Anna Corbella: "La innovació, la creació i la voluntat de millorar és constant"

Fa 37 anys que Catalunya compta amb La Roda. Ja sigui com a coordinadora o com a Fundació, s'ha ocupat des del 1977 de dur la cultura i les tradicions catalanes als infants i joves d'arreu de Catalunya a través del lleure i l'espectacle pedagògic. Per donar resposta a una societat canviant i a noves necessitats, la Roda incorpora la vessant social i inclusiva que la converteix en l'entitat socio-cultural que és avui i que treballa per fer front a l'exclusió i contribuir a una societat cohesionada. En aquesta entrevista, la seva directora Anna Corbella, comparteix el més fons de l’entitat.

Quines necessitats van fer néixer La Roda? Com han canviat després de 37 anys?

La Roda neix el 1977 com a coordinadora d'entitats que a través del lleure, és a dir, d'espectacles i tallers basats en les tradicions catalanes com el Caga Tió, el Carnestoltes o Sant Jordi; feia arribar la cultura a municipis de Catalunya on no arribava. Municipis amb alts percentatges d'immigració als quals l'administració no podia arribar. El 2003, d'una banda, passem a ser Fundació per possibilitar captar noves fonts de finançament a més de les subvencions públiques. D'altra, detectem noves necessitats arreu del territori. No només era necessari fer arribar la cultura, sinó que calia una implicació social, ja que aquests joves i adolescents eren davant de nous riscos (desatenció, drogues, diferències culturals, etc.). Vam veure la necessitat d'anar un pas més enllà. I d'aquí que a més d'espectacles apareguessin tallers, per enganxar els joves i lluitar contra l'exclusió, el que ens fan ser avui una en entitat de lleure i social.

Quina és la mancança? 

Treballem amb 81 entitats de 35 poblacions d'arreu de Catalunya. Cada municipi i, és més, cada entitat, té les seves necessitats particulars. I és clar, no és el mateix parlar de la joventut del 77 que de la d'ara. Aleshores partíem de la immigració del sud de l'Estat i ara rebem la del món sencer. Molts d'aquests infants ja han nascut aquí, però no tenen atenció a casa o no tenen una opció d'oci saludable. Aquests infants i joves poden acabar per ensenyar als seus pares la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. La feina de les entitats és introduir aquests coneixements i treballar per la cohesió. La feina de la Roda és facilitar-los les eines per fer-ho. 

Com funciona la relació entre La Roda i les entitats?

La Roda està formada avui per 81 entitats i hi ha fins i tot llista d'espera. Les entitats paguen una quota simbòlica de 35 euros l'any i nosaltres els cedim gratuïtament tallers, programes i espectacles de qualitat durant el curs. A nivell local, les entitats tenen els seus voluntaris i voluntàries. Parlem sempre que darrera La Roda hi ha uns 1000 voluntaris, però cada entitat és independent i lluita pels seus projectes. Amb el canvi de joves, havíem d'enganxar-los través de nous tallers. Així arribem a projectes com Actuem!, o Comunica't. Projectes que fan al·lucinar, perquè és increïble com els joves desenvolupen les seves habilitats quan tenen l'oportunitat d'explotar-les. Hi ha hagut casos fins i tot que els nanos han creat la seva pròpia companyia fent actuacions pel barri. Els atrapa i és aquest l'objectiu, captar-los per l'interès i que a través d'aquesta eina ells i elles puguin resoldre els seus conflictes. També fem la festa de la Tamborinada, que és la festa major en la qual totes les entitats mostren la seva feina. La fem a la Ciutadella de Barcelona i l'omplim de tallers, d'espectacles i de nens i nenes. Fins i tot comptem amb l'himne de la Tamborinada! una cançó de rumba catalana que anima la festa. 

"Hi ha projectes que fan al·lucinar, perquè és increïble com els joves desenvolupen les seves habilitats quan tenen l'oportunitat d'explotar-les"

La Roda té en marxa 7 tallers o programes. Un d'estrella?

Sens dubte, l'Actuem!, que culmina amb el Deslimita'm! És un programa de teatre social, que és una enorme eina integradora per a que els adolescents expliquin les seves preocupacions, inquietuds i problemàtiques a través del teatre. Es fa en 32 sessions i amb grups de 15 adolescents coordinats per un actor que aporta el coneixement en l'àmbit teatral i el valor del compromís i un educador social que vetlla pel bon funcionament, l'empatia i la psicologia. Malgrat que fins la sisena sessió no s'acaben de sentir còmodes, atrau molt els i les joves, perquè són ells i elles qui proposen el tema del qual en sortirà finalment la representació que es farà al Deslimita'm! En els grups hi conflueixen moltes ètnies (gitanos, pakistanesos, xinesos, de xolor, etc.) i ja d'entrada, allà on podria haver-hi un conflicte i on de vegades al principi hi és, acaba per desaparèixer. Al Deslimita'm hi aniran els seus familiars, que potser normalment no s'interessen pels problemes del seu fill o filla. Les famílies responen, però no sempre. Hi entren qüestions culturals o de costum que no sempre ho posen fàcil. Hi ha una part doncs d'educar els infants i els joves i també una altra d'educar la família. Avui hi ha 10 grups (amb 15 joves cadascun) que duen a terme aquest projecte. 

D’on surten els recursos per costejar els professionals que creen els espectacles i dinamitzen els tallers?

Majoritàriament el finançament és públic, això segueix sent veritat. Ara bé, des del 2003 hem picat moltes portes d'empreses i finançament privat. Certament, les empreses estan sensibles i tenen ganes de col·laborar, però també tenen problemes econòmics. Així doncs, col·laboren principalment amb espècies. Per exemple: el teatre on fem el Deslimita'm és car, però aquell dia tenim acomodador, tècnic i la sala gratuïtament. També hi ha empreses que ens donen berenars i d'altres que opten per fer aportacions o donacions econòmiques, fins i tot començant pels nostres proveïdors. Un altre cas és el voluntariat corporatiu. Per exemple, una entitat que necessita pintar la façana i una empresa de pintura que dóna la pintura i ofereix les persones voluntàries per pintar la paret. És a dir, que també treballem amb la responsabilitat social corporativa, per la qual hi ha empreses privades que acaben per participar del projecte. 

 "El brainstorming és constant. No deixar de coure idees és bàsic"

Cap a on mira La Roda?

Cada any millorem els projectes, o ho intentem! Aquest curs per exemple vam incorporar una padrina al programa Actuem!, que va ser l'actriu Montser Guallard, molt coneguda a casa nostra. De cara al curs vinent, volem que el Deslimita'm compti amb un vídeo que plasmi la feina feta en totes les sessions i que no es quedi només en la representació final, perquè el més important és el procés. Intentem ara dur un dramaturg professional que aporti també un valor afegit. Hem fet també un nou projecte, Tiretades, d'art-teràpia, que era part d'un altre i de tant potent que el trobàvem, ha estat la segona edició de programa independent a l'aula hospitalària de Can Ruti.

Cada vegada intentem donar-nos a conèixer més i fer-nos més visibles. Comuniquem el que fem i veiem que malgrat que costa, hi ha resposta. La innovació, creació i voluntat de millora és constant. El brainstorming és constant. No deixar de coure idees és bàsic. En moments de crisi, mai tirarem la tovallola. El contrari. Innovem! Creem! Continuem!