Es diuen Antoni Girona, Josefina, Marta Vázquez i Noemi Sanmartí. Són un veí i una veïna de Sant Andreu, a Barcelona, jubilats i ell és voluntari i ella pacient del CAP Sant Andreu; la treballadora social del CAP i una de les tècniques de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Són, de fet, quatre potes del ‘Grans Actius’. I què és Grans Actius? Doncs un programa de voluntariat que fa que les persones que ho necessiten puguin anar de visita al CAP o a l’hospital acompanyades d’un voluntari o voluntària.

Fa pocs dies, l’Antoni va anar a recollir la Josefina a casa i van anar junts fins a l’Hospital Vall d’Hebron. Van xerrar durant l’anada i durant l’espera per entrar a fer-se una prova mèdica. “Ja ens coneixem perquè hem anat junts altres vegades. Sempre em diu que està molt més tranquil·la si no hi ha d’anar sola i a mi no em costa res”, resumeix l’Antoni, que és voluntari de ‘Grans Actius’ des de fa un parell d’anys. De fet, la Josefina, quan surt del Vall d’Hebron ja té una altra visita programada i ja l’avisa que tornarà a demanar que l’acompanyi ell.

Al darrere d’aquests acompanyaments hi ha tot un engranatge que té la funció de lligar-ho tot perquè la Josefina tingui companyia sempre que hagi d’anar al CAP o a l’hospital. En el seu cas, té alguns problemes de mobilitat i viu amb un fill que no ho té fàcil per acompanyar-la perquè treballa. I algunes de les peces d’aquest engranatge són la treballadora social del CAP i la tècnica de ‘Grans Actius’.

Drets i oportunitats

“Tothom ha de tenir el mateix dret i les mateixes oportunitats per tenir un bon seguiment mèdic i comptar amb ‘Grans Actius’ és un valor afegit per al CAP”, assegura la treballadora social del CAP Sant Andreu, Marta Vázquez. La funció seva i de l’equip sanitari del centre -tothom s’hi ha d’implicar, des de la persona d’administració de recepció fins al metge o metgessa- és detectar si hi ha pacients que tinguin una necessitat d’acompanyament i activar una persona voluntària que faci el servei.

“Estem en un barri envellit -explica Vázquez-, amb persones grans soles i les que tenen fills i filles potser no poden demanar permís a la feina per acompanyar el pare o la mare. Aquest servei de voluntariat també és qualitat sanitària”. En alguns casos també serveix per descarregar una mica de pressió el o la cuidadora d’una persona dependent.

La treballadora social reconeix que per les experiències que viuen al seu CAP la gratificació és cap a les dues bandes: el o la pacient se senten segures i tranquil·les i qui fa l’acompanyament sent una gratificació per una feina ben feta i útil. “Estem convençudes que és un programa que val molt la pena”, conclou. I hi afegeix que el barri també es beneficia d’una iniciativa que activa les persones grans que encara estan en condicions de fer un voluntariat.

“És un programa comunitari de promoció del voluntariat sènior com a forma d’envelliment actiu dins del propi barri i alhora garanteix l’accés als serveis de salut”, destaca la tècnica de ‘Grans Actius’ de la FCVS, Noemi Sanmartí. Una de les claus és que s’adapta a les necessitats de cada barri o territori on s’implementa i que el treball entre la FCVS i el CAP ha de ser molt coordinat. L’objectiu és que sigui una entitat del mateix barri la que n’acabi assumint el funcionament.

Sanmartí destaca el gran valor d’aquests acompanyaments, perquè hi ha intervencions o proves que no es poden realitzar si la persona no hi va acompanyada. “També hi ha persones que tenen dificultats per anar-hi soles i el voluntariat els ofereix aquest suport. I és cert que per a moltes persones és molt més tranquil·litzador i agradable assistir acompanyat a una visita mèdica”, subratlla.

Malgrat que la pandèmia de la Covid-19 va fer disminuir molt les visites presencials als centres mèdics, l’any passat, es van fer cent dotze acompanyaments en set centres de salut i en quatre CAPs que estaven en fase d’implementació del programa. Quinze entitats estaven vinculades d’alguna manera a ‘Grans Actius’, es van atendre més de tres-centes persones i se’n van mobilitzar vint-i-tres de voluntàries.

Sanmartí explica que ara es treballa per traspassar el programa a entitats del mateix barri en els CAPs on ja funciona correctament per poder obrir-lo a nous CAPs. “Cerquem entitats que els vulguin acollir a Sant Andreu de Palomar, Poblenou i El Clot”, diu. La FCVS ja té a sobre la taula sol·licituds d’implementació del programa a nous centres de salut.