La Fundació Kàlida ofereix un model de suport integral a persones que estan vivint o han viscut processos oncològics. Al centre Kàlida Sant Pau, que es troba al recinte de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, fa anys que ofereixen artteràpia a persones que conviuen directa i indirectament amb càncer. Ana González, psicooncòloga de la Fundació, és l’encarregada de coordinadorar aquesta activitat, que es realitza gràcies a la col·laboració de la Fundació Nous Cims. Les sessions són facilitades per artterapeutes.

A més del programa d’activitats, Kàlida ofereix suport psicològic i acompanyament emocional, a més de proporcionar assessorament a nivell social i pràctic. D’aquesta manera, poden atendre dubtes referents a les ajudes o els drets dels pacients, a més de cobrir consultes a nivell mèdic i de tractaments. La Fundació Kàlida forma part de l’organització internacional de centres Maggie's, dissenyats sota el concepte 'arquitectura per a tenir cura'. Són espais acollidors i protectors, i això forma part del benefici terapèutic.

Les activitats de la Fundació es dirigeixen només a pacients de càncer?

No només, també van dirigides a familiars i amics, sobretot si són els cuidadors principals. La sobrecàrrega de tasques, i el fet de veure com una persona que estimes està malalta, pot causar estrès, patiment i angoixa.

El que sí que recomanem és que la persona que pateix el càncer i la persona vinculada no comparteixin la mateixa activitat. A vegades, per protegir a l’altre, no ens sentim del tot alliberats de dir certes coses. I aquests han de ser espais on poder expressar-se.

Tu ets psicooncòloga, en què consisteix aquesta especialitat?

Tal com diu la paraula, el psicooncòleg és un psicòleg especialista en oncologia, i tractem els efectes de la malaltia a nivell emocional. El més freqüent són signes depressius i d’ansietat, entre un 20 i un 30% de les persones que tenen càncer ho pateixen.

El psicooncòleg també té certs coneixements mèdics, ja que cada tipus de tumor té unes conseqüències o unes altres. Per exemple, algú pateix càncer de còlon, potser veu afectada la seva imatge, o té problemes a nivell més digestiu. Per tant, ens enfocarem a tractar el pacient també segons els efectes que està o pot experimentar.

“No tots els pacients de càncer necessiten suport psicològic, però tots necessiten suport emocional”.

Quin impacte té el suport emocional en les persones que conviuen amb càncer?

No tots els pacients de càncer necessiten suport psicològic, però tots necessiten suport emocional. Al cap i a la fi, som éssers socials i necessitem tenir persones al voltant que ens puguin ajudar a nivell logístic, com per exemple acompanyant-nos al metge, donant-nos suport amb les tasques del dia a dia, etcètera. Tenir algú al costat que et pugui escoltar i rdonar suport en certs moments és molt important.

En què consisteix l’acompanyament emocional?

A vegades amb petites orientacions ja poden anar fent. Però el que intentem fomentar molt a Kàlida és que les persones participin en diferents activitats, ja que és allà on es crea comunitat. Si tu tens una inquietud a nivell nutricional, i t’apuntes a un taller d’alimentació, acabes compartint espai amb persones que estan passant pel mateix procés que tu. D’aquesta manera, es crea un espai on pots sentir-te acompanyat i comprès.

“A vegades la gent és escèptica amb l’artteràpia perquè s’imaginen una cosa que no és”.

Oferiu una activitat força singular que és l’artteràpia. En què consisteix?

És un procés terapèutic que es du a terme utilitzant l’expressió artística, i no la verbal, fugint així de les teràpies psicològiques més convencionals. Hi ha persones que pensen que és necessari tenir dots artístics per poder fer aquest tipus de teràpia, però no és així. En l’artteràpia no es té en compte la capacitat artística de la persona, sinó com aquesta pot plasmar l’espai mental amb diferents materials i expressions.

Quin tipus d’art es fa?

Pintura a l’oli, aquarel·la, collages de fotos, composicions amb materials plàstics, elements de la natura, etcètera. També escriptura i poesia, o inclús música i dansa.

Què pot esperar una persona que conviu amb el càncer i que participa en els tallers d’artteràpia?

A vegades la gent és escèptica amb l’artteràpia perquè s’imaginen una cosa que no és. En el primer moment pot costar que hi participin, fins que ho fan i queden encantats. Al cap i a la fi, és un espai on es facilita l’expressió i l’acceptació de les emocions de les persones que estan vivint processos oncològics, des de les emocions positives fins a les pors i les preocupacions. Animem molt a la gent que es troba en aquesta situació a provar-ho.

“L’artteràpia ajuda a comunicar pensaments inconscients que sovint no som capaços d’alliberar verbalment”.

Qui imparteix els tallers d’artteràpia?

L’activitat està conduïda per una artterapeuta, és a dir, una persona especialitzada. Comença amb un espai de benvinguda i acollida, i després fa una proposta artística perquè cadascú s’expressi en el seu espai i pugui fer la seva obra. A l’última mitja hora de les sessions, es comparteix què han anat sentint o què han tret els participants. A través d’expressar i compartir, l’artteràpia ajuda a comunicar pensaments inconscients que sovint no som capaços d’alliberar verbalment.

Quant fa que oferiu l’artteràpia a la Fundació Kàlida?

Des de l’inici de l’activitat al centre Sant Pau, que es va inaugurar l’any 2019. Es fan sessions obertes els dimarts, on participa gent que no segueix l’activitat de forma periòdica, o que senzillament vol venir a provar. També oferim el format curs, que són 12 setmanes, els dilluns a la tarda. En aquest últim cas el procés terapèutic és més intens, perquè hi ha una continuïtat i una constància.

Pots compartir-nos algun cas d’èxit de participants en artteràpia?

I tant, en tenim uns quants! Hi ha una persona que havia participat en diverses activitats de Kàlida, i li vam oferir que provés l’artteràpia, però es va mostrar reticent. Jo veia que li aniria molt bé tenir un espai per poder alliberar-se i expressar-se, i al final va accedir. Com esperàvem, li va agradar molt! Es va adonar que a través de l’art podia treure i connectar amb certes parts d’ella mateixa que d’una altra manera no hagués pogut. Va aprendre a donar-se més permís i a no jutjar-se. Ara ja ha acabat el curs, i li va anar realment bé.

Tenim un altre cas d’una persona que estava una mica depressiva. Havia fet teràpia, però no acabava d’avançar. En connectar amb l’artteràpia i poder-se expressar de forma més artística, i no tan verbal, va ser capaç de compartir i obrir-se amb els altres.

Ara mateix esteu participant en un estudi per avaluar l’eficàcia de l’artteràpia. Com s’està desenvolupant?

És un estudi que va començar l’any passat, i hi participen diferents centres, fundacions i hospitals, públics i concertats. Les persones que volen entrar a l’estudi, se separen en dos grups: un de control i un de terapèutic. Passem un qüestionari en iniciar el curs a aquelles persones que volen participar-hi, i un altre en finalitzar-lo. A partir d'aquí, veiem els canvis a nivell emocional i quins beneficis poden haver incorporat. L’estudi finalitzarà el novembre del 2022, i els resultats es coneixeran a principis del 2023.