La crisi social provocada per la pandèmia del coronavirus podria abocar a més de 700.000 persones a la pobresa a tot l’Estat. Aquest és el previsible augment de la desigualtat que ha documentat l’entitat Oxfam Intermón en el seu últim informe, titulat ‘Una reconstrucció justa i necessària és possible’. Segones les estimacions de l’ONG, a Catalunya hi hauria 93.000 persones més que estarien en situació de pobresa, el que suposaria un augment del 9% respecte a les dades d’abans de l’arribada de la Covid-19.

L’entitat ha atribuït bona part de la responsabilitat d’aquest possible escenari a la precarietat del mercat laboral a Espanya. En aquest sentit, ha assenyalat que els col·lectius amb pitjors condicions són els que han estat essencials durant la crisi. En proporció, els increments més importants es registrarien a les illes Balears, Castella i Lleó, l’Aragó i Catalunya. El percentatge de persones afectades a tot l’Estat seria del 23,1% de la població, respecte al 21,5% abans de la pandèmia.

Davant d’aquest panorama, Oxfam Intermón ha proposat una recuperació basada en una fiscalitat progressiva, que permetria recaptar 10.000 milions d’euros per blindar el sector públic per tal de garantir la salut, l’educació i la protecció social. A més, l’entitat ha proposat algunes mesures per pal·liar la precarietat laboral que segons afirmen ha afectat sobretot als treballadors i treballadores essencials, en especial persones migrades per a les quals demanen una regularització extraordinària.

Més precarietat i més riquesa acumulada per a una minoria

En contrast de les dades de pobresa proporcionades en l’informe, segons l’organització els 23 mil milionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d’euros en els 79 dies transcorreguts entre el 18 de març i el 4 de juny.

Segons l’informe, en tan sols 22 dies, 900.000 persones es van donar de baixa a la seguretat social per la paralització de l’activitat econòmica. Els sectors més afectats són els de la construcció o l’hostaleria en què el 73% de persones corresponen a grups de cotització baixos.

Les persones migrades són les més mal parades, doncs la probabilitat que tenen de perdre la feina segons les estimacions de l’ONG és d’un 145% sobre la població de nacionalitat espanyola. L’entitat calcula que l’impacte de la Covid-19 podria fer que una de cada tres persones per sota el llindar de la pobresa fos migrada.

Mesures per evitar l’augment de la desigualtat

Davant de la situació que preveu l’entitat, Oxfam Intermón demana mesures per reduir la precarietat laboral. En primer lloc, reclamen reformes estructurals per donar més pes a sectors de més valor afegit. En segon lloc, exigeixen procediments de contractació per part de les administracions públiques que evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació.

D’altra banda, recomanen l’increment de la inversió pública en el sector de les cures com residències de gent gran i la incorporació de les treballadores de la llar i cures al règim general de la seguretat social. L’ONG, a més, defensa per a les treballadores migrades un procés de regularització administrativa que incrementi l’accés al permís de treball i residència, així com garantir l’Ingrés Mínim Vital als grups en una situació més vulnerable.

Per últim, Oxfam Intermón proposa mesures fiscals tant extraordinàries com estructurals, que suposarien uns ingressos d’almenys 10.000 milions d’euros addicionals. En aquesta línia, proposa reformar l’impost de patrimoni, augmentar la pressió fiscal sobre les rendes de capital en l’IRPF i apujar el tipus efectiu de l’impost de societat. També proposa un impost a les transaccions financeres, un tribut temporal sobre beneficis extraordinaris i condicionar les ajudes públiques a empreses a un comportament fiscal responsable.