Habitar internet més allà de les xarxes corporatives
Comparteix
-
Internet va crear-se com a espai comunitari, però, des de fa ja uns anys, respòn a altres lògiques molt més centrades en el benefici econòmic. Font: Pixabay
Aquestes són algunes pràctiques clau per poder imaginar i portar a terme un internet lliure, descentralitzat i no subordinat a les plataformes corporatives.
La manera com habitem Internet, es a dir, les plataformes on hi estem i com ens hi relacionem, defineix moltes coses sobre com vivim. Vivim una era en què els algoritmes ens diuen què veiem, grans núvols corporatius guarden les nostres dades, i cada minut que passem en una pantalla està mesurat pels qui controlen les grans plataformes. Però és possible viure internet de manera diferent. Més conscientment, més lliure i més en comunitat.
És per això, que en aquest recurs us volem donar alternatives per recuperar internet com a un espai nostre. Més descentralitzat i humà.
Hem oblidat com usar internet
Brooklyn Gibbs és una escriptora i creadora de contingut que va publicar un assaig que va arribar a milions de persones. Titulat 'How to use the internet again: a curriculum' (en català, 'Com torna a utilitzar internet: un itinerari') té com a tesis central que hem oblidat com fer servir internet.
És una observació estranya al principi, perquè la majoria de nosaltres passem hores cada dia en línia. Sabem com fer 'scroll', com donar 'm'agrada', com comentar publicacions, però Brooklyn suggereix que això no és "fer servir internet", és "ser-hi dins d'un centre comercial".
Quan va ser l'última vegada que vau passar temps en un lloc web aleatori? No com a resultat d'una cerca a Google, sinó realment viatjant sense mapa, seguint enllaços curiosos, descobrint coses que mai no sabíeu que existien?
Si la vostra resposta és "no ho recordo", no esteu soles. La majoria de nosaltres hem limitat l'internet a cinc aplicacions. Facebook, Instagram, TikTok, YouTube, Twitter. Dins aquestes aplicacions, fem 'scroll', esperem que l'algoritme ens mostri quelcom interessant i, si no ens agrada, fem més 'scroll'. Això és tot.
Brooklyn anomena a aquest fenomen 'mall-walking' o caminar per un centre comercial. Caminem per centres comercials digitals, entrem a les mateixes botiges cinc vegades al dia, veiem els mateixos productes destacats. Els algoritmes saben exactament com mantindre’ns dins les botigues, veient les mateixes coses, sense mai deixar-nos anar a la ciutat més gran que es darrere.
"No pots anomenar-lo món en línia si mai surts del teu canal de notícies", escriu Brooklyn en aquell assaig. "Si tota la teva vida a internet transcorre a TikTok, Instagram, YouTube, Reddit o Twitter, simplement estàs passejant per un centre comercial, i els centres comercials estan bé. Són predictibles, amb aire condicionat, patis de menjars i botigues de cadenes en cada cantonada, però no confonguis el centre comercial amb la ciutat. La ciutat és més gran, més estranya, plena de carrerons, soterranis i portes secretes. Aquesta és la veritable internet, i fa temps que no l'explores", ens diu.
Hem oblidat que internet és vast, estrany, ple de sorpreses. La nostra vida digital es limita a aquelles grans corporacions que ens serveixen, dia a dia, algoritme a algoritme.
Per què és difícil deixar el centre comercial o l’addició per disseny
Per què és tan difícil deixar aquest centre comercial? Per què sembla que no podem parar de fer 'scroll'? Per què quan entrem a TikTok o Instagram "només un minut" sortim 45 minuts més tard?
La resposta no és que tinguem falta de voluntat, és que les xarxes corporatives estan específicament dissenyades per a ser addictives i això és una característica del seu disseny, desitjada pel sistema.
