Alfonso Amaya: “L’esport és un element d’unió i inclusió de tota la diversitat cultural del barri”
Comparteix
El president de l'associació gitana per a la promoció de la joventut Kali Zor explica com lluiten contra l’absentisme escolar a través del futbol i la boxa
Què és Kali Zor?
Kali Zor és una entitat gitana que neix de la necessitat de lluitar contra l’absentisme escolar al barri de Sant Roc, a Badalona. A partir d’aquí, vam decidir treballar la problemàtica a través de l’esport, en concret del futbol i la boxa.
Hem vist que l’esport és un element d’unió i inclusió de la diversitat cultural del barri. Quan juga un noi marroquí, li passa la pilota a un jove pakistanès i marca gol un gitano. Tots formen part del mateix equip i és molt maco veure com fora del camp segueixen sent amics i s’obliden dels prejudicis que existeixen a la societat.
Per què Kali Zor?
Des de l’entitat també ens sentim compromesos amb el moviment afroamericà i la lluita dels seus drets. En romanès, ‘kali’ significa dona gitana i ‘zor’, força. El conjunt de les dues paraules significa ‘força negra’. En aquesta línia, el nostre logotip és la cara de Malcolm X.
Quines iniciatives porteu a terme actualment?
A mesura que anem treballant les necessitats del barri amb els infants i adolescents hem anat ampliant el nostre rang d’actuació. Per un costat, treballem en un parell d’escoles de futbol, al barri de Sant Roc i La Mina, tant de nois com de noies i també fem boxa en aquests dos barris.
A partir del futbol, vam organitzar un mundial de futbol femení amb Itàlia, Alemanya, Polònia Ucraïna, Romania i Hongria. D’altra banda, també teníem planejada una trobada amb Itàlia relacionada amb el món del circ. Ara, arran la Covid-19 s’ha aturat. Esperem poder reprendre-ho a partir del juny.
Com vinculeu l’esport amb l’absentisme escolar?
A través de l'escola de futbol fem un seguiment amb el professorat, a més d’un reforç escolar en hores extraescolars. L'esport és una eina de treball per després tenir un seguiment escolar i treballar l'absentisme. Parlem amb el professorat per saber com es troben, si s'han portat bé, si han anat o no, però mai els castiguem en no venir a entrenar si no han assistit a l’escola, perquè això representaria deixar-los sense una activitat que els fa molt de bé. El que fem és seguir treballant amb ells, escoltar-los i intentar entendre el seu cas.
Alguna altre iniciativa?
També estem ajudant a les famílies a sol·licitar l'atur o la renda garantida. Estem ajudant amb els tràmits de qualsevol prestació econòmica o amb serveis com la Seguretat Social perquè demanar dia i hora telemàticament és de bojos.
Què és el que més t’agrada de treballar amb el jovent a través de l’esport?
Que els que són jugadors després són entrenadors i monitors. D’aquesta manera, a través d’un esport aconseguim una inserció laboral real. A més, els nois i noies que es converteixen en entrenadors saben com tractar aquests joves perquè ells s’han trobat en la mateixa situació d’adolescents i acaben sent un referent on emmirallar-se.
Podeu treure alguna conclusió positiva de la pandèmia?
Si que és cert que quan parles amb els nois ara volen col·laborar més amb els projectes i són més conscients de l’esforç que hi ha al darrera i la importància i el rerefons d’aquestes activitats. Ara ho valoren molt més.
Quin missatge t’agradaria transmetre a la societat respecte a la comunitat gitana?
Els hi diria que s’han de trencar els prejudicis que tenen amb la nostra comunitat i que hem de seguir lluitant per eradicar els estigmes que s’han normalitzat i no deixen de ser racistes.
I al jovent amb el que treballeu?
Als nois i noies els hi diria que ningú els posi cap límit, que poden aconseguir el que ells vulguin i han de lluitar pels seus somnis.
Afegeix un nou comentari