La força que mou al voluntariat

La motivació es pot considerar com un procés que activa a les persones a desenvolupar una tasca. Sobre això hi ha un gran nombre de teories sobre els mecanismes que la impulsen. Com aspecte bàsic cal diferenciar entre la motivació interna o intrínseca que serien aquelles qüestions vinculades a aspectes més interns: el plaer per desenvolupar tasques, cerca d’una coherència interna i satisfacció personal. Per altra banda, trobem la motivació externa o extrínseca que consisteix en incentius o actes de reconeixement extern.

Ben segur que alguna vegada heu vist vídeos de tècniques de motivació per internet amb missatges que ens transmeten i omplen d’una sensació de positivisme i ens animen a tenir un millor dia o enfocar les coses des d’un altre perspectiva.

La pregunta que es fan aquelles persones que són voluntàries i/o treballen amb ells és: com podem mantenir-los motivats quan ja porten temps en un projecte? Com podem fer que aquelles persones que dediquen el seu temps al voluntariat segueixin amb ganes de participar i es trobin animades?

S’ha de pensar que la persona voluntària ha entrat, en la majoria dels casos, per un impuls individual. Ara bé, que vulgui continuar depèn en gran mesura de les persones que formen l’entitat. En les següents línies us plantegem alguns aspectes a tenir en compte que ben emprats poden ajudar a motivar al voluntariat.

Us proposem alguns exemples per reflexionar i planificar el paper de les persones voluntàries i el seguiment per a la millora de la seva motivació.

1. Tenir clar què es vol, una visió estratègica del paper del voluntari a l’entitat

Segurament hem vist a voluntaris dins d’un projecte que no tenen clar què han de fer ni què s’espera exactament d’ells i les persones responsables tampoc són capaces d’explicar què volen. És una situació bastant comú i ens pot servir com un clar exemple de situació desmotivant per al voluntariat.

Si una entitat decideix que vol tenir gent voluntària realitzant tasques dins un projecte caldria que aquesta tingués en compte que la decisió requereix d’un procés previ de reflexió i planificació.  Amb això no parlem d’un procés etern de pensar i repensar, la idea es plantejar-se algunes preguntes bàsiques:

• Què volem fer?: quins són els objectius i metes del projecte.
• A qui necessitem?: pensar si ens calen persones realitzant voluntariat.
• Com els necessitem? Quines tasques poden desenvolupar i com variaran en el temps

Aquestes reflexions de l’equip de treballadors/es i de la junta directiva són primordials per a dibuixar el voluntariat que es vol i s’espera. Si no es tenen clares aquestes funcions, costarà assignar tasques i un paper clar a la persona. En el cas que una entitat ja tingui voluntariat i alguna cosa no acabi de rutllar és interessant tornar a fer aquesta reflexió.   

2. Creure’s el projecte, comunicar-lo i sobretot viure’l

Quan una persona comença com a voluntària en una entitat, agraeix que les persones que estan dins l’acullin, explicant de forma clara quines són les funcions que ha de desenvolupar, li ensenyin petits trucs per entendre i moure’s dins l’organització, el tractin com un igual i sobretot que li transmetin el projecte. 

Tot això succeeix quan l’equip humà que promou el voluntariat creu en el projecte, creu en els voluntaris i és capaç de fer-ho viure a les persones que es troben dins. Per a tot això podríem plantejar les següents eines:

• Crear un bon mecanisme d’acollida a l’organització: Per mitjà de documents clars sobre l’organització o bé amb discursos que siguin entenedors per als nouvinguts sobre el treball de l’organització i que s’espera que facin.
• Entendre el paper del voluntari: Un voluntari no neix ensenyat i necessita d’un procés d’adaptació i aprenentatge, tampoc se’l pot considerar com un treballador sobre el qual se li descarreguin responsabilitats laborals. Els responsables han de ser durant aquest procés per acompanyar fent ús d’una bona comunicació i recordar el paper que compleix.
• Ser proper i accessible amb el voluntari: A vegades costa, però cal intentar fer un exercici de disponibilitat i proximitat per a guanyar-se la confiança i construir una bona relació.

Tot seguit trobareu diferents aspectes a treballar directament amb les persones voluntàries.