Meta, Google, TikTok o Twitter saben exactament com funciona el cervell humà, que no podem resistir l'infinit 'scroll', que la nostra ment s'atura quan sap que hi ha més contingut esperant. Saben que la variabilitat aleatòria és més addictiva que la recompensa constant, perquè si cada vegada que cliquem rebem la mateixa resposta, perdem l'interès dins de setmanes. En canvi si a vegades rebem un 'm'agrada' i d’altres no, el nostre cervell s'enganxa com un jugador de màquines escurabutxaques. Aquesta és la raó perquè mai podem fer un 'scroll' ràpid de cinc minuts o perquè senti ansietat o angoixa quan no tenim el nostre telèfon a prop.
Tommy Dixon, una altre escriptor que reflexiona sobre la vida fora d'internet, ho sintetiza dient que "objectiu no és l'entreteniment, tampoc ho és la distracció, sinó que l'objectiu és l'addicció". És important comprendre aquest nivell de disseny, perquè ens fa comportar-nos exactament com els sistemes estan programats per a fer-nos comportar.
Com viure diferent?
Algunes de les claus per tornar a la comunitat original d'internet i anar progressivament deixant enrere les lògiques econòmiques són les següents:
- Passar-se al programari lliure, el que significa que el codi és públic i no n’hi ha algoritmes que treballin pel lucre d'una corporació.
- Apostar per convertir internet en una infraestructura pública. Imaginem que a la nostra ciutat tots els camins són de propietat privada. Cada vegada que caminem per la ciutat, pagaríem un peatge. I si la corporació decideix tancar el camí, nosaltres quedaríem aïllades. Això és l’internet corporatiu actualment, un lloc amb servidors i plataformes privades. Si fem alguna cosa que la corporació no li agrada podem ser 'bannejades'. Però internet podria ser infraestructura pública, com a camins, com a biblioteques.
- Aplicar la 'permacomputació' o filosofia de la reparació, que ens permet deixar d'estar atrapades en cicles de obsolescència tecnològica. Amb aquesta filosofia podem reparar i mantenir el que tenim.
La pràctica: el currículum de Brooklyn Gibbs
Com comencem? Brooklyn Gibbs suggereix un sistema. Un currículum de cinc unitats per a tornar a fer servir internet i un conjunt de pràctiques per recobrar curiositat i agència.
- Unitat 1 - Inventari: Comenceu entenent on sou. Durant un dia complet, mireu honestament com feu servir internet. Cada lloc que visiteu, quant temps, que feu. Probablement descobrireu que passeu més en xarxes socials que en relacions presencials i que els vostres hàbits son més limitats que pensàveu.
Unitat 2 - Observeu els vostres comportaments: Després d'un dia complet d'anàlisi, observeu els vostres comportaments. Alguna vegada abandones la pàgina d'inici de la teva aplicació preferida? Utilitzes el cercador? Els algorismes no pensen com nosaltres. El seu objectiu no és mostrar-vos el que voleu veure, sinó mantenir-vos a la plataforma.
En aquest sentit, Brooklyn parla de 'rabbit holing', que defineix com la pràctica de seguir una cadena d'enllaços sense saber on aniran. L'algoritme mai ens aportaria aquell viatge. És massa no-lineal, però aquest és precisament el punt. Quan naveguem sense mapa, descobrim coses que no sabíem que existien i connexions que l'algoritme mai ens hi hauria permès.
- Unitat 3 - Cercar amb intenció: Per fer-ho, necessitareu un quadern o document per a registrar els recorreguts i fer-lo servir com un diari de camp, un ordinador, ja que Internet es veu completament diferent en un PC que al mòbil, i la disposició a explorar.
- Unitat 4 - Creeu, no només consumiu: Deixeu de consumir. Comenceu a crear, pero creeu pel plaer, no pels 'm'agrades'.
- Unitat 5 - Recupereu relacions reals: Finalment, la més important és que construir un internet alternatiu va també de recuperar relacions reals i fer servir les eines que ja existeixen per crear comunitat. Les xarxes corporatives promouen l'aïllament, però els humans som animals socials i necessitem comunitats i presència.
