Berta Rubio: “Visibilitzar i normalitzar la diversitat familiar és crucial per entendre que totes són vàlides”

Berta Rubio Faus és la presidenta de l'Associació d'Atenció a la Diversitat Familiar, una entitat que treballa per donar visibilitat a la diversitat familiar per tal de normalitzar totes les tipologies familiars.

En què es basa la vostra feina?

Realitzem cursos i tallers per a centres educatius i entitats, on volem explicar la importància de tenir en compte la diversitat familiar i la diversitat en general.

A un nivell més assistencial, gran part de la nostra tasca se centra en atendre les necessitats d'aquesta tipologia familiar realitzant trobades, assessorament o grups d'ajuda mútua, entre d’altres.

"La diversitat és quelcom que existeix al nostre voltant i, malgrat això, encara està poc representada".

Per què és important donar visibilitat a la diversitat dels models familiars?

La diversitat (de tot tipus) és quelcom que existeix al nostre voltant i, malgrat això, encara està poc representada en alguns àmbits o, si ho està, la trobem sovint de manera anecdòtica o tematitzada. El nostre objectiu com a entitat és mostrar a la societat que la diversitat familiar existeix (les famílies monoparentals, les homoparentals, les famílies enllaçades, les famílies adoptives, les famílies extenses...) i que és important incloure-la en el nostre dia a dia de manera natural.

Això és fonamental, perquè, per una banda, els infants que es troben en realitats familiars menys representades també se sentin identificats amb els productes i discursos que reben dia a dia i per tal que els seus companys vegin que totes les realitats familiars són igual de vàlides. Per l’altra, perquè visibilitzar i normalitzar la diversitat familiar permet que entenguem que totes les familiars són igualment vàlides i això, si els nostres infants ho perceben realment, els donarà molta llibertat d'escollir quina família volen el dia que vulguin formar una pròpia.

"Cada tipologia familiar té les seves dificultats i no sempre queden ben resoltes a nivell social".

Quines són les principals dificultats que es troben les famílies no normatives?

És important indicar que cada tipologia familiar té les seves dificultats i que no sempre queden ben resoltes a nivell social. Per exemple, les reclamacions més conegudes de les famílies monoparentals són en l’àmbit d'ajudes econòmiques i de logística.

Així mateix, ens trobem amb desinformació i manca de normalització i visibilització. Moltes institucions, entitats i centres educatius no tenen en compte la diversitat familiar. Aquesta realitat provoca que molts infants que no viuen en tipologies familiars més comunes se sentin fora de la norma, com les activitats que no contemplen la diversitat familiar, formularis amb el mateix problema, estatuts que no tenen en compte els germans de diferents progenitors o tipologies com les famílies d'acollida que no surten mai representades, entre d’altres.

"No totes les tipologies familiars tenen el mateix reconeixement tant a nivell legal com social".

Quina és la situació legal d’aquestes famílies? Què queda per fer quant a drets?

No totes les tipologies familiars tenen el mateix reconeixement tant a nivell legal com social. Per una banda, tenim les famílies biparentals (heteroparentals o homoparentals) i les monoparentals, que poden ser també part d'altres tipologies (nombroses, adoptives...), que tenen, al nostre país, tots els drets familiars reconeguts.

Però hi ha altres tipologies familiars com les pluriparentals, ja siguin les enllaçades amb alguns drets o les famílies tribu, sense cap reconeixement legal. A dia d'avui, el pare o mare afí d'una criatura amb qui conviu de manera regular no pot prendre partit en alguns temes, malgrat ho acordin ambdós progenitors. Per exemple, no pot exercir com a tercer tutor legal de la criatura, encara que els progenitors ho desitgin. Passa el mateix en els casos de les famílies tribu, en les quals més de dos adults tenen rols parentals envers una o més criatures.

Què són les famílies enllaçades?

Les famílies enllaçades són aquells nuclis familiars en els quals hi ha infants que no són comuns a la parella que els conforma: pot haver-hi infants comuns, però hi ha d'haver un, com a mínim, que sigui d'un o altre membre de la parella. És a dir, que són aquelles unitats familiars que es creen havent-hi ja un o més infants d'unions anteriors.

Què és el projecte ‘Vadepapus’?

El projecte ‘Vadepapus’ és el nostre projecte principal. Treballem per tenir una terminologia més amable. Vam estar en contacte amb els impulsors del canvi terminològic de l'Argentina que a finals dels noranta ja parlaven de pares i mares afins en comptes de padrastres i madrastres. Així mateix, donem visibilitat a la nostra tipologia familiar, vam crear contes per a infants i, sobretot, vam començar a fer molts tallers per a infants, famílies i escoles.

De quina manera es pot contribuir amb l’associació?

Hi ha moltes maneres de col·laborar amb nosaltres. En primer lloc, qualsevol persona que treballi per la visibilització i normalització de la diversitat familiar amb un llenguatge inclusiu i positiu ja està contribuint amb la nostra tasca. Igualment, totes les entitats i mitjans que ens donen veu per explicar per què és important parlar de manera natural de diversitat familiar també ens ajuden a què totes les tipologies familiars puguin ser tractades amb el respecte que es mereixen.

Finalment, qualsevol persona pot entrar a formar part de la nostra entitat, ja sigui com a amiga (sense quota) o com a sòcia individual o familiar amb una quota molt petitona que ens serveix per poder cobrir algunes despeses.

Quan parlem de « separar-se bé », també parlem d’això! Escoltar els infants, deixar-los escollir quan sigui possible, arribar a acords en què tots hi sortim guanyant…  https://t.co/7N1rvXl9ej

— AADiversitatfamiliar (@AADFAMILIAR) May 20, 2022