Bàrbara Bort: “Acull permet establir un vincle entre joves i famílies més enllà del temps de convivència”

Obrir les portes de casa a joves migrats sense referents adults. Aquesta és la proposta que fa el projecte Acull de Punt de Referència a famílies de tota mena. Una acollida breu – nou mesos – però suficient perquè el jove i la família d’acollida pugui establir un vincle que perduri en el temps.

Bàrbara Bort, educadora del projecte, assegura que en cap cas vol ser una adopció sinó una relació que permeti als joves tenir una llar i amb qui pugui establir una “relació familiar”, quotidiana i que permeti compartir dubtes i alegries quotidianes. Un projecte en què sempre calen noves famílies disposades a obrir les portes de casa seva.

En què consisteix el projecte Acull del Punt de Referència?

Acull és un projecte d’acolliment familiar que dona resposta a una necessitat d’acompanyament de joves que estan al territori sense referents adult, fet des del vincle afectiu. Les famílies acullen durant 9 mesos un jove a casa seva, voluntàriament. Des de l’entitat, una tècnica de referència acompanya la família i al jove.

Com es fa aquest acompanyament?

Mitjançant trucades setmanals i una reunió presencial mensual que s’alterna amb reunions amb les altres famílies que acullen en aquell moment, per tal de compartir experiències.

Alhora, amb el jovent acollit es fa un acompanyament socioeducatiu per part de la tècnica de Punt de Referència en qüestions jurídiques, administratives, d’inserció laboral... totes aquelles esferes relatives al procés d’emancipació del jove. El valor afegit de les famílies és que són persones que comparteixen el seu temps amb el jove, i ho complementem amb el suport tècnic.

Què es demana a les famílies?

Que tinguin una habitació, un armari i un llit per al jove. Alhora, com que no es tracta d’un pis compartit, es demana a les famílies que tinguin temps i disposició per incloure una persona a les seves dinàmiques familiars. Algú amb qui faran un vincle que anirà més enllà de 9 mesos.

És un període breu?

Cal dir que 9 mesos no és un temps per generar una dinàmica d’emancipació, però sí que permet establir un vincle amb les famílies que va molt més enllà d’aquest temps. A la vegada proporciona una immersió lingüística molt important, amb l’impacte educatiu i social que suposa, junt amb l’acompanyament sociolaboral.

També hi ha una part menys visible: el suport emocional, que no terapèutic, que representa compartir, arribar a casa i que algú et pregunti com t’ha anat el dia. Crear espais perquè aquesta persona pugui compartir les seves preocupacions, neguits i dubtes del dia a dia.

Què representa acollir per a una família?

L’experiència que ens comparteixen les famílies és que consideren que quan es van dirigir al Punt de Referència per oferir aquest espai ho feien pensant que ajudarien una persona, però acaben sentit que han rebut molt més del que han donat. Els ha fet conscients d’aquesta realitat i que difícilment haurien coincidit amb aquests joves si no fos pel projecte.

Una cinquantena de famílies han acollit durant els més de 20 anys que fa que duem a terme el projecte, i al voltant d’un 70% manté la relació després de l’acollida. Són dades molt significatives: 9 mesos és un temps curt però significatiu per establir una relació.

I per a un jove?

Nosaltres tenim molt clar que això no es tracta d’una adopció. El jovent migrat que arriba sense referents familiars és molt diferent dels joves del territori que han passat pel sistema de protecció. Generalment, responen a la necessitat d’ajudar a les seves famílies i en mantenen el contacte. Una persona que arriba sola sovint experimenta un sentiment de buidor i soledat al no arribar a una llar, a casa. Un caliu familiar que es pot trobar a faltar després de totes les violències que poden haver viscut després del procés migratori.

Tot i que el concepte no és “la meva família d’aquí”, poden tenir una relació familiar que no substitueix a la seva família. Una relació sanadora i necessària per trobar l’espai a la nostra societat, de participació i emancipació.

Què mou a les famílies a participar?

Generalment són persones sensibilitzades amb la situació. Els darrers anys, arran de la crisi dels denominats “mena” sobretot als mitjans de comunicació i mitjançant les ‘fake news’, s’ha generat una preocupació en un perfil de persones sensibilitzades amb la realitat migratòria. Persones que, a vegades per proximitat física, conviuen prop de centres d’acolliment, i arriben a Punt de Referència amb la preocupació de què passa amb aquests joves quan surten del sistema de protecció.

Nosaltres donem resposta a joves que surten del sistema de protecció i a d’altres que es torben en situació de vulnerabilitat, ja que molts d’elles han passat per situació de carrer.

Trenca el model clàssic de família?

A mi m’agrada explicar, quan parlo del concepte família que tenim a Punt de Referència, és de sensacions. La sensació que genera un ambient familiar, un caliu, una preocupació personal. Això no ha de passar necessàriament per un model familiar heterosexual clàssic.

Quan fem crides a famílies ens agrada que hi hagi diversitat de perfils, perquè cada jove té una necessitat diferent. Alhora és molt enriquidor pels joves veure que som una societat diversa.

Quins tipus de família hi participen?

En els darrers anys estem tenint molts acolliments amb famílies monomarentals i monoparentals. També famílies amb fills petits, amb fills de la mateixa edat que els joves acollits, parelles diverses. Al cap i a la fi, famílies que poden donar aquesta estabilitat.

Com es pot participar del projecte Acull?

Aquelles persones interessades poden trobar tota la informació necessària a la nostra pàgina web o escriure’ns a voluntariat@puntdereferencia.org. Habitualment fem sessions informatives per tal de resoldre dubtes i neguits. Una part important és que les famílies, quan fan aquesta primera sessió, omplen un qüestionari, que ens serveix per fer un procés de selecció junt amb una sèrie d’entrevistes on coneixem les motivacions i experiència de la família. També es fa una visita per conèixer l’espai on s’acull i valorem si és idoni.

Tant si la família o persona acollidora i l’entitat veiem viable l’acolliment es fa una formació. Una ubicació en el rol de família acollidora, ja que és important que les persones coneguin mínimament les necessitats que es poden trobar amb el jovent acollit, tot i que són perfils molt diversos. Es treballen possibles situacions que es poden donar en la convivència i que hem detectat a través de l’experiència d’anys.