Augmenta el nombre d’infants en situació de vulnerabilitat social i les mancances per fer-hi front

Segons aquesta llei, anualment s'elabora un informe específic sobre la situació de la infància a Cata­lunya amb relació, així mateix, al compliment de la Con­venció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant.

Algunes de les conclusions que s'extreuen de l'informe són que aproximadament un 70% d'infants en risc de pobresa extrema no tenen accés a la renda garantida de ciutadania, que les polítiques de transferències socials a Catalunya són menys efectives per combatre la pobresa que les europees, que l’increment del 36% del pressupost en polítiques d’infància no ha suposat una millora equivalent de la situació dels infants i que l’atenció en l’àmbit de la salut mental està per sota de la prevalença de problemes de salut mental de la població infantil.

Context actual

L'estudi mostra que els indicadors de vulnerabilitat han incrementat  a causa de l’impacte de la crisi econòmica del període de 2008 a 2013, la pandèmia, els efectes de la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica actual. A més, aquest fet incrementa la vulnerabilitat impactant en el malestar emocional i de limitació en les oportunitats socials i educatives d'infants i adolescents. Entre el 2016 i el 2021 el nombre d’infants i adolescents que es troben en situació de risc de pobresa ha augmentat un 14,9% menors de divuit anys més.

El nombre d’infants i adolescents amb expedient obert a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per situació de risc greu ha incrementat un 19,6%  així com un 94,3% el nombre d’infants i adolescents en estudi per possible situació de desemparament. Hi ha hagut un increment d'un 3,0% en el nombre d’usuaris dels serveis socials, en bona part famílies amb infants a càrrec, fet que dobla la probabilitat dels infants de patir un problema de salut mental, que ha passat d'un 5,1% al 9,4%.

Les polítiques estructurals

A més, l'informe del Síndic revela que, tot i la millora en les polítiques destinades a infància adreçades a donar resposta a aquestes necessitats socials i econòmiques, aquestes no aconsegueixen cobrir les necessitats existents amb l'augment del finançament i la cobertura. La millora del finançament de les polítiques d’infància va suposar un augment del 35,9% del pressupost respecte a l’any 2016, 1.781,7 milions d’euros més en aquest període. Un dels motius és que aquesta inversió s’ha destinat a atendre les necessitats conjunturals de la Covid-19.

Com a mínim un 38,6% d'infants no són es beneficien de l’ingrés mínim vital (IMV) ni de la renda garantida de ciutadania (RGC). Respecte a educació, un 58,0% d'infants de zero a dos anys no estan escolaritzats, sobretot els infants de famílies socialment desfavorides. Un 46,5% de l’alumnat d’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria en situació de risc de pobresa no percep cap ajut individual de menjador escolar i un 20,6% d’alumnat en situació de risc de pobresa que estudia ensenyaments secundaris postobligatoris no rep cap ajut a l'estudi.

El que fa al lleure educatiu, els infants de famílies amb menys recursos participen quasi cinc vegades menys a les activitats extraescolars no esportives i als serveis d'intervenció educativa que els infants de famílies amb més recursos. Hi ha mancances en la cobertura i la intensitat dels tractaments prescrits dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).

En l'àmbit de la protecció, calen reformes estructurals, ja que l’acolliment residencial continua sent preponderant, i l’acolliment familiar, que és la mesura més adequada per garantir el benestar dels infants, no creix des de fa anys. Així mateix, s’ha incrementat la presència d’infants tutelats menors de sis anys amb un total de 2012 al setembre de 2022.

Recull de recomanacions

L'informe recomana reforçar les polítiques de suport a les famílies i millorar-ne l’acompanyament, corregir el dèficit de professionals de pediatria i millorar la cobertura dels CDIAP i els CSMIJ, millorar la cobertura de les polítiques de transferència de renda (RGC, IMV...), promoure un model de finançament de l’educació infantil de primer cicle condicionat a les característiques socioeconòmiques de l'alumnat i els entorns socials dels centres, desenvolupar un pla de foment de l’equitat a l’oferta de lleure.

També és essencial garantir la participació d'infants en situació de vulnerabilitat en tots els assumptes que els afecten, com ara incorporar la participació dels infants i adolescents dins del procediment d'elaboració de normes que afecten la seva vida.