Com estan canviant els processos de pau amb la pandèmia?

Amb l’actual situació s’ha desplaçat el centre d’atenció, però és evident que al món tenim una situació caòtica amb molts conflictes i moltes persones refugiades i desplaçades. Amb la pandèmia, s’ha agreujat la seva situació, com el cas que hem vist els darrers dies al campament de Mòria, a Lesbos, on estan vivint una situació de misèria i patiment humà indescriptible mentre la comunitat internacional no fa res.

Com us heu adaptat des de l’entitat?

Des de Fundipau hem canviat la manera interna de treballar i la forma de fer les activitats. Tota la part de sensibilització i educació en la cultura de pau cap a la ciutadania ha passat de les exposicions, conferències, taules rodones i tallers presencials a activitats telemàtiques.

L’accent de la nostra acció continua sent el mateix perquè segueixen havent-hi conflictes al món que no podem ignorar i que no es poden afrontar amb violència i guerra. Hem de buscar noves vies de resolució de conflictes sense violència perquè les apliqui tothom.

A banda de la conscienciació ciutadana treballeu en altres línies?

La segona branca important de la nostra activitat és la pressió política per canviar els aspectes més punyents de la violència institucionalitzada. Treballem per les campanyes de control del comerç d’armes, tot i que només sigui la punta de l’iceberg. Seria ingenu pensar que d’aquesta manera s’acabaria el comerç d’armes i les guerres, però si fem pressió sobre els governs estarà més controlat i s’aniran introduint canvis estructurals que faran més difícils els conflictes armats.

Amb aquesta pressió quins canvis heu aconseguit?

La consecució, en termes internacionals, d’establiments de tractats de prohibició, com les bombes de dispersió, les mines antipersones i les armes nuclears. El fet que hi hagi un tractat no garanteix que desaparegui, però en la mesura que s’hi adhereixen països és una pressió més forta perquè els governs donin suport.

A quines activitats els hi esteu donant més pes?

Hem hagut d’alterar l’agenda de les activitats previstes. Hem fet un cicle de taules rodones de defensores de drets humans en llocs en conflicte. Fa uns dies vam fer una sobre l’Afganistan amb la Nadia Ghulam, escriptora afganesa, i la Mónica Bernabé, periodista que va estar com a corresponsal al país.

Teniu pensat algun acte especial pel Dia mundial per la pau?

Farem declaracions i alguna aparició als mitjans de comunicació per donar a conèixer el dia definit per les Nacions Unides al 1981 per difondre la cultura de pau i de reflexió sobre el desastre de la guerra.

És molt important entendre que no somiem un món idíl·lic on no hi hagi conflictes, ja que és molt complicat, però la guerra es pot evitar, és l’única catàstrofe directament decidida, provocada i executada per la humanitat. La guerra no és una fatalitat que no sabem evitar, és una opció.

Quines despeses representa la guerra en termes globals?

Comporta unes despeses impressionants, uns diners que serien tan necessaris per altres coses. Al 2019, la despesa militar mundial per la preparació de la guerra va ser d’uns 1.900.000.000 dòlars. Estem parlant de gairebé dos bilions de dòlars. Només amb el 3 o 4% d’aquesta quantitat es podria acabar la fam al món i amb només un 20 o 25% del total es cobririen les necessitats bàsiques de totes les persones del planeta.

Com es pot fer entendre la situació que viuen les persones refugiades perquè el govern comenci a ajudar-les?

Tenim un món on es destrueixen les cases de la gent, i es mata i viola els éssers estimats. Pensar que la gent no fugirà per reprendre la seva vida i començar de nou és bastant estúpid. Nosaltres els hi tanquem la porta i els tractem amb unes condicions inhumanes, cosa que no soluciona res. Hem de treballar per aturar les causes i perquè el món sigui un lloc on les persones puguin moure’s amb llibertat.

En termes de pau quines conclusions podeu treure al respecte?

Per un costat, la pandèmia ens ha permès fer una aturada per replantejar-nos les coses, tant personalment com col·lectivament, però després està el fet que aquesta crisi ha accentuat les contradiccions del sistema, ha tensat les costures de tal manera que s’han vist més evidents les misèries, els desequilibris, la desigualtat i els abusos d’aquest món, des de la fragilitat d’un sistema sanitari infradotat a un exèrcit excessivament dotat.

Esperem que veiem alguna lliçó i sapiguem redistribuir els recursos que tenim. Les 8 persones més riques del món tenen, aproximadament, la mateixa renda que la meitat de la població mundial més pobra, que representa unes 3.600 milions de persones. Si els recursos es distribueixen bé, hi ha recursos suficients perquè tothom pugui viure amb dignitat.