SOS Racisme Catalunya va rebre l'any passat un total de noranta-nou denúncies (el 1999 van ser 128). La disminució s’atribueix a la pandèmia. La coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncies (SAID) de l’entitat, Alícia Rodríguez, resumeix que “la Covid-19 ha evidenciat el racisme institucional i estructural”. Alguns exemples serien els atacs contra la comunitat xinesa, en referència a l’origen del virus, i als temporers de Lleida, acusats de rebrots. Els espais amb conflictes han estat comunitats veïnals, establiments públics i transports. Ho recull '(In)visibles. L’estat del racisme a Catalunya 2020’.

Discriminacions i agressions entre particulars

El 28% dels casos nous atesos per SOS Racisme a Catalunya corresponen a discriminacions i agressions entre persones particulars: es van gestionar conflictes entres veïns i veïnes (45,3% del total de casos entre particulars), al carrer (35,9%), entre companys de feina (6,3%), en locals privats (6,3%) i en serveis públics (6,2%).

En l’informe es parla de "preocupació per l’augment important dels casos d’aquesta tipologia que, per tercer any consecutiu, es consolida com la més nombrosa”. I s’hi afegeix que "la legitimació i visibilització d’un discurs obertament racista, i la seva presència a les institucions, així com la situació de confinament, poden ser les causes de l’increment dels casos de racisme en l’àmbit de la convivència”.

En el 41% dels casos gestionats hi va haver agressions físiques i el 69% són dones.

Abusos i agressions dels cossos de seguretat

El 19% dels casos nous van ser per discriminació, abús i/o agressió perpetrats per membres dels cossos de seguretat pública. La situació més habitual és la identificació per perfil racial (74%), és a dir, parades discriminatòries al carrer, que SOS Racisme reconeix que tenen poc recorregut judicial. El segon bloc és el tracte abusiu (11%) i el tercer, abusos en la confecció de l’atestat (11%). Un 5% de les casos gestionats van ser per identificació de joves migrants.

En aquest apartat el 78% són homes i l’entitat alerta que la falta de testimonis per la reducció de gent al carrer durant la pandèmia han fet que cap cas nou hagi anat per la via penal.

Discriminació en els serveis privats

El 12% dels nous casos arribats a SOS Racisme el 2020 van ser per discriminacions a comerços, empreses de serveis i locals d’oci. Sobretot es van denunciar denegacions del dret d’admissió (78%), i ja en menys ocasions discriminació en prestació de serveis (11%) i tracte discriminatori (13%).

L’informe alerta de la importància de fer visibles les discriminacions en serveis privats, perquè són una part important de la convivència, “malgrat que no afectin de manera directa drets fonamentals i no hi hagi agressió física greu”.

El 60% de protagonistes d’aquestes denúncies a SOS Racisme són homes.

Discriminació en l’accés als drets socials

Els abusos i maltractaments racistes en qüestions com el dret a la sanitat (22%), l’habitatge (25%), l’educació (34%) o el padró signifiquen un 10% dels casos nous. Respecte al dret a la salut, es detecten vulneracions en relació amb l’obtenció de la targeta sanitària i la facturació de les urgències, mentre que a les escoles no es respecta, per exemple, el dret de les alumnes a dur hijab.

El 56% de les denúncies a SOS Racisme són de dones. La perspectiva de gènere en aquesta tipologia és molt rellevant, ja que són discriminacions vinculades a les cures i l’atenció a la família. També hi ha majoria de dones denunciants a la tipologia entre particulars.

Discriminació laboral

El 8% de casos nous tenen a veure amb l’assetjament laboral amb motivacions racistes (tres situacions), les condicions laborals irregulars (tretze denúncies) i la discriminació d’accés al treball (cinc casos). També s'han detectat ofertes discriminatòries o un tracte discriminatori durant l’entrevista.

És una tipologia que històricament ha comptat amb pocs casos i l’entitat ho atribueix a la por de perdre la feina i el desconeixement dels drets laborals.

Discurs d’odi

El discurs d'odi va significar el 8% de casos nous rebuts l'any passat a SOS Racisme. Es tracta de discursos, posicionaments, notícies, comentaris o campanyes que promouen l’odi, la humiliació, el menyspreu, el descrèdit o l’estigmatització per raó d'origen, religió, gènere, orientació sexual, o altres característiques o condicions personals.

Es van denunciar cinc casos de mitjans de comunicació, nou a les xarxes socials i quatre en discursos polítics. SOS Racisme denuncia que són “manifestacions d’odi que tenen repercussions directes en la vida de les persones amb un impacte profundament destructiu, perquè es dirigeixen contra la identitat i la dignitat humanes”. Lamenta, a més, que la via penal no acostuma a ser efectiva.

Discriminacions en serveis públics

El 7% dels casos nous fan referència a tracte discriminatori en transports públics (43% de tots el d'aquest apartat), temes d’estrangeria (29%), serveis socials (14%) i prestació de serveis (14%). És una tipologia nova que hi ha introduït l’entitat per “donar visibilitat al tracte discriminatori per part del personal de l’administració pública”.

El 86% són dones.

Abusos i agressions par part de cossos de seguretat privada

Al 2020, el 6% dels casos nous corresponen a aquesta tipologia i els àmbits on es produeixen són sobretot els transports públics (59%), equipaments públics (11%) i centres comercials i botigues (30%).

L’informe destaca com les xarxes socials han visibilitzat aquest tipus de discriminacions amb vídeos que s’han fet virals. “Una popularització, però, que no sempre suposa una major efectivitat en la denúncia dels fets ni en la reparació de la persona afectada”, avisen. La situació d’excepcionalitat explica el descens del nombre de casos respecte a l’any anterior, passant del 12% al 6%.

El 70% són homes.

Extrema dreta

Tot i haver-hi només un cas nou, les accions desproporcionades i amb agressions físiques protagonitzades per l’extrema dreta es consideren "preocupants". Encara se’n gestionen sis d’anys anteriors.