és necessari justificar la iniciativa amb moltes línies buides.
Elements de valoració
Més enllà de la mera redacció, cal que el projecte en si estigui ben pensat, i seguint uns criteris o bases que solen repetir-se en totes les convocatòries. Caldrà generar el calaix de projectes tenint en compte aquestes qüestions, ja que permetrà filtrar i valorar millor les iniciatives que l’entitat pot dur a terme i no perdre temps.
Primer, les convocatòries valoren aquells aspectes que tenen a veure exclusivament amb el funcionament intern del mateix projecte. El factor més important és la coherència, que tingui lògica interna, i que les necessitats detectades responguin a l’anàlisi prèvia i els objectius així ho indiquin. També són primordials la viabilitat i la sostenibilitat, en tant que el projecte és factible i continuable.
Aquests dos últims criteris tenen molt a veure amb la valoració de l’estructura i la capacitat de l’entitat, un altre factor important perquè ve a exposar quins són els recursos, siguin materials o econòmics i humans, de què disposa l’entitat i l’experiència que té en l’àmbit d’actuació.
Els altres aspectes que valoren les convocatòries tenen a veure amb l’àmbit més exterior dels projectes. S’analitza per exemple la visibilitat, és a dir, les accions contemplades per a difondre’l a la població. També la promoció que fa del treball en xarxa, perquè hi ha una voluntat de motivar la cooperació entre entitats per assolir un impacte més gran.
Aquí també tenen un paper les persones implicades. L’administració valora el grau de participació i voluntariat que podria generar el projecte, ja que hi ha un interès per implicar la comunitat i plantejar accions sorgides de processos participatius. Finalment, com és evident, es té en compte l’impacte i el benefici per a les persones que tindrà el projecte al seu àmbit d’actuació.
Professionalització de la recerca
Fer les gestions que s’assenyalen a l’apartat anterior pot ser una feina feixuga, difícil de compaginar amb les altres tasques que l’equip tècnic o voluntari d’una entitat ha de dur a terme. Per això és recomanable que, en la mesura que es pugui, es concentrin aquestes accions en una mateixa persona o equip. Això permetrà optimitzar el temps i maximitzar les relacions amb l’administració pública.
Aquesta persona seria la responsable d’organitzar la base de dades amb les subvencions i els seus seguiments, les convocatòries presentades i aquelles pendents de publicar-se.
Construir relacions
Aquesta persona també pot encarregar-se d’establir diàlegs i relacions amb les persones tècniques de les administracions, els i les caps de serveis, els i les directores generals i els càrrecs polítics.
És important fer aquesta construcció perquè és el que permetrà passar d’una donació puntual a una col·laboració més efectiva basada en la comunicació estable. Així, un cop establerta la relació, s’hauran de dur a terme reunions de seguiment, convidar als cossos tècnics i als càrrecs als actes... La idea és generar una confiança mútua i progressar cap a col·laboracions futures.
