Les claus del Pla de Voluntariat Europeu 2030

El Pla destaca la importància d’entendre el voluntariat com un component essencial de la democràcia, essent important la seva participació activa. D’aquí que sigui necessari el diàleg entre administració i ciutadania i la identificació de persones expertes en voluntariat que participin de les decisions preses en aquest àmbit.

Precisament per això, el document assenyala que cal acceptar la contribució del voluntariat com a element clau de la cohesió social, la justícia social i la inclusió i l’accessibilitat, garantint la protecció dels principis bàsics d’aquest grup i incorporant-lo en les iniciatives oficials de convinença ciutadana.

Per motivar aquesta cohesió, cal que el finançament públic reflecteixi la diversitat de la xarxa voluntària, distribuint els recursos de manera inclusiva. Només així s’evitarà l’explotació de vulnerabilitats i la promoció indiscriminada de programes polítics.

A més, la inclusió també ha de ser intersectorial, de forma que les mateixes estructures democràtiques promoguin la col·laboració entre comunitats voluntàries. I això, també, demana una distribució justa i igualitària del finançament, a més d’una comunicació constant i de qualitat entre agents de diferents àmbits i sectors.

En aquest sentit, és primordial també que aquesta comunicació s’estructuri en àrees, començant per un desenvolupament de la comunitat local, promovent la col·laboració entre els sectors públic i privat, lucratiu i no lucratiu, d’una mateixa regió.

Igual d’important és una segona àrea de col·laboració, travessant fronteres i encoratjant la cooperació i la solidaritat transnacionals a mesura que els reptes esdevenen més globals. És necessari que les administracions reconeguin el paper que el voluntariat té en l’abordatge d’aquestes problemàtiques, proporcionant suport a l’educació i les organitzacions, facilitant programes d’intercanvi de voluntaris i explicitant la vinculació d’aquests amb l’Agenda 2030.

Igual que s’ha de protegir la feina del voluntariat, cal assegurar que comoditat de les noves incorporacions i una bona interacció d’aquestes amb les institucions existents i els mètodes utilitzats.

Molta part de la xarxa voluntària està formada per un voluntariat informal, espontani. Aquest, a la vegada que ofereix noves idees i posicions, també pot allunyar-se de les veritables necessitats de la societat. Així, és important que les institucions polítiques tinguin en compte això, i s’involucrin per a capitalitzar adequadament el potencial d’aquest grup i reconeguin la necessitat d’enfortir les xarxes d’autoajuda en cas de crisi.

Igualment, cal garantir que les noves experiències de voluntariat són de qualitat, oferint formació a les noves incorporacions i traslladant-los a elles i a la totalitat de la ciutadania la importància de la tasca voluntària i la solidaritat.

D’igual manera cal explorar les noves formes de participació. Per exemple, la digitalització ha obert tantes possibilitats com problemàtiques, i una de les qüestions que cal tenir en compte és l’apoderament digital responsable i la pal·liació de la bretxa digital en el voluntariat. Així, per explotar aquestes possibilitats a fons cal una bona distribució de recursos i una escolta activa per part de les administracions.

Actualment, també hi ha un creixement de les oportunitats de voluntariat derivades d’un viatge. Cal que les administracions regulin aquestes experiències perquè resultin en beneficis comuns i ofereixin opcions informades a les persones que hi participen, conscienciant sobre les problemàtiques poden sorgir al país de destinació.

A més, la protecció del voluntariat no pot deixar de banda el reconeixement de l’aparició de noves situacions d’ocupació laboral derivades dels canvis en les regulacions i amb una major flexibilitat i impredictibilitat. Així, els i les responsables polítics han de permetre a les organitzacions adaptar-se a les condicions de treball de les persones voluntàries, garantint els drets d’aquestes.

Això forma part d’una estructuració inclusiva del voluntariat, com també el fet que el voluntariat ha de ser iniciativa lliure de la persona. Cap persona pot ser exclosa del voluntariat perquè sigui beneficiària de suport estatal, ni pot ser el voluntariat una eina de les autoritats per a condicionar els suports o l’accés a la feina d’una persona.

Com ja s’ha assenyalat breument al punt anterior, quan el coneixement i l’accés al voluntariat augmenten, tant en quantitat com en qualitat, també ho fa la comprensió de la ciutadania general de la importància d’aquesta pràctica, així com la seva adequació als reptes europeus.

