1 de cada 4 persones a l'àrea de Barcelona pateix dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge
Comparteix
Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat aquest dimecres un avançament de dades sobre l’habitatge de l’Informe FOESSA 2025, el qual es presentarà de forma completa l'any 2025.
726.000 persones a la diòcesi de Barcelona, la qual comprèn la ciutat de Barcelona, els municipis del voltant i part del Maresme, pateixen dificultats en l’accés i el manteniment de l’habitatge. Quan es tracta de famílies amb infants i adolescents, aquesta situació afecta al 41% d’elles. 1 de cada 4 famílies viuen en habitatges inadequats i gairebé el 10% ho fan en habitatges insegurs.
Segons l’informe FOESSA 2025, 415.000 persones a l’àrea de Barcelona es queden en situació de pobresa severa un cop han fet front a les despeses d’habitatge, el que representa el 15% de la població d'aquest territori. Aquesta situació afecta al 24,9% de famílies amb fills i al 51,5% de la població en situació d’exclusió social.
Pel que fa a la situació de l’habitatge, 47.000 famílies amb infants viuen en un habitatge insegur, el que es considera un entorn on hi ha inseguretat jurídica, dificultats per a l’empadronament i situacions com viure en una habitació, en un habitatge facilitat per altres persones o institucions, un d’ocupat o tenir un avís de desnonament. El 26% de la població en risc d’exclusió social a l’àrea de Barcelona està en alguna o diverses d’aquestes situacions.
Pel que fa a l’habitatge inadequat, és a dir, aquell que pateix insalubritat, amuntegament, entorn degradat o falta d’accés a subministraments, llum natural o evacuació d’aigua, fins a 120.000 famílies amb infants es troben en aquesta situació. Ho estan també el 46,2% de la població exclosa a l’àrea de Barcelona.
Pel que fa a les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona, el 74% de les llars no disposa d’un habitatge digne i el 40% viuen en habitacions i pateixen exclusió residencial i social. Per a les persones en situació administrativa irregular, les quals representen el 56% de les persones ateses per l'entitat, les dificultats relacionades amb l’habitatge són molt més intenses.
🏠 A Catalunya, la meitat de les famílies amb infants no tenen un lloc adequat per viure.
❤️ Fes que una #LlarDigna no sigui una carta als Reis.
🤗 Dona per un #NadalDigne 👉 https://t.co/yfF3N61Wq0 pic.twitter.com/bDmdH3Nrwn— Càritas Barcelona (@caritasbcn) November 26, 2024
Habitatge social d’emergència i lloguers assequibles
Davant aquestes dades, Càritas Diocesana de Barcelona fa una sèrie de reclams. Exigeix a l’administració el desplegament de l’habitatge social d’emergència i que es faci una aposta ferma per una política estructural d’habitatge. “És vital que les administracions despleguin una llei social d’emergència i polítiques que vagin molt més enllà”, reclamava el director de l’entitat, Eduard Sala. “El mercat ordinari de lloguer està basat en la cultura de l’especulació, quan hauria d’estar basat en la cultura del preu just, ja que es tracta d’un dret bàsic”.
També exigeixen compromís polític per acabar amb el sensellarisme, a través de l’aprovació de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a erradicar el sensellarisme. A més, demanen que es reforcin les iniciatives per augmentar els lloguers assequibles. “Cal assegurar que el mercat de lloguer sigui assequible”, afirmava Eduard Sala. Exigeixen que les borses de lloguer municipals despleguin tots els seus recursos per garantir l’accés a més propietats als avantatges i garanties que ofereixen i així permetre que més famílies i llars poden accedir a un lloguer residencial.
A banda d’aquestes propostes, Càritas Diocesana de Barcelona també demana que es complementin les polítiques d’habitatge amb les d’ingressos mínims i les de protecció de la infància i adolescència, així com que es faciliti la tramitació de la regularitat administrativa. “L’habitatge és un forat negre que ho xucla tot, la salut, l’economia i les oportunitats de les persones. Demanem a les administracions que les polítiques d’habitatge i les polítiques socials no siguin una carta als reis”, concloïa Eduard Sala.
Afegeix un nou comentari