1. Gestionar les expectatives dels voluntaris i de l’organització

En alguns casos, quan la persona voluntària s’acosta a una entitat interessada per un projecte, aquesta presenta unes expectatives que vol assolir i que són part del motor de la seva motivació. Hi ha vegades que aquestes no es troben del tot alineades amb el que l’organització busca. Les persones responsables de l’acollida han de ser capaces de captar què espera aquesta persona i alinear les expectatives. Per això alguns elements claus són:

• Sinceritat i transparència: No crear falses esperances quan s’expliquin els objectius i les tasques. Aquest és, probablement, el punt més difícil però si es gestionen les aspiracions i les funcions es reduiran possibles conflictes o tensions. 
• Contracte psicològic: Especificació d’un compromís entre les dues parts (persona col·laboradora i organització) on es posa de manifest el que cadascuna de les parts espera donar i rebre
• Oferir diversitat (quan sigui possible): Participar a formacions, fer activitats externes, tenir noves responsabilitats són tasques que poden resultar enriquidores per al voluntari. Aquests recursos són una bona idea per a que els voluntaris s’alimentin de noves experiències i fomentarà noves motivacions. Tot això ajuda a crear compromís i continuïtat del voluntariat

2. Acompanyar i creure en el voluntari

El voluntari no és només mà d’obra per alleugerir de feina l’organització, que només ve unes hores per ajudar i marxa. S’ha de tenir molt clar que té unes motivacions, que cal cuidar-lo per evitar que es “cremi” i marxi. És aquest el punt més personal on el tracte amb les persones i la seva comprensió són elements clau per a ser exitosos motivant als voluntaris.

• Mostrar interès cap a la persona: Més enllà del voluntari tenim a una persona que hem de conèixer millor: quines aficions té, que fa més enllà del voluntariat. Parlar més enllà de les tasques ajuda a crear vincles més forts i generar confiança.
• Escoltar la seva opinió sobre el projecte: Crear espais de diàleg obert on els voluntaris puguin exposar les seves idees o proposar. Les seves aportacions poden ser molt valuoses tan per l’experiència com a voluntari, de la seva vida personal o professional. És interessant per a l’entitat tenir-les en compte ja poden donar un impuls a la feina que es fa.
• Realitzar dinàmiques per enfortir equips: Activitats que trenquin la rutina i que enforteixin els vincles. Aquest tipus d’accions dependran del perfil de voluntaris.   
• Incorporar la  figura de coordinador de voluntariat: Aquesta persona és cabdal per acompanyar i mantenir la motivació, donant forma i fites del projecte del voluntariat, esdevenint el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries

3. Reconeixement a la seva tasca

Un gràcies o una bona valoració de la feina feta són algunes exemples de missatges motivadors externs per als voluntaris que hi dediquen hores. L’impacte positiu és molt important i són una font de motivació. Cal que els responsables pensin en aquestes eines.

• Treballar missatges positius: Cal treballar què es transmet i com es fa. Cada persona necessita elements diferents per estar a gust i el professional ha d’intentar trobar-ho.
• Fomentar trobades amb els voluntaris: Un acció positiva per treballar l’equip són les trobades informals fora de l’activitat: trobades, celebracions, berenars, permetran conèixer a la persona en un altre ambient.
• Petits detalls que ajuden: Les fotos, els vídeos dels equips, cartes d’agraïment o reconeixement són recursos sense un cost elevat i que agraden.   

Les dinàmiques i els recursos de cada entitat la converteixen en un món únic i singular. A més a més, cada voluntari és una persona amb unes necessitats, motivacions diferents que busca sentir-se útil i realitzat. Aquests elements conformen un trencaclosques que convida als representats de les entitats a endinsar-se per a donar resposta a aquestes demandes. La clau doncs és la motivació per a conèixer en major profunditat la vostra entitat, saber què i a qui necessiteu, com transmeteu aquestes necessitats a aquelles persones que dediquen el seu temps al projecte a la vegada que els coneixeu i establiu lligams.

Ben segur trobareu les millors eines per a conservar aquest recurs humà tan important i valuós de les entitats. Tenir voluntariat a les entitats és un valor afegit que fa especial i més ric el treball que es porta a terme, ara bé aquest valor afegit és dóna quan les persones estan motivades. Alimentar aquesta motivació dins del projecte és en bona mesura responsabilitat de l’entitat. Per això, és clau tenir a les juntes directives i treballadors motivats per a fer aquesta reflexió.