Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) estan envoltats de mites i falses creences que actualment es difonen amb molta facilitat a través d’internet i les xarxes socials. Aquests mites poden arribar a promoure l’adquisició d’hàbits no saludables, fomentar falsos tractaments i fins i tot empitjorar els pronòstics.

Des del portal de Trastorns de la Conducta Alimentària de SOM Salut Mental 360, una plataforma digital que treballa conjuntament amb el teixit associatiu i diverses institucions socials i de salut, els i les professionals pretenen desmuntar aquestes informacions poc fiables oferint serveis i recursos a la ciutadania que ajudin a lluitar contra l’estigma a través de l’acompanyament i l’empoderament de les persones.

Jordi Mitjà Costa, infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i membre del comitè tècnic-científic de SOM Salut Mental 360, assenyala vuit creences que caldria erradicar però que, malauradament, encara segueixen formant part de l’imaginari col·lectiu dels TCA.

1. “Les persones que tenen un TCA, el tenen perquè s’ho han buscat”

La realitat és que cap persona escull patir un trastorn, sigui del tipus que sigui. De fet, els trastorns provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn proper.

Segons Mitjà Costa, aquests tenen un origen multicausal, en el qual intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social. “El resultat final és que hi ha persones més o menys vulnerables a patir un TCA, però ningú no decideix passar per aquí”, comenta l’infermer.

2. “L’anorèxia i la bulímia són els únics TCA”

Al contrari del que es pensa generalment, existeixen altres TCA a més a més de l’anorèxia i la bulímia –tot i que aquests són els més coneguts. Jordi Mitjà Costa parla, per exemple, del Trastorn per Afartament; el Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat (TCANE); el PICA; el Trastorn per Rumiació; o el Trastorn d’evitació/restricció dels aliments.

3. “L’anorèxia és el TCA més freqüent”

Si bé l’anorèxia és el Trastorn de la Conducta Alimentària del que més han sentit a parlar la majoria de persones, tal com recorda Mitjà Costa, en realitat no és el més freqüent. La Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària, elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, va mostrar que es diagnostiquen més casos de bulímia i Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat que d’anorèxia.

4. “L’anorèxia i la bulímia són per a tota la vida”

“L’anorèxia i la bulímia no són trastorns que durin tota la vida”, assegura el membre de SOM Salut Mental 360. “La persona afectada es pot recuperar si realitza un tractament amb professionals especialitzats”.

Les dades apunten què entre un 70 i un 80% de les persones es recuperen, i entre un 20 i un 30% dels casos es cronifiquen (és a dir, les persones afectades conviuen amb la malaltia). Finalment, un 5% dels casos d’anorèxia nerviosa poden arribar a ser mortals.

5. “L’anorèxia i la bulímia afecten només a noies i a persones adolescents”

Els Trastorns de la Conducta Alimentària afecten tant a homes com a dones, tot i ser més comuns en dones (9 de cada 10 casos) per les pressions estètiques a les quals es veuen exposades. Aquesta falsa creença tan arrelada socialment provoca que als homes els costi més pensar que poden tenir un TCA i, per tant, demanar ajuda.

D’altra banda, l’anorèxia i la bulímia no afecten únicament a persones adolescents. En paraules de Jordi Mitjà Costa, “aquest tipus de trastorns poden aparèixer a qualsevol edat, tot i que és habitual que s’iniciïn a l’adolescència, l’etapa de major risc per presentar-los”.

6. “Sempre que una persona té un TCA, està molt prima”

La imatge que acostuma a venir al cap quan es pensa en un TCA és la d’una persona molt prima, ja que és la que s'ha vist contínuament als mitjans de comunicació com a representació d’aquest tipus de trastorns.

La veritat és que aquestes persones no necessàriament estan primes o excessivament primes. I, tal com recorda el sanitari, “creure erròniament que tothom qui té un TCA està prim, pot dificultar la detecció d’aquestes malalties”.

7. “Els afartaments són un problema de força de voluntat”

Els afartaments, propis de la bulímia i del Trastorn per Afartament o Trastorn Alimentari Compulsiu (TAC), no són en cap cas un problema de força de voluntat. Aquests dos trastorns, comenta Mitjà Costa, es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta.

8. “L’abús de laxants ajuda en la pèrdua de pes”

Els laxants són medicaments que, segons informa Mitjà Costa, produeixen un augment del ritme intestinal i un major número de deposicions. La seva ingesta no té cap efecte en el pes de la persona, ja que els nutrients sí s’absorbeixen. Per tant, l’únic que provoquen és una pèrdua ràpida d’aigua i minerals, la qual pot provocar danys irreversibles en la regulació de l’intestí, alteració dels nervis encarregats del seu funcionament i estrenyiment.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de SOM Salud Mental 360 SJD (@saludmental_sjd)