Així, és important que les institucions polítiques ofereixin espais on descobrir la realitat voluntària, tant en l’educació formal als sistemes educatius com a la societat en general. És primordial posar el focus en la diversitat i la llibertat del voluntariat, i no imposar-ho com una obligació a la joventut, per tal de connectar-la amb l’esperit veritable de les seves tasques.

Aquesta connexió s’ha de fer a tots als nivells, sempre assegurant la inclusió i l’accessibilitat. Així, els responsables polítics hauran de recopilar informació sobre les possibles disparitats existents al voluntariat i invertir en mitigar-les, col·laborant en aquesta tasca amb persones voluntàries que puguin contribuir a exemplificar la conscienciació i la visibilitat.

Això, però, caldrà fer-ho tenint en compte que la pràctica voluntària és una carrera de fons. Cal que les organitzacions siguin estables i sostenibles, per tal de proporcionar un impacte de qualitat i a llarg termini. La tasca dels agents polítics aquí és la d’oferir suport en la transversalitat i la creació de xarxes de treball.

Tot i aquesta estabilització, cal entendre el voluntariat com un ecosistema canviant, i així ho han d’entendre els marcs jurídics i polítics. L’administració haurà de garantir, doncs, espais per a participació voluntària de tota mena, així com la protecció legal de la seguretat física, mental i social de les persones voluntàries, de manera que les tasques siguin realistes i proporcionals.

La política del voluntariat ha de tenir present la tasca que aquests equips han fet, fan i faran. Només així hi haurà una adequació de l’oferta i la demanda.

Socialment, cal comunicar que les persones voluntàries són una força que encara reptes creixents i universals, com les desigualtats, la reducció de l’espai per a la democràcia, el canvi climàtic, la protecció de la cultura... És necessari que les institucions administratives reconeguin públicament aquestes tasques amb el valor que tenen.

En aquest sentit, i a causa de la implicació de la força voluntària en aquests objectius, les organitzacions han de ser vistes com a agents més enllà dels serveis que presten. Les institucions polítiques han d’entendre també el seu paper en la cohesió social i en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), reflectint aquesta importància mitjançant discursos positius i als Exàmens Nacionals Voluntaris (VNR).

A la vegada, s’han de possibilitar mecanismes de validació de l’aprenentatge i les competències que adquireixen les persones voluntàries. Els ens polítics han de comprendre que aquests coneixements són un complement molt vàlid de l’educació i l’experiència formals, i han de trobar la forma de reflectir-ho per al món laboral.  

Per poder fer totes aquestes apreciacions i fer mesures adequades, però, els agents polítics hauran de crear formes de recopilar dades que mesurin de forma realista l’efecte transformador del voluntariat a Europa. Aquestes valoracions han d’anar més enllà del valor econòmic, i centrar-se en la contribució al benestar, la salut, el compromís cívic o la seguretat.

Les organitzacions s’han de trobar en un context, interior i exterior a elles, que contribueixi i faciliti la feina de les persones voluntàries i els efectes positius que aquesta té sobre la societat.

A nivell exterior, el finançament públic ha d’adequar-se al veritable cost del voluntariat i la seva contribució, ajudant a adaptar l’oferta i la demanda, a l’intercanvi entre organitzacions i a l’eliminació de barreres. Els fons han de ser accessibles i no discriminatoris, i respondre al pagament en funció de l’impacte positiu d’una associació.

Cal que els recursos formin part d’una programació més àmplia, introduint el voluntariat fins a la planificació comunitària per a la prevenció i la resposta en situacions de crisi, sempre en relació amb als riscos potencials de la tasca, i sense oblidar l’excepcionalitat de la situació.

Aquest context també ha de garantir la seguretat física, psíquica i social del voluntariat. Això s’ha de fer tant a nivell interior, amb el finançament i les assegurances d’accidents i responsabilitats civils, com exterior, invertint els agents polítics en el desenvolupament de cursos de gestió de la coordinació versada en la seguretat de l’equip.

Per tal de contribuir a la creació d’aquest context òptim de la tasca voluntària, el Pla de Voluntariat proposa partir del Cos Europeu de Solidaritat per a la creació d’una política europea de voluntariat més àmplia.

Per a fer això, cal que les administracions se centrin a garantir una coordinació de totes les polítiques de voluntariat, establint el diàleg i la col·laboració intersectorials. L’actuació ha de ser a tots els nivells: del local al marc europeu.