Àmbit de la notícia
Social

Arrels Fundació situa en 1.195 les persones dormint al ras a Barcelona

Entitat redactora
FCVS
Autor/a
Rubén Escobar
  • Persona sense llar que ha de viure al ras.
  • 549 persones voluntàries van participar en el cens a les persones sense llar.
    549 persones voluntàries van participar en el cens a les persones sense llar.

És la xifra més alta registrada fins ara per l’entitat. Prop de 550 persones voluntàries participen en el quart #CensSenseLlar.

1.195 persones dormint al carrer a la ciutat de Barcelona. Aquesta és la xifra registrada per Arrels Fundació a la quarta edició del cens de persones que viuen al ras, la més alta registrada després de 5 anys. El #CensSenseLlar, que enguany ha comptat amb la col·laboració de 549 persones voluntàries, va recollir 339 veus de persones que van voler contestar l’enquesta per explicar com se senten i poder avaluar les seves situacions personals.

“Ens imaginàvem localitzar unes 1.000 persones, però la xifra ha sigut molt alta”, ha explicat Ferran Busquets, director d’Arrels, en declaracions a Catalunya Ràdio. En aquesta línia, Busquets ha afirmat que el fet d’haver comptat amb tants voluntaris els ha permès arribar a més punts de la ciutat i, per tant, el nombre de persones sense llar localitzades ha crescut respecte als anys anteriors, que se situava per sota del miler.

El 12 de juny, el voluntariat va preguntar a les persones sense llar de Barcelona sobre el seu estat de salut, el temps que fa que dormen al carrer o si han patit violència. “L’enquesta és molt important, ens apropem a les persones i els hi donem l’oportunitat d’expressar-se”, ha afirmat Busquets a l’emissora pública catalana.

El 2018 es van comptabilitzar 956 persones dormint al ras, entre les quals el 82% homes de 43 anys de mitjana. Enguany, Busquets ha avançat que el buidatge de les dades es farà durant les properes dues setmanes, temps per poder tenir els resultats de les enquestes. Des de les deu del vespre fins a les 5h de la matinada, la prioritat del quart cens va ser preguntar, i no comptar, com en anys anteriors.

Entre aquelles persones enquestades, a més d’autòctones, figuren procedències diverses, des de la República Txeca fins a Romania. “Hi ha força gent estrangera amb la qual no ens hem pogut entendre ni amb anglès, ni castellà, ni català”, ha explicat Busquets, i ha apuntat que és un dels punts per millorar de cara a l’any vinent.

 

 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari