Àrtemis i la lluita feminista a Santa Coloma de Gramenet

Des del 2008 un grup de dones colomenques es troben sovint a l’associació Àrtemis Gramenet. Es tracta d’un col·lectiu feminista que treballa per fer visible la importància de les dones a la societat, per lluitar contra les violències masclistes i la discriminació, per recuperar la memòria històrica de les dones i, sobretot, per reflexionar.

La Marga Dordella explica que al territori hi havia diferents entitats feministes que feien activitats de caràcter divers, però Àrtemis “sorgeix per la necessitat de crear un espai de reflexió i acció”.

També va estar en la creació de l’entitat la Leo Cuadrado, que situa aquest començament en un episodi més personal: “jo vaig ser una de les primeres que va formar aquest grup. Coincidia que ma germana s’acabava de separar i la vaig acompanyar a grups de dones. Eren grups de dones que feien coses, però no responien a la necessitat d’obrir un camp nou, de pensar, de reflexionar...”.

Comenten que, en primer terme, l’entitat és per a elles i també per poder ajudar a la resta de dones. “Una dona quan està empoderada avança com a col·lectiu i serveix per ajudar les altres”, reflexiona la Leo.

Diverses accions amb la dona al centre

Una de les vies per formar-se va ser a través de la literatura. Diuen que la lectura d’escriptores feministes de diferents èpoques va ser un bon punt de partida per a la posterior reflexió i també perquè cadascuna d’elles pogués escriure allò que li sorgís.

També han fet diverses sortides, sempre donant un enfocament feminista, que les ajuden a créixer i apoderar-se. De fet, “hem arribat a la conclusió que qualsevol cosa que motivi una dona nostra és un argument per fer una sortida, perquè hi ha molts enfocaments”, reflexiona la Leo. 

Una altra característica de l’associació és la seva acció al carrer, “perquè enteníem que era la manera que arribava a molta més gent i era una forma d’interpel·lar de forma provocadora a tot aquell que passava pel carrer”, explica la Marga. Recorden que en aquests anys han posat el paraigua de les desigualtats, siluetes o sabatilles que representaven les víctimes de la violència masclista, petites representacions teatrals al mercat...

A les seves concentracions també llegeixen els noms de les dones assassinades: “sovint parlem de números i estadístiques, però és una manera de posar cares”.

Cal arribar a les dones joves

Àrtemis Gramenet també ha fet un esforç per arribar a les dones joves a través de la col·laboració amb diferents entitats de la ciutat com el Casal dels Infants, el Centre Obert Rialles o el Germina. “Ens sembla fonamental que les dones joves facin la reflexió i que, com a mínim, ho puguin comentar col·lectivament”, explica la Marga.

De fet, la seva proposta va més enllà de reflexionar en moments puntuals sobre el paper de la dona. Consideren que cal aplicar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de l’educació, “que sigui un eix transversal dins de la formació”, explica la Leo.

Al llarg dels anys de vida de l’entitat i de les mateixes integrants veuen que la societat ha avançat en aquest àmbit i expliquen que això d’alguna manera es reflecteix, per exemple, en l’existència de La Ciba, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista de Santa Coloma de Gramenet.

No obstant això, consideren que encara hi ha molt per fer. “Jo estava a una reunió i van dir ‘primer mirem el que necessita la ciutadania i després el que necessiten les dones’. Però si es fa un hospital o un espai de salut mental, que no hi són les dones? Per això dic que ‘en teoria’ sí que hem avançat”, diu la Leo.

Leo Cuadrado: "Totes les dones treballant pels drets de les dones són poques".

“Hem de canviar tot el que hem viscut i hem après i això ens costarà. Hem avançat, poc, però hem avançat. Ara el que crec que ens calen són manifestacions, no de dones, sinó de persones”, comenta la Loli Cuadrado.

La Lupe Bustamante personalment recorda que abans els col·lectius “eren més combatius”. “Com que veníem d’una repressió tan gran, les manifestacions eren multitudinàries i amb qualsevol coseta que passava ja estàvem al carrer”.

Àrtemis fa créixer les dones

Formar part d’un col·lectiu com aquest és un guany per al feminisme, però sobretot per a cadascuna de les dones que hi participa. “Jo estic molt més empoderada i més forta perquè formo part d’un col·lectiu i això em dona seguretat. Sé que puc comptar amb un grup de dones i és molt important”, comenta la Leo. L’Ana Martín explica que “t’enriqueix molt com a persona i reps molt més del que dones”.

Des de l’entitat tenen com a objectius futurs poder contactar amb altres dones que viuen al territori, però amb les quals no tenen relació. En aquest sentit comenten que els hi agradaria relacionar-se amb les dones nouvingudes, com ara les dones d’’El Hilo de Casal’. “Estem intentant fer coses conjuntament, perquè creiem que a nosaltres ens pot servir molt el fet de conèixer altres realitats. Són dones que les tenim al costat i alhora són gairebé invisibles”, diu la Marga.

En l'àmbit social, la tasca del moviment feminista, diuen, té per llarg perquè cal canviar moltes coses, algunes de les quals comencen per les mateixes dones. “Hem de reflexionar en com eduquem els fills o com ens relacionem amb la parella”, diu la Marga.

Totes coincideixen que trencar amb l’educació de tants anys és complicat i que el micromasclisme d’alguna o altra manera està present en totes. En tot cas, hi ha la reflexió i la voluntat de canviar i avançar. Volen, diuen, que cada cop més persones es posin les ulleres liles per veure el món amb més perspectiva de gènere.