Pistes per a la comunicació amb els públics interns
Comparteix
Una comunicació personal i propera ajuda a enfortir el sentiment de pertinença i ofereix motius no només per seguir a l’organització.
L'ampli nombre de persones afectades per la crisi sanitària i per les seves conseqüències econòmiques i socials ha portat a moltes entitats del tercer sector a relacionar-se amb elles d’una forma diferent de com s’havia fet fins ara. Moltes podien ser col·laboradores que avui no poden dur a terme les tasques que feien, part de l’equip tècnic s’haurà hagut de reinventar i quedar-se a casa en la seva majoria i, fins i tot, pot ser que alguna persona associada hagi hagut de deixar de ser-ho per les circumstàncies.
Tot plegat ha evidenciat que una millor i més fluïda comunicació pot enfortir a l’entitat en qüestió, no només pel que fa a la seva presència a la societat, sinó en la seva identitat i la seva missió. Una comunicació personal i propera ajuda a enfortir el sentiment de pertinença i ofereix motius no només per seguir a l’organització, sinó per oferir a altres la possibilitat d’incorporar-s’hi, fins i tot en aquests temps.
Alguns dels grans actius de la institució són, en primer lloc, els seus agents, és a dir les persones. En segon, la informació que genera. Si l’entitat és capaç de canalitzar el flux informatiu a la direcció i la forma oportuna aconseguirà consolidar-la. En l'actual situació de por i recel col·lectius, una informació de primera mà i presentada de forma adequada als públics interns, pot arribar al conjunt de l’opinió pública i facilitar el treball de l’entitat.
Voluntariat
Especialment el col·lectiu de gent gran, han hagut de deixar la seva col·laboració durant un temps. Per tant, és bo mantenir el contacte amb aquestes persones i que se’ls faci arribar la preocupació de l’organització envers elles i les persones més properes. En cas que no es puguin reincorporar per la raó que sigui, es pot aportar serenitat a la nova situació i ajudar a tancar amb serenitat i tranquil·litat el capítol de col·laboració amb l’organització.
També hi ha algunes persones voluntàries que s'han incorporat amb motiu de la crisi. D'altres han redoblat els seus esforços amb gran generositat, també a totes elles cal manifestar-los agraïment i proximitat, i interès per la situació familiar i personal. És important que estiguin al corrent dels canvis en la situació, dels protocols, prestant atenció al fet que si aquesta actualització és només en format digital, és probable que moltes d'ells no accedeixin a la informació.
Equip tècnic
Resulta crucial que en moments complicats com els actuals, les persones professionals de l’entitat se sentin tant ateses com reconegudes per l’organització. El conjunt de l’equip tècnic ha d'estar informat de les iniciatives que es posen en marxa i conèixer els procediments i formes d'actuar pròpies del seu àmbit, això ajudarà a detectar possibles rumors i a corregir i aturar les falses informacions que els arriben.
De la mateixa manera, el coneixement dels protocols específics que estan en marxa per preservar la salut de persones i grups especialment vulnerables, així com la del conjunt de la societat, ajuda al fet què el dia a dia de l’organització susciti menys recels que la por i el temor no s’apoderi de la comunitat. L’entitat ha de mantenir al corrent puntualment de totes les novetats referents a aquests temes per evitar dubtes i passos en fals.
Donants, socis, sòcies i col·laboracions
Molts d’aquests agents han fet un esforç per sostenir el treball d’entitats i organitzacions per, d’aquesta manera, cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Agrair aquest esforç nou, puntual o sostingut és un tret d'identitat que diu molt del tarannà de l’entitat. També, en aquests moments, és important tenir presents a altres persones que s'han vist en la necessitat de suspendre les seves col·laboracions de manera temporal o definitiva, cal mostra mostrar proximitat i, arribat el cas, el suport que sigui possible.
Persones usuàries
També aquest públic ha d’estar informat, no només de les mesures adoptades que els afecten directament, sinó en una forma més àmplia de les accions significatives dutes a terme que les puguin ajudar a tenir un major coneixement de l’organització. L'objectiu és que també en aquesta situació se sentin part activa de l’entitat i no només uns agents receptors passius.
