Abdou té 21 anys i és procedent de Mali. Va arribar a Catalunya des del Marroc en pastera el 28 de novembre del 2018, però el seu viatge va començar molt abans, un viatge llarg i ple de perills. La primera vegada que va intentar arribar a Europa, va agafar un avió de Bamako a Argel, però allà va ser detingut per la policia i deportat fins a la frontera.

Finalment, va aconseguir creuar el mar Mediterrani fins arribar a Màlaga, on va rebre ajuda de diferents entitats socials i ONG. Des de llavors, entitats com Barcelona Actúa o Palau Socks han col·laborat per a la integració i desenvolupament d'Abdou a Catalunya. Hem pogut parlar amb ell en una entrevista a www.xarxanet.org, on ens explica amb més detall la seva història.

Com va ser la travessa en pastera des del Marroc fins a Espanya? Què recordes d’aquells dies?

Vaig arribar a Espanya des del Marroc en pastera el 28 de novembre de 2018. Però el meu viatge va començar molt abans, un viatge molt llarg i ple de perills. Sense saber el perill que corria em vaig posar en camí. Primer, vaig agafar un autobús de Bamako a Sévaré, a Mali, des d'on es poden contactar màfies que creuen el desert en cotxe.

Què va passar després?

A Oujda, les màfies condueixen als migrants al centre de la ciutat per passar totes les barreres militars i de nou en un cotxe vaig arribar fins a un petit poble que es troba abans d'arribar a Nador. Hi havia moltes persones al cotxe, amuntegades unes sobre les altres i viatjant durant moltes hores sense poder-se moure, amb una calor sufocant.

Anaven molt espantats i alguns passatgers van començar a plorar i cridar, demanaven sortir del cotxe per por d’ofegar-se de calor. El conductor va seguir el seu camí sense dir res ni immutar-se, conduint a gran velocitat i sense parar fins a arribar al destí. Jo no vaig dir res perquè tenia por que la màfia em deixés tirat al mig de bosc. També havia sentit històries així.

Quan temps vas estar a Nador?

Vaig estar set mesos a Nador, durant els quals em vaig embarcar unes vint vegades fins que vaig aconseguir creuar el mar. Vivia al bosc amb altres migrants que com jo, esperaven per fer la travessa. Els mesos a Nador van ser terribles, els migrants vivíem en constant moviment d'una banda a l'altre en el bosc sense descansar ni poder relaxar-nos per por de ser localitzats per la policia. No ens donaven treva, fins i tot ens robaven la roba.

Com va ser el moment de llençar-te al mar?

Per fi una nit em vaig llançar al mar i va ser la definitiva. Els encarregats de la màfia li van explicar a un dels migrants com encendre el motor, assenyalant amb el dit per on quedava Espanya i ens van empènyer a la mar. Cap a les onze de la nit, setanta persones vam sortir de Nador sense tenir ni idea de navegació ni de cap on havíem d'anar, i sense manera de comunicar-nos amb ningú si alguna cosa sortia malament.

Tretze hores més tard estàvem perduts i a la deriva, traient aigua que entrava al Gomon. Molts ploraven i altres intentaven trobar cobertura enmig de la mar, la situació era esfereïdora. Finalment vam veure un helicòpter de salvament que es va quedar sobrevolant la zona fins que va arribar el vaixell de rescat.

Vas sentir por?

Jo mai he passat tanta por. Estàvem completament perduts, el vaixell que ens va rescatar va trigar quatre hores a arribar a terra. Va desembarcar a Màlaga, on després de ser atesos per la Creu Roja, vam ser traslladats per la policia a Algesires i internats en un CETI, o una presó que no és presó. En aquests centres ens van fer una revisió mèdica i vam esperar a ser traslladats a altres punts de la península. Aquí vaig estar tres dies.

A la sortida del CETI van anar a la meva trobada diverses ONG avisant-nos que no eren policies, tranquil·litzant-nos i oferint-nos telèfons per trucar a les nostres famílies. Quan vaig sortir del CETI, vaig trobar a membres de l'ONG ACCEM, que em van portar a Sigüenza on vaig estar quinze dies aprenent espanyol. Després vaig anar traslladat a Barcelona.

Com ho recordes?

En resum, els dies al Marroc van ser una experiència molt forta de supervivència i de por, va ser un malson, que mai imaginava ser capaç de passar. També puc dir que això m'ha fet valorar més la vida i motivar-me pel que realment és important, una vida de treball i de pau i de fraternitat.

Què et va fer buscar una nova oportunitat a Europa?

