Hi ha diferents opcions a l’hora de constituir una iniciativa de caràcter col·lectiu i sense ànim de lucre, però si la idea és fer-ho amb un funcionament democràtic i amb voluntat de transformació social les dues formes idònies són les d’associació i cooperativa. Però com podem saber quina és la millor fòrmula per cada projecte? L’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona ha elaborat una guia per a que cada projecte pugui trobar el seu camí.

El joc de les 7 diferències

Tot i que les dues són formes jurídiques per iniciatives col·lectives, basades en un funcionament democràtic i amb voluntat de transformació social, la finalitat, l’estructura tècnica i les relacions laborals, així com el paper de les persones sòcies, són factors que diferencien l’una de l’altra.

Per una banda, trobem que una associació és una entitat sense ànim de lucre, constituïda per tres o més persones per a complir una finalitat d’interès general a través de la posada en comú de recursos personals o patrimonials. Per l’altra, una cooperativa és una societat formada per un mínim de 2 persones que s’uneixen per satisfer necessitats i aspiracions comuns mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Mentre que per muntar una associació no cal un capital mínim, per constituir una cooperativa cal que les sòcies aportin un mínim de 3.000€. A més, mentre que les associacions tenen obligacions fiscals, comptables i jurídiques per les activitats desenvolupades, les cooperatives tenen tot un règim fiscal propi.

Pel que fa a les persones sòcies, mentre que en les associacions les persones de l’òrgan de govern no cobren per exercir el seu càrrec (només el 50% com a màxim podran ser remunerades), a les cooperatives les sòcies membres tenen una relació laboral directa amb remuneració per al desenvolupament de la seva tasca.

I per últim, i sovint la més determinant de les diferències és la que fa referència a l’activitat econòmica. Mentre que les cooperatives duen a terme activitats socioeconòmiques com a element central de la seva activitat, tot i que poden ser d’iniciativa social o sense ànim de lucre, les associacions poden dur a terme activitats econòmiques només de forma accessòria, i destinant els recursos aconseguits al compliment de la finalitat social principal.

Com decidir quin camí triar?

Des de CoopCamp assenyalen que per decidir quina és la millor forma cal que els projectes es facin dues preguntes: l’acció principal del projecte és una activitat econòmica? els membres de la iniciativa volen treballar amb salari? "En cas que aquests aspectes siguin afirmatius, la forma més adient serà la de cooperativa", afegeixen.

En la guia 'Associació o Cooperativa: Guia per a projectes col·lectius que busquen el seu camí' l’Ateneu Cooperatiu va resumir les idees claus d’ambdós fòrmules i un joc de preguntes per cercar el camí més adequat.

No sempre els camins es defineixen des de l’inici, hi ha projectes que s’adapten a les necessitats de cada moment, i van fent el seu camí mentre el recorren. Aquest és el cas d’Arran de Terra, una cooperativa situada a la Conca de Barberà, La Selva i La Garrotxa, que va néixer com a associació. “Arran de Terra neix d’una història de vida de les sòcies amb el món agroecològic. Per nosaltres era el nostre espai de militància” explica Annaïs Sastre, sòcia i treballadora de la cooperativa.

Arran de Terra associació neixia doncs com una manera de començar a fer activitats dirigides a la sensibilització per l’agroecologia i la sobirania alimentària. "Quan vam veure que començava a entrar molta feina i ens venien molts encàrrecs, i que ja no no era només l’àmbit de la divulgació sinó projectes dirigit a la ciutadania en general és el moment que decidim professionalitzar-nos i constituim una cooperativa de treball", comenta Sastre.

Ara Arran de Terra és una cooperativa de treball sense ànim de lucre que es dedica a fomentar la transició cap a sistemes més alimentaris més justos i sostenibles. Actualment són 4 sòcies treballadores i 1 persona col·laboradora. Tot i el canvi de fòrmula jurídica, l’Annaïs ens explica que l’essència no ha canviat: “El nostre objectiu segueix sent el mateix, treballar per la sobinaria alimentària i l’agroecologia, però ara ho fem des d’una posició més professionalitzada”.

Creixement de les cooperatives

Segons dades de la Confederació de Cooperatives de Catalunya fins el 2018, hi havia més de 4.000 cooperatives en actiu. En els últims anys i coincidint amb l’inici del programa d’Ateneus Cooperatius al 2017, s’ha observat un augment significatiu dels projectes amb aquesta fòrmula jurídica.

Al Camp de Tarragona, en 4 anys l’Ateneu CoopCamp ha assessorat 480 projectes, dels quals 39 han esdevingut noves cooperatives. “La crisi del COVID19 potser està retardant la posada en marxa d'alguns projectes però no ha fet minvar la participació enles activitats formatives i d'assessorament”, expliquen des de l’Ateneu. De fet, al llarg del 2020, CoopCamp ha assessorat 153 projectes econòmics que han portat a la creació de 8 noves cooperatives i 43 llocs de treball directes.

L’Ateneu Coopcamp ha posat en marxa un itinerari formatiu per a projectes d'emprenedoria col·lectiva i especialment dirigit a associacions. Es tracta d’un programa de 4 sessions que inclouen formació en finançament, en foment de pràctiques d’economia i consum responsable a les associacions, en producció d’actes i eseveniments en clau sostenible i en gestió econòmica. Trobareu tota la informació a la seva web.