Fins ara no hi havia cap estudi sobre el voluntariat penitenciari a Catalunya, però una enquesta elaborada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria en dibuixa el perfil: més de sis de cada deu són dones i set de cada deu tenen més de quaranta-cinc anys. L'enquesta, que es va fer entre el maig i el juny del 2023, la van contestar vint-i-nou entitats de les trenta-vuit que participen en el voluntariat penitenciari a Catalunya.

El gran gruix del voluntariat es porta a terme als centres penitenciaris de Brians 2, Brians 1 i Quatre Camins. Hi ha involucrades trenta-cinc entitats. Es fan accions voluntàries tant a dins com a fora dels centres penitenciaris i l'objectiu és l'acompanyament a la comunitat i la reinserció dels interns i internes en la societat.

• Com són les persones voluntàries a les presons?

Més del 65% de les persones voluntàries als centres penitenciaris són dones i, pel que fa a l'edat, el 72% tenen més de quaranta-cinc anys. De fet, gairebé la meitat (el 48%) tenen entre quaranta-cinc i seixanta-cinc anys. La franja entre divuit i vint-i-nou anys només representa una mica més del 10%.

És destacable que, continuant amb les edats, 42,4% de les persones en aquest àmbit de voluntariat estan jubilades.

La procedència dels voluntaris i voluntàries té a veure amb on hi ha les presons: un 86,2% és de les comarques de Barcelona, mentre que un 13,8% és de les de Girona i un 6,9%, de les de Lleida i de Tarragona.

• Quines activitats fa el voluntariat en una presó?

L'acompanyament als interns i internes en la comunitat és l'activitat més freqüent i necessària que acostuma a fer el voluntariat. Són persones que han de tenir una preparació prèvia. Al marge d'aquesta formació en el terreny del voluntariat en l'àmbit penitenciari, una mica més de la meitat d'aquestes voluntàries i voluntaris tenen formació superior, és a dir, un grau, una llicenciatura, una diplomatura o un postgrau.

Segons l'enquesta, el 48% d'accions voluntàries als centres penitenciaris són d'acompanyament en la comunitat, seguides d'activitats vinculades al terreny socioeducatiu (37,9%) i l'educatiu (27,6%).

Les tasques que més s'acostumen a dur a terme són l'animació sociocultural (20,7%) i les de suport a les activitats associatives, culturals, esportives i formatives (48,2%).

• Quina importància té l’acompanyament del voluntariat?

L'estudi del Departament de Justícia recorda que la reinserció és l'objectiu de les penes de presó i, per tant, l'acompanyament és un element clau. Així, els programes de voluntariat d'acompanyament estan orientats a les persones internes dels centres penitenciaris que quan surten en llibertat no tenen una xarxa sociofamiliar que pugui acompanyar-les en el procés de transició a la llibertat.

Es busca que la persona tingui uns referents externs que l'acompanyin en el procés de reincorporació a la comunitat. "El voluntariat als centres penitenciaris contribueix a trencar l'aïllament i a deixar enrere els prejudicis i mites que envolten la realitat penitenciària, la qual cosa afavoreix la integració i reinserció social", expliquen fonts del Departament de Justícia.

Per treballar cap a la reinserció de les persones internes en la societat, es treballa la formació professional i sociolaboral, la salut física i emocional, la prevenció de malalties, la gestió de l'estrès, la inclusió social, l'animació sociocultural i també les activitats esportives. Un altre àmbit destacat és l'assessorament en temes jurídics.

• Quines motivacions principals porten a fer un voluntariat penitenciari?

Les motivacions principals són la solidaritat (aquesta opció la trien set de cada deu persones enquestades), l'altruisme (gairebé sis de cada deu) i les raons socials (quatre de cada deu).

Carles Prat, que és un dels voluntaris de presons de l'Associació Cedre, explica en una entrevista com es fan els acompanyaments a joves en reclusió, tant a dins com a fora del centre: “Recordaré sempre la cara d’un noi -havíem pujat a dalt del Montseny- veient tot el que l’envoltava”. Pel que fa a la importància del rol del voluntariat, segons la seva experiència, destaca que “a la presó hi ha una enorme necessitat de parlar”.