13 retrats amb història a les façanes de Barcelona per fer #Visibles les persones sense llar
Comparteix
Una persona passa per davant del mural de Teo Vázquez en què retrata Juan Essomba, a carrer Marina de Barcelona, on ell va dormir tot un any.
Arrels Fundació proposa reflexionar sobre el sensellarisme amb murals urbans fets per Teo Vázquez al mateix espai on dormien les persones retratades.
Tretze persones han aparegut retratades a tretze façanes de Barcelona com ara la de la Sala Apol·lo o la de La Filmoteca de Catalunya, juntament amb codis QR que expliquen les seves històries. Tenen noms i cognoms i en aquests mateixos indrets van haver de dormir una llarga temporada. Amb la intervenció artística #Visibles, Arrels Fundació vol fer-nos reflexionar sobre la invisibilització del sensellarisme des del mateix carrer mitjançant l'art urbà de l'artista Teo Vázquez.
Actualment hi ha 1.100 persones comptabilitzades dormint al carrer a la ciutat. L'experiència de moltes coincideix en aquest sentiment d'invisibilitat. És per això que des de l'entitat recomanen saludar les persones sense llar i preguntar com estan, com les podem ajudar o què necessiten, a més de posar-nos en contacte amb l'entitat perquè estiguin localitzades.
Vázquez, entusiasmat amb l'experiència, afirma haver après que "quan no tens casa, les parets del carrer són invisibles i tothom et pot veure, que quan la gent passa pel teu costat et mira des de dalt". En aquests murals que trenquen els prejudicis per entendre que ningú escull dormir al carrer, és la persona retratada a la façana la que mira des de dalt a les persones vianants.
Són persones com Inma Fuentes, que ara viu en un pis de lloguer social gràcies a la feina de l'entitat, on afirma que ha guanyat tot el que havia perdut: "la meva higiene personal, els meus menjars, (...) un sostre propi i no dormir amb un ull obert pendent que et robin". Veure's a la façana del rectorat de la Universitat Pompeu Fabra li recorda que ha pogut sortir-se'n i que tothom pot fer-ho, si ho vol, amb esforç i determinació.
Al carrer Marina hi podem trobar la història de Juan Essomba, que va viure al carrer un any que se li va fer com un centenar: "Vaig estar fins a 72 hores sense menjar i era l'infern". Es desfà en agraïments quan parla de la gent que el va ajudar sense conèixe'l, com van fer a la Fundació, que el va trobar "quan era invisible, un fantasma que tothom tenia por de veure".
Per ajudar més persones com elles, podeu fer un voluntariat a l'entitat i/o fer un donatiu, i compartir la campanya i les fotografies de les peces d'art urbà.
Afegeix un nou comentari