La principal diferència entre el sistema financer tradicional i el sistema financer ètic recau en el fet que el primer té com a objectiu primordial obtenir la màxima rendibilitat econòmica. Mentre que el sistema financer ètic persegueix un doble objectiu: ser viable econòmicament (obtenir beneficis) i finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu

Així, les entitats financeres tradicionals acostumen a realitzar grans inversions sense tenir en compte quina activitat productiva, financera o especulativa s’està finançant. D’aquesta manera, els diners que dipositem en aquestes entitats poden estar finançant empreses i activitats que no s'ajusten al nostre sistema de valors, sense tenir-ne coneixement. Activitats com la producció i venda d’armament, l’explotació laboral i infantil, la destrucció del medi ambient, el comerç de drogues i màfies, etc.

En canvi, les finances ètiques busquen que els diners que dipositem en elles puguin ser una eina útil per al desenvolupament de la societat gràcies a l’afavoriment de projectes amb un alt contingut social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc. Així, financen activitats que poden resultar-nos més coherents amb el nostre sistema de valors. A més, aquesta gestió es realitza sota criteris de transparència i els clients tenen dret a saber com i on està invertint l’entitat financera. Es tracta d’incorporar l’ètica al llarg de tot el procés de finançament; és a dir, captar l’estalvi de la ciutadania i canalitzar-lo cap al finançament d’entitats i d’empreses que apliquen criteris ètics, socials i ambientals.

És per aquest motiu que cada vegada són més les entitats que utilitzen la banca ètica per a realitzar totes les seves operacions econòmiques. Amb els estalvis de la nostra entitat, directa o indirectament, contribuïm a desenvolupar un tipus d’economia i de societat.

Per a més informació podeu consultar aquest recurs sobre banca ètica on trobareu un llistat d’entitats on poder invertir èticament els estalvis de les nostres organitzacions i també entitats que ofereixen finançament ètic per als nostres projectes.

Finances ètiques també vol dir ser coherents i responsables a l’hora de pagar els sous. En aquest sentit hi ha diferències entre les entitats més petites i les més grans.

En relació a les associacions petites i mitjanes, sovint s’alerta sobre el perill que aquestes siguin utilitzades com a eina d’autoocupació, vulnerant així el principi associatiu. En aquest sentit el codi ètic de les associacions de Barcelona determina que no és pas una bona pràctica:

• El fet que els professionals o personal retribuït de l’associació formin part de la junta directiva o tinguin vinculació com a conjugues, parelles de fet o parentiu fins al segon gran de consanguinitat o afinitat amb els membres de la junta directiva
• El pagament de retribucions als professionals que treballen en la realització de les activitats quan l’associació no té més persones associades que les que formen la junta directiva i/o els professionals retribuïts, o que aquests puguin ser sempre majoria a les assemblees generals.

En canvi, les grans organitzacions quan parlen de sous responsables sobretot volen vetllar per aconseguir que la seva ràtio d’equitat salaria sigui més baixa. Es tractaria, per entendre’ns que els sous més alts, fossin menys alts i que els sous més baixos, fossin menys baixos. Segons l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, elaborat per La Confederació (organització patronal de les entitats socials no lucratives) mentre la ràtio d’equitat de les empreses de l’IBEX35 se situa al voltant de l’1:116, en les entitats del Tercer Sector Social se situa de mitjana només en un 1:3. Això vol dir que el sou més alt d’una empresa de l’IBEX35 seria 116 vegades més alt que el sou més baix del treballador de la mateixa empresa.

Les relacions democràtiques i d’horitzontalitat formen part dels principis que sustenten la cultura organitzativa del Tercer Sector i del conjunt de l’Economia Social. Per aquest motiu es veu en la ràtio d'equitat salarial un element de congruència fonamental que contribueix no només a connectar els principis defensats amb la pràctica quotidiana sinó també a enfortir els equips humans de les seves organitzacions, fomentant relacions de reconeixement mes igualitàries.

A part de reduir la ràtio d’equitat, des de les entitats del Tercer Sector Social també es vol vetllar, en general, per:

• Millorar salarial dels trams més baixos
• Millorar dels convenis
• Reduir la bretxa salarial de gènere, tot i que ja actualment és molt més petita que l’existent en altres sectors econòmics.