Augmenta el nombre de persones que necessita assistència per poder pagar el lloguer

Càritas Diocesana de Terrassa ha presentat la memòria del 2021 de l’entitat, un acte en el qual ha fet balanç de la seva activitat durant l’any. Les dades recollides al llarg d’aquest període mostren que en els darrers mesos ha crescut el nombre de persones ateses per l’organització per cobrir necessitats bàsiques com l’habitatge, la manutenció o la roba.

L’any 2020 del total de persones ateses per l’entitat un 77,5% rebia aquest tipus d’assistència bàsica, un any més tard, però, la situació s’ha agreujat arribant fins al 95%. Això es tradueix en el fet que anys enrere Càritas de Terrassa oferia més assessorament sobretot en l’accés laboral, en canvi, ara “a més a més, veiem que cada cop arriben més deteriorats i amb necessitats més bàsiques. Hi ha més precarietat”, comenta Mª Carmen Pastor, referent del programa programa sense llar i habitatge.

En aquesta línia, del total d’assistències bàsiques que s’han fet, el 75% responen a necessitats d’habitatge: “Significa que la gent ha tingut moltes dificultats durant tot aquest any sobretot per pagar el lloguer o relloguer”.

De les 28.086 persones beneficiàries de l’acció social de Càritas, un 95% requereixen ajuda en la cobertura de les necessitats bàsiques com són l’habitatge, la manutenció o la roba, entre d’altres.

Ajuda'ns a ajudar  https://t.co/mSsKincMv6#SomElQueDonem
Som Amor  pic.twitter.com/RbDtNRitLD

— Càritas Diocesana de Terrassa (@caritasdtr) June 17, 2022

Una situació que va empitjorant

El cas de Càritas Diocesana de Terrassa reflecteix unes xifres que es poden estendre a altres territoris i que són conseqüència d’una situació que s’ha agreujat en els darrers anys. Així ho mostra un estudi realitzat per InfoJobs i Fotocosa: “En 2021 el preu per metre quadrat va créixer un 1,7% i el dels salaris va disminuir un 2,5%, després de quatre anys d’ajudes”.

L’estudi ‘Relació de salaris i la compra d’habitatges en 2021’ conclou que “mirant l’evolució dels salaris i el preu de l’habitatge des de 2016, veiem que en aquests cinc anys els sous s’han incrementat un 5,9%, mentre que el preu de l’habitatge en venda ha pujat un 15,6%.”

A més a més, l’informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya indica que a les comarques de l’àmbit metropolità, on s’inclouen el Vallès Oriental i l’Occidental, “el patró territorial està més definit, els lloguers més alts, per sobre de 600 €/mes”.

En aquesta línia l’informe de la Fundació FOESSA mostra que “a Catalunya, el 82,2% de la població en exclusió social té dificultats en l’àmbit de l’habitatge.” A més, “els [indicadors] que han evolucionat pitjor són els vinculats a l’exclusió en l’habitatge (que creix del 22,2% al 35,3%).”

Això fa que entitats com Càritas hagin de “pagar el lloguer d’una persona durant dos o tres mesos, perquè no es quedés en el carrer”. A aquesta situació cal afegir les llargues llistes d’espera amb què es troben els ajuntaments per donar resposta amb habitatge social. Per això, des de Càritas de Terrassa veuen que la seva aportació d’habitatges (amb vint-i-dos pisos que a finals d’any han de ser vint-i-sis) és insuficient.

La gran dificultat, accedir a un lloguer

Mª Carmen Pastor assegura que la situació és dramàtica perquè hi ha persones que podrien pagar un lloguer, perquè tenen feina, però les exigències són tan altes que queden excloses. “Hi ha gent que amb un ajut social per descomptat no pot accedir a un lloguer. Però, a més, això passa amb persones que tenen una nòmina”, explica.

Des de Càritas de Terrassa i altres entitats es dona suport per pal·liar el primer cop d’una situació complicada amb l’habitatge a través d’un lloguer social temporal i l’acompanyament en la cerca de feina i altres qüestions: “Fan un procés d’autonomia cap a la vida”, comenta Pastor, i arriba un moment en el qual deixen de necessitar el suport d’una entitat, però “resulta que després no hi ha mercat que els absorbeixi i no els hi lloga ningú, bé perquè siguin estrangers o perquè no tenen les nòmines com demanen”.

La referent del programa programa sense llar i habitatge de Càritas de Terrassa reflexiona que es tracta d’una situació molt frustrant per a les persones implicades, sobretot per a les que tenen menors a càrrec seu -situació on el relloguer encara és més complicat-: “Ens trobem amb famílies que han fet el seu topall de millora de situació, per exemple, amb els dos membres principals amb una feina adequada a les seves característiques. Han assolit tota la millora que podien però, tot i això, no troben un habitatge per poder-hi viure.”

Mª Carmen Pastor té clar que això no és una situació residual de col·lectius molt marginals, sinó que calen accions des de diferents àmbits, perquè la seva sensació és que les demandes en relació amb l’habitatge enguany continuen: “Ja no podem continuar tirant la culpa a la pandèmia. Es tracta d'una realitat social que tenim, en la qual els sous són precaris i els preus que estan pujant i, per tant, la gent no arriba a poder pagar tot el que té.”