Es calcula que entre l’any 2008 i el 2020 del total de persones dormint al carrer a Barcelona entre un 11 i un 15% eren dones. En aquest moment estarien per sota del 10%. Són menys visibles perquè s’amaguen més per protegir-se i tot i això són sovint víctimes d’abusos i agressions. L’Ajuntament va explicar ahir que el gener del 2020 hi havia almenys 134 dones vivint al ras, mentre que el març passat eren almenys vuitanta-set.

Aquesta reducció s’atribueix a l’estratègia d’aplicar la perspectiva de gènere als recursos per a persones sense llar. Això vol dir que les dones troben en els espais no mixtes la seguretat que no tenen a fora, tranquil·litat i intimitat, i també que tenen l’oportunitat de compartir temps i experiències amb altres dones i, per tant, de teixir xarxes de complicitat.

Més de vuitanta dones en situació de carrer

Tot i reconèixer que no és cap èxit, perquè encara hi ha al voltant de vuitanta-set dones en situació de carrer, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, va explicar que la posada en marxa de places per a dones al centre de primera acollida de Sarrià i dels centres residencials d’inclusió La Llavor, gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials, i La Violeta, pel Centre d'Acollida Assís, han ajudat a aquesta reducció.

Tant entitats socials com Ajuntament constaten la importància de fer un abordatge integral i particular sobre un fenomen sovint invisibilitzat i poc conegut. Així com d’aplicar mesures preventives abans que alguna dona acabi en situació de carrer. Durant la pandèmia s’han donat casos de treballadores de la llar internes en cases que han estat acomiadades i no tenien lloc on anar o bé de dones que les han fet fora perquè estaven en pisos compartits.

L’investigador expert en exclusió residencial de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Albert Sales va plantejar que les dones que han acudit durant la pandèmia als recursos per a persones sense llar són molt diversos, però que estan marcades per la precarietat econòmica, sovint per no tenir permís de treball i per una irregularitat administrativa sobrevinguda, perquè en perdre la feina no han pogut renovar la documentació. També n’hi ha amb trajectòries vinculades a problemes de salut greus.

El canvi d’estratègia que porten a terme el municipi i les entitats socials, com ara Lola no estàs sola o Ared, és dissenyar recursos i serveis que tinguin en compte les necessitats específiques de la població femenina en aspectes tan importants com la seguretat, la intimitat, la higiene o la privacitat.

Pérez es planteja seguir en aquesta línia de treball amb dos reptes: “Aprofundir en estratègies preventives i de detecció precoç, coordinades amb els serveis de violència masclista, i també trobar la complicitat de la resta d'administracions en polítiques d'habitatge i garantia de rendes”.