Albert R. Casellas: “Les persones sordes quedem excloses de l’atenció primària, ara es fa tota per telèfon”

El llenguatge de signes és clau per a la comunicació de les persones sordes. A més dels codis i expressions pròpies d’aquesta llengua, la comunicació no verbal guanya un pes fonamental perquè les persones sordes i sordcegues es puguin comunicar. L’ús massiu de la mascareta, sovint un element que cobreix gran part de la cara, ha dificultat encara més que les persones sordes puguin comunicar-se de manera eficient. Precisament, la Federació de Persones Sordes de Catalunya ha reclamat mascaretes accessibles per a aquest co·lectiu.

En el context de la pandèmia per la Covid-19, les persones sordes han vist com els seus drets han sigut vulnerats. Manca d’intèrprets per a l’atenció sanitària i educativa, poques oportunitats laborals que dignifiquin el col·lectiu i poca representativitat als mitjans de comunicació són les lloses que arrossega un conjunt de la població que a Catalunya representa una xifra de 32.000 persones.

Quina és la situació de les persones sordes en el context de la pandèmia per la Covid-19?

Partim de la base que abans de la Covid-19 ja hi havia mancances i limitacions. Amb la pandèmia moltes situacions s’han agreujat. Una part important de la societat ha posat la mirada cap al nostre col·lectiu i s’ha adonat de les limitacions que tenim, com és el cas d’una comunicació accessible i la necessitat de fer ús de la llengua de signes. La pandèmia ens ha afectat doblement perquè ja teníem aquestes limitacions i ens ha servit per poder fer un toc d’atenció cap a les administracions públiques.

Com us ha afectat?

Per exemple, amb la sanitat. Totes les gestions sanitàries són via telefònica, nosaltres ara mateix en aquest àmbit tan necessari no podem accedir, ens trobem totalment exclosos.

Com va afectar el confinament total i l’aïllament domiciliari al col·lectiu de persones sordes? Va ser més complicat per a aquest col·lectiu mantenir el contacte amb el cercle més proper?

Les persones sordes com la resta de persones no hem tingut força problemes gràcies a les noves tecnologies. A través de les videotrucades ens hem pogut comunicar amb el nostre cercle més proper amb la llengua de signes. El problema l’hem tingut quan hem hagut de fer gestions o sol·licitar informació a les administracions públiques.

Quins són els principals problemes que detecteu?

Existeixen barreres per a poder sol·licitar intèrprets. Hem tingut i tenim problemes per poder fer una trucada al CAP o al nostre ambulatori. Hi ha un projecte que es diu EsVisual on es pot fer qualsevol mena de gestió a través de telèfon o videotrucada amb un intèrpret en línia.

El problema és que no disposem de recursos suficients per poder cobrir tot l’horari. Abans de la pandèmia estàvem acostumats que l’intèrpret fos presencial i ens acompanyés presencialment. Aquestes limitacions ens han complicat molt poder accedir a qualsevol gestió de les administracions.

Llavors les administracions no estan vetllant perquè els drets de les persones sordes estiguin garantits?

No, hi ha moltes necessitats i no s’està fent prou. Fa anys que fent pressió perquè ens escoltin. El Departament de Salut fa 10 anys ens donava una subvenció de 45.000€ per poder tenir un intèrpret de llengua de signes i cobrir aquesta necessitat a hospitals a tot Catalunya. Enguany, rebem 9.000€ per a tot Catalunya. Això ni tan sols ens permet contractar un intèrpret de llengua de signes, és una xifra molt inferior al que necessitem.

Quantitat persones sordes actualment hi ha a Catalunya?

Segons dades estadístiques de la Generalitat de Catalunya, hi ha 32.000 persones sordes.

Quines activitats promoveu des de la FESOCA?

Com a entitat fa 41 anys que existim i tenim 28 associacions afiliades de persones sordes. Estem afiliats a la Confederació de Persones Sordes d’Espanya i formem part de COCARMI. Un dels nostres objectius és lluitar pels drets de les persones amb discapacitat i treballem transversalment per poder garantir aquests drets i una integració plena.

Com a federació, fem accions de ‘lobby’ per donar un toc d’avís als polítics perquè compleixin les lleis que tenim marcades. Tenim diferents departaments: d’interpretació, de formació, de llengua de signes, laboral, etc. Per exemple, amb aquest últim departament, hem vist que trobar una feina digna és molt complex i no estem en igualtat de condicions.

Quina és la situació de la inserció laboral de les persones sordes i sordcegues a Catalunya?

L’àmbit de la inserció laboral és un tema que ens ha preocupat molt. Les persones sordes tenen una formació precària des de fa molts anys, l’educació sempre ha tingut moltes mancances. Aquesta dificultat de no poder arribar a uns estudis superiors significa un percentatge molt alt.

