“El que aprens en una formació per al voluntariat com ‘L’aventura d’escoltar’ et serveix per a la teva vida en general”. Són paraules de Laura Miralles, voluntària de la Fundació Paliaclínic. Ella acompanya persones que estan en el final de vida. Tot i que treballa en el sector sanitari, té molt clar que per fer el voluntariat necessita formació i per això, a més de la bàsica que li va oferir l’entitat, ha fet altres sessions, com aquesta de l’Escola de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).

‘L’aventura d’escoltar’ és una de les càpsules que més demanen les entitats socials en un moment en el qual “es posa molt èmfasi en la cura de les persones voluntàries”, explica la tècnica de Formació de la FCVS, Berta Barquer. I a dins d’aquesta cura s’hi inclou la gestió emocional i, entre altres aspectes, aquest aprenentatge de l’escolta del voluntari o voluntària cap a si mateixa, cap a l’entorn i també cap a la persona que s’acompanya.

“Quan acompanyes persones en el final de vida l’escolta i la presència són molt importants i de seguida t’adones que et falten eines, perquè l’important és l’altra persona i li has de saber crear un espai de comoditat”, reconeix la voluntària de Paliaclínic. Hi afegeix que el que ha anat aprenent és a deixar de banda els prejudicis propis i a no jutjar. “Si t’hi pares a pensar, normalment ens posem a davant a nosaltres mateixes. Acompanyant a una persona cap a la mort, el lloc és per a ella”, insisteix.

Connexió i empatia

Ángeles G. Gordillo, la formadora que imparteix ‘L’aventura d’escoltar’ a la FCVS, està totalment d’acord amb Miralles: “Amb la formació emocional busquem crear relacions de qualitat entre persona voluntària i l'atesa amb eines per aconseguir connexió i empatia. Malauradament, no se n’aprèn ni a l’escola ni a la vida quotidiana”. “Donem recursos concrets per donar suport a persones que donen suport”, subratlla.

Gordillo és formadora de comunicació no violenta i des de fa uns mesos treballa sobretot per a entitats socials. Tot el bagatge anterior el pot aplicar ara a la formació de voluntariat, un bagatge inclou, entre altres experiències, haver estat coordinadora i directora artística de Xaropclown-Pallassos d’Hospital, entre el 2010 i el 2020, i també pallassa hospitalària. “En el cas del voluntariat -diu- la formació és fonamental, perquè facin un servei que reforci els valors de l’entitat. I sempre en benefici de qui ho rep”.

Tot i que cada tipus de voluntariat té unes particularitats, si en alguna cosa coincideixen tots és en la necessitat d’una presència i una escolta de qualitat. “Tenir prou recursos propis per actuar amb aquesta presència i aquesta bona escolta és tenir una bombolla d’oxigen per quan és necessària. No solucionem la vida a la persona atesa, però li donem el seu espai perquè ella trobi les seves propis eines”, resumeix Gordillo.

Situar-se a la mateix alçada de l’altra persona per mirar-la als ulls i aparcar les preocupacions pròpies per estar al 100% per les de l’altra són dos dels eixos per millorar la qualitat de l’escolta. Tal com diu la voluntària de Paliaclínic, Gordillo assenyala que un cop s’aprèn, va més enllà del voluntariat, perquè són actituds davant la vida. També ho són aprendre a no comparar, ni aconsellar, ni minimitzar el que ens expliquen, perquè “pot generar rebuig en l’altra persona que viu un moment delicat”. I reitera: “Per tenir empatia hem de donar espai a l’altre”.

Cuidar en pandèmia des de la distància

Per a la tècnica de Formació de la FCVS, Berta Barquer, aquesta demanda de formació en gestió emocional i aprenentatge de l’escolta de les entitats socials s’emmarca en les conseqüències de la pandèmia: “S’havia de cuidar des de la distància. Alguns voluntariats s’han hagut de reconvertir en acompanyaments telefònics, però hi ha hagut molta preocupació per fer-ho de forma propera per mantenir el caliu i s’ha fet molt important la formació en escolta activa”.

En aquest mateix marc s’hi inclouen altres propostes de formació com ara les càpsules ‘Comunicació i assertivitat en el voluntariat’ o ‘Eines i aplicacions digitals per la dinamització del voluntariat’. “Som un sector on es valora molt la proximitat i no es vol perdre”, argumenta la tècnica de la FCVS.

La necessitat de mantenir distància social va donar nous valors a les sessions formatives. “La formació en línia durant la pandèmia va servir a les entitats per mantenir el vincle amb el voluntariat -assegura- i alhora les sessions, encara que fossin a través de la pantalla, van ser espais de trobada on es compartien neguits, frustracions i experiències”. Ara, però, es detecta un cansament del format virtual. “De cara al 2022 hem de repensar les formacions, veure com tornem a la presencialitat i a la vegada com treballem aquest cansament”, avança Barquer.