Interpretació de balanços (II): procediments per a l'anàlisi

Les dades comptables es poden analitzar des de dos punts de vista: estàtic i dinàmic.

El punt de vista estàtic analitza els estats comptables segons la visió que s'ofereix de les dades de l'entitat en un moment determinat, el moment en que està fent l'anàlisi.

El punt de vista dinàmic analitza l'evolució de l'anàlisi estàtica en diferents períodes consecutius, de forma que es pugui veure quina és la seva tendència, per tal de preveure quina serà l'orientació de la futura trajectòria de l'entitat en termes econòmics.

La recomanació és la de treballar des d'un punt de vista dinàmic, ja que tan important com saber com es troba l'entitat en un moment determinat és el fet d'intentar fer previsions respecte a com s'espera que evolucioni en un futur.

Els dos punts de vista esmentats a l’apartat anterior es poden analitzar, al seu torn, des de quatre angles diferents, en funció de l’objectiu tècnic que es persegueixi o dels aspectes específics de la situació de l’entitat que es vulguin destacar en cada moment. Aquests angles d’anàlisi permeten aprofundir en diferents dimensions de la realitat econòmica i financera de l’organització, aportant una visió més completa, estructurada i detallada del seu funcionament.

En concret, es distingeixen quatre enfocaments principals: l’anàlisi formal, que se centra en el compliment normatiu; l’anàlisi patrimonial, que estudia l’estructura del balanç; l’anàlisi econòmica, que examina la rendibilitat dels recursos; i l’anàlisi financera, que avalua l’equilibri dels recursos financers. Aquests quatre angles són complementaris entre si i permeten interpretar la informació comptable des de diferents perspectives.

L'anàlisi formal revisa fins a quin punt, i a partir de les dades analitzades, l'entitat compleix amb totes les normes legals i jurídiques que la regulen, en funció de quina sigui la seva forma jurídica.

D'una banda, s'analitzen els aspectes jurídics, per exemple, en el cas d'una fundació, si aquesta disposa o no de suficient fons dotacional per dur a terme les activitats que desenvolupa.

D'altra banda, s'analitzen els aspectes legals. Per exemple, si es compleixen totes les obligacions fiscals que se'n deriven de la seva activitat i del seu règim fiscal, si es gestionen de forma correcta els seus recursos humans, si s'utilitza el pla de comptabilitat que li correspon, si s'han aplicat correctament les normes de registre i valoració, etc.

Si l'entitat fa auditoria econòmica, en principi aquests aspectes haurien d'haver estat revisats per part dels auditors externs. En tot cas, la persona encarregada de l'anàlisi haurà de comprovar l'informe d'auditoria per tal d'assegurar-se que tot és correcte.

L’anàlisi patrimonial estudia l’estructura del balanç de situació, posant especial atenció en els volums que representen les diferents masses patrimonials: l’actiu, el passiu i el patrimoni net. Aquesta anàlisi es realitza tant de forma individual com considerant la relació existent entre aquests elements, amb l’objectiu d’entendre com s’organitzen i s’equilibren dins del conjunt del balanç. D’aquesta manera, es pot obtenir una visió global de la composició patrimonial de l’entitat.

Aquest enfocament permet, d’una forma genèrica, deduir quines són les fonts de finançament de l’entitat i en què s’han utilitzat els recursos disponibles. Així mateix, facilita la comprensió de l’origen dels fons i la seva aplicació, contribuint a interpretar millor la situació econòmica de l’organització i la distribució dels seus recursos en un moment determinat.

L’anàlisi econòmica estudia la rendibilitat dels recursos de l’entitat i el grau d’eficàcia que es mostra en el seu ús. Aquest enfocament permet valorar fins a quin punt els recursos disponibles s’utilitzen de manera eficient per assolir els objectius de l’organització. A través d’aquesta anàlisi, es pot obtenir una visió general sobre el funcionament econòmic de l’entitat i sobre la seva capacitat per optimitzar els recursos de què disposa.

En aquest sentit, permet analitzar quina capacitat té l’entitat per generar fons propis, ja sigui en forma de beneficis o d’excedents, així com la seva habilitat per fer més rendibles els recursos utilitzats. Per dur a terme aquesta anàlisi, cal utilitzar principalment el compte de resultats i, de manera complementària, l’estat de canvis en el patrimoni net, que aporten informació rellevant sobre l’activitat econòmica.

L'anàlisi financera intenta aportar una visió global del balanç de situació, des del punt de vista dels moviments dels recursos financers.

Es pretén amb aquest tipus d'anàlisi identificar si hi ha equilibris o desequilibris entre les fons de finançament pròpies i les alienes (proveïdors, entitats financeres, deutes amb administracions, etc.), i saber si la proporció en la qual aquestes fons estan finançant l'actiu resulta més o menys adequada.

D'aquesta manera, es pot valorar si l'entitat té capacitat per a atendre de manera adequada les seves necessitats de liquiditat, sense haver de patir sobre costos innecessaris.

Els estats comptables analitzats sota aquest angle són el balanç de situació i, si es disposa d'ell, l'estat de fluxos d'efectiu.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda sobre la justificació d'un projecte o altres qüestions relacionades amb la gestió d'entitats pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

💌 Ja tens disponible el butlletí de finançament de @xarxanetorg 🤩

📢 Hi trobaràs ajuts, subvencions i recursos útils per a la teva entitat. No te’l perdis! 💶📌#Finançament #Subvencions #Entitats #Xarxanethttps://t.co/utt1SvqC6i pic.twitter.com/t2YT4T0Wbl

— Xarxanet Finançament (@ajuts_entitats) April 15, 2026