Adrià Ramon: "No em veia treballant en un despatx tot el dia tancat"

Què t'ha portat a fer de pagès?

Tot i haver nascut a Barcelona, a casa sempre hem tingut un vincle estret amb el món agrícola ramader i amb la natura. La feina del pare, situada a la torre Marimon a una finca experimental de l'IRTA, em va permetre tenir el primer contacte amb aquest món. Alhora les excursions els caps de setmana i pujar sovint al poble de l'avi, situat al cor del Prepirineu, em van despertar la passió per la terra, el paisatge i natura.

A partir d'aquí tot va anar fluint. No em veia treballant en un despatx tot el dia tancat. A l'hora d'estudiar em vaig decantar per una enginyeria tècnica agrícola. Un cop acabats els estudis a través de la borsa de la universitat vaig començar a treballar a una petita finca d'horta situada a Tiana anomenada Ca l'Elies a quinze minuts de Barcelona. I la veritat és que quan comences a treballar al camp costa deixar-ho.

Què creus que t'aporta?

És difícil explicar tot el que aporta la feina de pagès. Una de les coses que més m'agrada és veure el transcurs de l'any en directe al camp. Com van transformant-se els cultius en funció de l'època de l'any, la durada del dia, la temperatura. Vida en estat pur.

També és una feina on has de saber una mica de cada ofici, el nostre dia a dia és ple d'entrebancs que has d'anar solucionant tu mateix. Has de tenir coneixements d'agricultura, de mecànica, de comercial ja que també has de vendre. Així que es pot dir que és una feina on mai deixes d'aprendre. Un bon resum, seria la satisfacció que tens quan algun consumidor/client et comenta com n'estan de bons els teus productes.

No em veia treballant en un despatx tot el dia tancat.

Per què cal fer valdre la tasca de les persones joves en un sector com el de la pagesia?

El sector de la pagesia no para de perdre treballadors des de fa anys, i els que queden es van envellint. Així doncs, la tasca de les persones joves en la pagesia és importantíssima. Sense elles s'acabarà aquest ofici tan antic i necessari. I un cop ja no quedi ningú que sàpiga plantar tomàquets, sembrar cereals, o cuidar oliveres, no hi haurà marxa enrere.

Per tant, aconseguir que el jovent s'interessi pel sector i a poc a poc anar rejovenint el teixit pagès és un pas clau pel futur del país. Si a més a més, ho podem fer ajudant a persones joves nou vingutde, formant-les, generant oportunitats laborals i ajudant a arrelar-les al territori, encara millor.

Creus que la tasca que porteu a terme és prou visible per la societat?

D'uns anys ençà, ha començat a generar-se el debat sobre la pagesia. Cap a on anem? Per què cada cop som menys? Què podem fer per canviar-ho? La pandèmia ens va demostrar que la producció dels béns de primera necessitat estigui fora del país no és una bona idea. Tothom va veure la necessitat de tenir la pagesia a prop. Les diferents crisis de preus, tant preus baixos pel que fa a la venda de productes com pel que fa als preus elevats en la compra dels materials necessaris per a la producció .

Ens han tornat a posar als mitjans. Si bé, crec que la societat no és plenament conscient de la importància d'aquest sector i de tots els beneficis que ens aporta. La pagesia, a banda de la producció d'aliments com verdures, cereals, fruita, carn i oli. Contribueix el manteniment de la població a les zones rurals, evita l'abandonament dels camps contribuint a disminuir el risc d'incendi, ajuda a mantenir la flora i la fauna gràcies als marges vius i a les basses de reg i genera beneficis per les empreses i negocis de l'entorn.

És una feina on mai deixes d'aprendre.

Per què les persones joves han d'anar a viure a un entorn rural a treballar el camp?

La resposta és senzilla, cada cop queden menys zones de cultiu al voltant de les zones metropolitanes. Les grans ciutats tendeixen a créixer, engolint amb elles els últims reductes rurals pròxims. Les persones joves es veuen obligades a buscar feina als grans nuclis agrícoles del país.

Tot i això, cada cop més sorgeixen noves petites finques. Molts cops antigues masies o cases de pagès, que anys enrere ja havien estat plenes de vida i havien abastit els pobles del costat amb els seus aliments. Així doncs, equips de joves, petites cooperatives i o famílies recuperen camps de cultius i tornen a treballar la terra.

Formar part de la cooperativa Actua, m'ha permès descobrir una nova vessant de l'agricultura. Un costat més humà, més social. 

Hi ha hagut un augment de persones joves que són pageses en aquests darrers anys i des de la pandèmia?

Tot i que no disposo de dades amb què contrastar-ho, sí que va semblar que hi havia un boom postpandèmia de tornar cap al món rural. La veritat, però, aquest retorn a l'entorn rural venia afavorit pel teletreball. I no en un augment directe en el nombre de pagesos i pageses. La realitat és que, any rere any hi ha més gent que plega que no gent que comença.

Què t'aporta col·laborar amb la cooperativa Actua?

Actualment, fa un any que formo part de la cooperativa Actua. Estaven buscant una persona amb coneixements tècnics, però que alhora hagués treballat i estigues acostumada a la feina directa al camp. Un cop em van explicar el projecte, agricultura, conservació del territori, amb una empremta social important, vaig tenir clar que s'havia de provar.

Formar part de la cooperativa Actua, m'ha permès descobrir una nova vessant de l'agricultura. Un costat més humà, més social. On la formació i l'acompanyament de les persones, la conservació del territori, i la col·laboració amb pagesia sense relleu agrari, passen per davant de la producció.

En el següent vídeo hi ha més informació sobre el projecte Coop-Era: