Augmenta el nombre de persones que dormen als carrers de Santa Coloma

Enguany, Ningú Sense Llar Gramenet ha realitzat el tercer recompte -el 2020 no es va poder dur a terme el cens que estava previst- a Santa Coloma de Gramenet. La xifra de 28 persones detectades suposa un increment significatiu respecte de la de 2019, quan es van registrar 19 persones pernoctant al ras. Tal com assenyala Jaume Palau, membre de Ningú Sense Llar Gramenet i educador social al Centre Obert Rialles, la pandèmia ha estat el factor principal per a l’empitjorament.

Una fotografia de la nit a Santa Coloma de Gramenet

Segons les dades de l’entitat colomenca, entre les persones comptabilitzades hi ha 25 homes, 2 dones i 1 sense determinar. En bona part dels casos, viuen en caixers automàtics, però també hi ha a portals amples o vehicles. Una de les voluntàries en l’activitat, Patrícia, explica precisament que “el meu grup vam detectar tres persones sense llar, dues d’elles estaven en caixers automàtics i l’altra estava deambulant i portava elements per pernoctar”. Des de l’entitat també alerten que hi ha molta gent vivint en infrahabitatges.

Dades provisionals

El tercer Recompte persones Sense Llar a Santa Coloma de Gramenet, localitza 28 persones dormint al carrer. 5 persones equipaments

Iniciativa organitzada: Ningú Sense Llar Gramenet

Gràcies a tots els voluntaris i voluntàries per la vostra col·laboració pic.twitter.com/6PElluk22b

— Ningú Sense Llar Gramenet (@LlarNingu) May 20, 2021

Dels 16 barris en què es divideix la ciutat, les persones sense llar detectades es troben repartides en cinc. Les dades també mostren que gairebé la meitat dormen en algun espai del barri del Centre.

El recompte, realitzat també a altres ciutats com Barcelona o Badalona, té com a objectiu fer una fotografia de la situació de sensellarisme que viuen algunes persones, però sense entrar en contacte amb elles ni oferir cap recurs. Patrícia diu que “des de Ningú Sense Llar ens van explicar que no era una acció d’intervenció, sinó de recompte i que, per tant, havíem de ser curoses i no invasives a l’hora de detectar aquestes persones”.

L’objectiu de l’entitat, fer visible el sensellarisme

Jaume Palau explica que sovint el procediment per tractar amb les persones sense llar o davant situacions climàtiques extremes es derivaven als equipaments de Barcelona. Però aquesta no era una solució: “Molta gent del territori es negava a viatjar a un altre lloc perquè perdia el seu espai. A més, als equipaments es podien quedar els tres o quatre dies d’inclemències climàtiques, però després havien de tornar pels seus propis mitjans. Per això molta gent no accedia a aquest tipus de proposta feta des de l’Ajuntament”, comenta.

Des que es va formalitzar Ningú Sense Llar Gramenet (a partir d’activistes de diferents àmbits i de professionals del tercer sector), van treballar per posar a l’agenda política aquesta qüestió “que fins aleshores no es contemplava”. Una de les accions per fer-ho va ser habilitar un espai -a un centre obert- on acollir persones que dormien al carrer. En només tres nits van tenir aproximadament unes deu pernoctacions i això va suposar un punt d’inflexió davant el consistori.

Les persones sense llar perden els recursos a la ciutat

Un cop es va fer visible, Ningú Sense Llar Gramenet ha treballat per aconseguir algun recurs a la ciutat. “Després de moltes interlocucions amb l’Ajuntament, a l’hivern de 2019 vam aconseguir un espai a una pensió i durant la pandèmia hi ha hagut gent que ha estat utilitzant aquest recurs”, comenta Palau, que concreta que hi havia vuit llits per a persones sense llar.

No obstant això, actualment s’ha tornat a fer un pas enrere i ja no es disposa d’aquest recurs. “Després del més dur de la pandèmia no sabem què ha passat, però aquest recurs ha caigut. Ara estem reclamant informació i tornant a veure com ho podem recuperar”, explica Jaume Palau.

L’entitat també va aconseguir poder oferir armariets on guardar la documentació i treballa en la Taula Pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma, amb l’objectiu del padró sense domicili permanent, o en les alternatives d’habitatge. Encara que reconeixen que en aquest últim punt estan “una mica desbordats”, amb la qual cosa, ara mateix està aturat.

El voluntariat mou l’entitat

Precisament que l’entitat treballi amb persones voluntàries implicades també en altres qüestions limita la capacitat de treball i actuació. Tot i això, Palau afirma que la ciutadania respon positivament a les crides. En el recompte d’enguany van participar 50 persones, on també s’inclouen els equips de carrer i mediadors/mediadores de l’Ajuntament. “Això sense fer gaire difusió. Més aviat la gent que va venir és pel boca a orella”, comenta Palau.

Patrícia és una de les voluntàries que va participar per tercer any al recompte: “El tema del sensellarisme és una realitat que veig habitualment al carrer i pensava que era una iniciativa interessant per tenir una imatge de la situació a la meva ciutat”. De fet, una de les persones sense llar que va comptabilitzar ja la havia vist altres vegades per la zona. És precisament aquesta connexió tan estreta amb el dia a dia del barri el que fomenta la mobilització d’aquests voluntaris i voluntàries.