Des de Diversita’t (publicada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, any 2005), es proposa una articulació de la feina a partir de tres dimensions:

• La dimensió vivencial i lúdica que proporcionen les activitats relacionades amb les arts. Per tant, són molt útils a l’hora de plantejar la modificació dels prejudicis i el contacte i el coneixement dels altres des d’una perspectiva de les emocions i els sentiments.
• La dimensió grupal pot potenciar la vivència de persones que participen d’una activitat, facilita l’aprenentatge, i la percepció de formar-ne part ens pot donar seguretat i servir per als nostres processos de creació identitària. Si es tenen en compte aquests elements, es pot aprofitar al màxim una activitat artística.
• La dimensió temàtica (accessibilitat, inclusió, sociocultural, gènere, etc.). Com qualsevol acte fruit de la creació humana, les arts escèniques i plàstiques tenen una important dimensió per a treballar en el tercer sector. La música, la dansa, la pintura, el teatre, ens apropen a la manera d’entendre el món que té cada cultura, cada col·lectiu i cada grup social i permet ampliar els nostres referents. Però també serveix d’exemple de com les cultures -i dins d’elles els diferents col·lectius- són permeables, es relacionen i s’influeixen i, sobretot, s’enriqueixen; sempre, és clar, la relació entre elles sigui en un pla d’igualtat i que no es produeixi una relació desigual ni el domini d’una sobre l’altra.

Existeixen moltes opcions per desenvolupar un projecte amb enfocament artístic però, abans de començar, s'ha de tenir clara la vulneració de drets que es volen treballar, les necessitats detectades i el col·lectiu a qui es dirigeix, amb els següents criteris metodològics:

• Selecció de l’expressió musical (vocal i instrumental), escènica (dansa, teatre, escenografia…) i plàstica (pintura, escultura, graffitis, etc.) que millor s’adapti a les necessitats dels beneficiaris/àries. Després es treballarà amb un llenguatge verbal, artístic i corporal, per desenvolupar les emocions de les persones participants del projecte.
• L’aprenentatge vivencial: la percepció i l’expressió. La realització d’activitats de música proporciona experiències vivencials amb càrrega afectiva que permeten acostar-nos als altres, acceptar-los i conèixer-los millor a través de la identificació afectiva i l’empatia. En aquestes experiències, cadascú pot expressar-se i fer sentir la seva veu.
• La transversalitat dels eixos transversals poden ser molt fàcilment conduïts a través d’una representació artística. La contextualització d’activitats concretes en projectes inclusius més amplis afavoreix els aprenentatges significatius.
• La cooperació: el fet de compartir una experiència en un espai i en un temps determinats, i molt especialment quan es tracta d’una vivència lúdica, facilita la percepció del grup i genera cohesió, molt necessària per al treball en equip i la convivència.
• La recerca temàtica d’una activitat pot conduir a investigar, ja sigui des de la nostra realitat immediata (entorns familiars, comunitaris, etc.) o a través d’altres mitjans (noves tecnologies, treball de camp, etc.) per ampliar el coneixement d’un determinat tema o d’una determinada realitat.
• Els debats i la reflexió crítica: a partir d’una activitat es pot generar un procés de reflexió i aprofundiment sobre temes concrets que interessi treballar, fomentant les actituds crítiques i la capacitat de reflexió.

La Fundació Xamfrà, entitat que treballa per contribuir a fer possible l’exercici del dret a la participació cultural de la ciutadania a partir de la música i les arts escèniques, assenyala possibles resultats que es poden assolir amb aquestes intervencions:

• Afavoreixen la integració social dels nois i noies i les seves famílies.
• Fomenten la convivència pacífica en la diferència.
• Faciliten espais d’intersecció culturals, racials, generacionals.
• Sensibilitzen sobre el respecte a l’entorn i el comú.