El nostre col·lectiu acaba fent feines on no es requereix formació i mal pagades. No poden anar més enllà de fer feines manuals i amb sous precaris o treballar en Centres Especials de Treballar. Sovint han de recórrer a empreses de treball temporal i és difícil que puguin trobar una feina que els permeti tenir una vida digna.

Com estan afectant les normatives en matèria d’educació a les persones sordes i sordcegues? Hi ha igualtat d’oportunitats?

No hi ha igualtat d’oportunitats. L’educació és precària i ara amb l’ús de la mascareta es complica la comunicació dins de l’aula. No podem llegir els llavis. Des del punt de vista de l’educació patim molt per aquesta carència, de poder tractar el nostre col·lectiu com qualsevol altre. Estem lluitant per a poder disposar de mascaretes transparents homologades que permetin trencar amb les barreres comunicatives.

Què impedeixen les mascaretes actuals?

L’expressió facial és necessària en la llengua de signes. No poder llegir els llavis dificulta la comunicació de les persones sordes. També és important el component bucal o l’arqueig de les celles, tot això forma part de la llengua de signes. És difícil poder comunicar-nos amb les persones si porten la mascareta. A més estem lluitant perquè es pugui disposar d’un intèrpret a l’aula, però sempre les gestions són molt complexes. S’acaba assignant molt tard després que el curs ja hagi començat. Aquesta situació també és discriminatòria.

Des de l’entitat també heu fet un manifest per reclamar mascaretes accessibles.

El principal problema és que hi havia diferents empreses que van fer mascaretes sense homologar. Primer van sortir de plàstic amb una pantalla però s’entelaven i finalment ja podem disposar de mascaretes transparents, hi ha empreses que s’estan encarregant de distribuir-les. S’està treballant amb el Departament d’Ensenyament per poder disposar d’aquestes mascaretes, estem a 27 d’octubre i encara no han arribat a les classes. Tampoc serà la gran solució, però facilitaria la comunicació fins que tinguem la figura de l’intèrpret.

Una de les tasques que feu és precisament aquesta incidència política amb els diferents grups parlamentaris. Quins temes tracteu amb els partits polítics?

Fa 10 anys el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la Llengua de Signes Catalana. Va ser un gran dia i una gran festa poder tenir la nostra llengua reconeguda. Des del moment que vam tenir aquesta llei vam pensar que ens emparava legalment i que era la gran solució. El moment de l’aprovació va ser molt emocionant, però han passat 10 anys i com a col·lectiu hem vist que tot i haver treballat abans de l’aprovació, avui no tenim llei.

Què vols dir?

Tenim el paper, però no tenim l’aplicació. El principal problema és que aquesta llei no està dotada d’un pressupost. Estem treballant per tenir d’alguna partida pressupostària i fer que la llei es pugui complir. Hem tingut contacte amb grups parlamentaris de tots els colors per sol·licitar que la llei s’activi i dotar-la d’un mínim pressupost, perquè no deixa de ser un paper mullat. Abans de la pandèmia vam tenir diverses reunions, però amb la Covid-19 tot s’ha aturat.

Les persones sordes tenen un accés equitatiu per realitzar tasques de voluntariat?

Com a col·lectiu vam tenir una època on hem realitzat moltes accions voluntàries. Moltes entitats van treballar molt el voluntariat de les persones sordes però amb la crisi econòmica del 2008 tot això va canviar. Vam haver d’adaptar-nos a la subsistència.  

Per tant encara queda feina per fer per aconseguir un voluntariat realment inclusiu?

Hi ha una gran xarxa de voluntariat entre les entitats però per aquesta dificultat comunicativa de les persones sordes, de vegades és difícil que puguin fer accions voluntàries amb altres entitats. La nostra dificultat per a poder accedir a la informació ens ha mantingut una mica al marge.

Se senten representants en els mitjans de comunicació?

Hem tingut molts problemes per poder accedir a la informació dels mitjans per manca d’intèrprets de signes. És una lluita que estem fent però amb la pandèmia, on necessitàvem més que mai accedir a la informació, hem tingut força problemes. Hem hagut de lluitar per aconseguir tenir intèrprets a les notícies, a les rodes de premsa, al Departament de Salut, etc.

Tot això ens ha portat a poder fer una mica més de pressió però fa falta molta presència de la llengua de signes a la televisió. Com a persones sordes, no podem accedir a qualsevol contingut en igualtat de condicions.

Això succeeix tant a les cadenes públiques com a les privades?

Hi ha molta més presència en els canals públics que en els privats. Per exemple a TV3 disposen d’intèrprets a dos telenotícies durant tot el dia. A les cadenes privades aquesta presència és pràcticament nul·la. Tenim una Llei de l’audiovisual que indica l’obligació de tenir intèrprets 10h setmanals per a les públiques i 7h per a les privades. La intenció és que aquests percentatges vagin augmentant, però encara hi ha molta mancança tot i que algunes privades comencen a posar intèrprets en programes amb menys audiència.