4 reivindicacions en defensa de la llengua coincidint amb les eleccions municipals

La Plataforma per la Llengua recorda la importància de l'àmbit municipal en la conscienciació de la importància de l'ús de la llengua. Pensant en els comicis del 28M, l'entitat fa la campanya #VotaperlaLlengua i ha elaborat un seguit de propostes per a la millora del català en l'àmbit municipal i proposa que cada candidatura triï les que són necessàries per al seu municipi.

Pel que fa a les ciutats més grans, sobretot en el cas de Barcelona, la Plataforma per la Llengua assenyala "àmbits amb un ampli marge de millora", utilitzar el català en la publicitat dels serveis de mobilitat i mobiliari urbà, en l'atenció al públic en àmbits com la policia municipal i també en esdeveniments culturals i empresarials.

La Plataforma per la Llengua resumeix la seva proposta lingüística per als futurs ajuntaments en quatre punts principals:

• Una política lingüística transversal dins de l'acció de govern

La Plataforma per la Llengua reclama a les administracions que apliquin la perspectiva lingüística a qualsevol política pública i que el departament de política lingüística se situï en una àrea transversal dels governs des d'on pugui influir a la resta. En el cas de les eleccions municipals, es reivindica que la llengua no s'oblidi en els actes de l'alcaldia, però tampoc en les comunicacions internes i les externes, des de la que es fa per xarxes socials fins a l'atenció directa als taulells de l'Ajuntament.

• Català, llengua d'integració i d'igualtat d'oportunitats en les polítiques socials, educatives i d'arrelament

Les entitats de defensa de la llengua, com Plataforma per la Llengua, fa temps que reivindiquen l'ús i la difusió del català "per afavorir la inclusió". Així, demanen que cada ajuntament defineixi les seves intervencions estratègiques per afavorir l'ús del català a partir del coneixement de la realitat sociolingüística concreta dels barris i del municipi. En aquest sentit, el document amb les propostes electorals de l'entitat s'ha d'entendre, diuen, com un marc general a disposició dels governs locals.

• Compromís amb la presència de la llengua a la cultura i el món audiovisual

Una de les atribucions dels ajuntaments és la programació d'activitats musicals, d'arts escèniques i lúdiques, per exemple, i en aquest terreny, la Plataforma per la Llengua demana que no s'oblidi el criteri lingüístic.

• Plena normalització del català al món empresarial i comercial dels nostres pobles i ciutats

El document que Plataforma per la Llengua ha fet arribar a les i els alcaldables reclama actuacions actives en les quals els ajuntaments promoguin que el teixit empresarial es comuniqui en català i que s'incentivi el criteri de competència lingüística en la contractació a través del desplegament de campanyes específiques.

En aquest sentit, a més, l'entitat subratlla la importància que les administracions facin una difusió efectiva de la normativa aplicable en els àmbits del comerç i el consum, alhora que vetllin pel seu compliment.

En un debat celebrat el 17 de maig sobre política lingüística municipal, organitzat per Plataforma per la Llengua, candidates i candidats d'ERC, Barcelona en Comú, PSC, Trias per Barcelona i la CUP van admetre la necessitat de revalorar el català. “La salut del català no passa pel millor moment i el seu ús social entre la gent jove ens hauria d’alertar”, afirmava Elisenda Alamany (ERC). “A Barcelona està demostrat que els més reticents a parlar-lo són expats i nòmades digitals. La llengua es troba entre el nacionalisme espanyol i un cosmopolitisme banal”, va resumir Jordi Estivill (CUP).