Vaig decidir venir a Europa mentre estudiava el batxillerat econòmic a Bamako. Aleshores ja vaig començar a estalviar per venir a Europa. Estalviava una part de la meva beca d'estudiant per preparar el meu viatge. A l'escola estudiava la història de França i com la seva societat està fonamentada en els conceptes d'igualtat, fraternitat i llibertat. A la televisió també veia les ciutats europees riques i lliures, i així m'imaginava Europa, com una terra de llibertat i possibilitats.

Quin futur t’oferia Mali?

Mali és cada vegada més insegur, amb atemptats cada vegada més freqüents, i amb l'Estat Islàmic guanyant poder, imposant les seves normes i restringint les llibertats dels ciutadans. La dona ha estat despullada de pràcticament tots els seus drets, no pot escollir ni amb qui casar-se, és el pare qui ho decideix quan són pràcticament nenes.

Això va fer el meu pare amb les meves dues germanes petites, les va casar contra la seva voluntat sense deixar que jo pogués fer res per ajudar-les. Vaig veure com van patir les meves germanes i també vaig veure com la meva mare va morir amb 42 anys per paludisme, a causa de la manca de recursos.

No deu ser fàcil sentir-te allunyat dels valors de la teva família.

Expressar el meu rebuig contra aquesta cultura i enfrontar-me al meu pare em va portar grans problemes fins al punt de posar la meva vida en perill. Tot això va ser el que em va impulsar a fugir. Vaig pensar que si aconseguia venir a Europa podria contribuir a millorar la situació de les dones del meu país, adquirint la formació i les eines necessàries per crear associacions que ajudin les dones de Mali a rebre una millor educació.

La situació a Mali actualment és molt conflictiva, on la corrupció del Govern i les revoltes posen en perill la vida dels ciutadans. Aquest viatge no el vaig fer sol, ja que vaig anar trobant a gent pel camí als quals ens anàvem unint, però quan vaig arribar aquí va ser amb persones diferents.

Com ha sigut la teva adaptació a una nova realitat aquí a Catalunya?

La meva adaptació ha estat molt bona. No he trobat cap dificultat, simplement he anat observant i aprenent tot el que és la cultura d'aquí d'Espanya i sobretot de Catalunya. El fet d'haver estat convivint amb famílies m'ha ajudat molt en aquest procés d'adaptació, on em van anar explicant i també acollint-me com sóc amb la meva història i la meva cultura. És un procés lent però enriquidor. També això m'ha permès conèixer i relacionar-me amb més gent, conèixer la cultura i costums d'aquest país en el qual em sento molt bé. He rebut molta ajuda de les ONG.

Com t’han ajudat les entitats socials en la teva arribada? Ens pots parlar del cas de Barcelona Actúa?

Des de la meva arribada a Espanya sempre he comptat amb l'ajuda de diferents ONG com ara la Creu Roja, ACCEM, Migra Studium, Càritas, CEAR i sobretot Barcelona Actúa. Elles m'han ajudat a integrar-me a la societat espanyola. Barcelona Actúa m'ha permès a través dels seus cursos poder formar-me, aprendre la llengua, dedicar un temps al voluntariat i també tenir oci sent part de l'equip de futbol. He rebut molta ajuda i acollida per part de cadascuna de les persones que formen part d'aquesta ONG, sempre disponibles per a mi.

Com valores el voluntariat que ha col·laborat amb la teva acollida?

Realment la valoració és molt positiva i els estic molt agraït ja que han sigut sempre persones amb les quals he pogut comptar en qualsevol moment, fàcil o difícil. Això mai ho oblidaré. En mig del que suposa arribar a un país tan diferent del meu, gràcies a ells m'han facilitat l'adaptació i la integració a tots els nivells.

De quina manera Palau Socks t’ha ajudat en el teu procés d’adaptació?

Tinc molt a agrair a la tasca que Palau Socks realitza, especialment amb nosaltres. Jo he tingut la sort de formar part d'aquesta campanya dels mitjons on hi ha el model Abdou i en la qual es pot llegir la meva experiència de vida. Això m'ha permès que molts puguin conèixer la realitat d'un immigrant i les ganes de seguir endavant, poder formar-nos i treballar, tenint una vida normal. Palau Socks amb totes les seves iniciatives permet recollir fons perquè puguem formar-nos i integrar-nos en aquesta societat.

Què recomanaries als joves africans que volen venir a Europa?

Jo no puc recomanar als joves que estan somiant a venir a Europa no venir, perquè pensaran que sóc un egoista i vull quedar-me amb totes les coses bones que hi ha aquí. Però sí que els dic que no es creguin tot el que surt a la televisió. Això no és el paradís, les ciutats que veuen a la tele són una construcció, no és la realitat i la gent aquí també té problemes, hi ha atur, hi ha pobresa i hi ha gent que dorm al carrer. I sabent aquesta realitat doncs que ells decideixin, però sabent el que aquí hi ha.