Com encareu el nou curs des de l'Associació?

Amb il·lusió i treballant per continuar contribuint en el benestar dels mestres, en generar espais de reflexió i inspiradors per, plegats, anar teixint una escola pública d’altíssima qualitat on infants, famílies i mestres hi tinguin un paper i un bon lloc, fins hi tot en els temps de màxima incertesa.

Què és l'escola de tardor?

Porta per títol "una escola compromesa per una educació en temps d’incertesa" i torna a néixer amb la clara voluntat de continuar acompanyant equips i mestres, el programa el vam tenir enllestit quan just acabava la 55ª Escola d’estiu, una escola totalment a distància però del tot viscuda i implicada en la formació dels mestres d’avui.

Una escola que va ser possible gràcies a un gran equip de formadores i formadors que van redirigir les seves propostes per adequar-se a la nova situació. Assistents i formadors vam generar un clima que malgrat la distància va ser proper i del tot rendible.

Quin repte teniu per endavant?

El repte és gran, per a tots els col·lectius ho està sent, però ens ha obert un escenari engrescador per accelerar canvis necessaris des de fa temps i emprendre compromisos de totes i tots des dels diferents llocs que ocupem, per reflexionar i posar al centre el que és realment important, aspectes que en moments de crisis i inseguretat es detecten amb més claredat.

Canvis està clar que molts però encara els estem gestionant, això pot fer que, segons el tarannà de cadascú, ens aboqui a fer valoracions més o menys positives i optimistes.

Quins canvis creieu hi ha respecte cursos anteriors?

Comença a haver-hi alguna evidència: la importància de les xarxes per mantenir relacions malgrat la distància i l’aïllament, però aquest impacte no és només bo, ja hi ha dades que ens ho concreten i hi haurem de pensar i analitzar per educar en l’ús de les xarxes de manera més conscient i positiva.

D’alguna manera aquests temps han fet fluir d’una banda les fortaleses de cada equip i del sistema en general però de l’altra també les mancances i debilitat dels mateixos, val la pena no passar-los per alt i treballar-hi perquè passin a ser fortaleses.

Per què és important una escola presencial?

Una altra clara constatació és la importància de l’escola, l’escola és la institució que garanteix, en gran part, el dret a l’educació dels infants així com un entorn de joc, d’aprenentatge entre iguals i de cultura que hem de vetllar perquè aquesta, malgrat totes les adversitats de les èpoques que ens va tocant viure, quedi preservada i organitzada damunt de bastides ben sòlides.

Com pot repercutir la virtualitat en la situació?

No pot ser el tarannà de l’escola, l’escola presencial no ha de ser un luxe i l’escola que importa a tots els infants i joves ha de ser la constant. Els adolescents i joves han de trobar en el seu institut un espai de trobada que els reconeix a ells i a les seves experiències, i les amplia. Que posa la vida al centre i a partir d’aquesta desplega el currículum que tant sovint ha sortit aquests dies.

De quina manera afecta a infants i joves?

De moltes i molt diferents, cada infant té la seva realitat individual i de context. En general, no ha estat la millor situació vital per a cap de nosaltres. Persones, infants i joves necessitem de contextos més o menys segurs i estables i d’un temps cap aquí no ho hem tingut. El pes per a gestionar aquesta incertesa ha recaigut, de manera massa única, a les famílies i crec que això tampoc és bo.

Educar en la incertesa mentre la vius pot generar una gran dosi d'estrès, però és clar que no podem obviar que viure és incert i educar és intervenir per anar garantint persones carregades de recursos ( personals) i relacions ben sòlides, en aquest sentit l’escola té un paper determinant.

I a professorat i pares i mares?

Ens obre l’evidència que cal una entesa i confiança mútua, educar a un fill/a, acompanyar infants, joves i adolescents necessita de vincles i aliances entre tots els agents que ho fan possible. La relació família/escola és imprescindible per atendre com cal als infants i projectar una escola per a tots i per a totes. Ara toca més que mai anar a la una i remar cap a un far compartit.

Penseu que pot suspendre's de nou el curs escolar?

El curs 19/20 no es va suspendre i ens equivoquem de molt i fem un fals favor si ho expliquem així. El curs escolar, com tot, s’ha vist alterat i molt fins a arribar a unes dimensions inimaginables però són molts els equips que van reaccionar molt bé i en temps rècord, a més de gestionar les seves vides personals van atendre i acompanyar durant tot el curs els nens i nenes de l’escola.

Segons les edats ha calgut més o menys inventiva però l’escola no va desaparèixer. Va desaparèixer, malauradament, algun mestre que també ho fa quan hi ha escola presencial, però això seria un altre tema. Aclarit això que enguany sabem més de la Covid-19, de la repercussió de tancar escola i per tant aquesta hi continuarà sent en format presencial, virtual o híbrid, segur.

Com donareu suport des de l'Associació Rosa Sensat per aquest curs 20-21??

Pel curs 20/21 hi ha molts equips a punt per atendre i acollir com es mereixen a infants, joves i adolescents, no ha estat fàcil, ho sabem, però ho estan fent i quedarà clar el dia 14 de setembre. Des de Rosa Sensat continuarem recolzant a aquest equips i facilitant acompanyaments que puguin ser útils per a la reflexió pausada malgrat el soroll de fons i la complexitat d’aquests temps.

Quin protocol caldrà seguir en cas d'alt risc de contagi a les escoles?

No sóc experta en aquest tema però sí serà important el diàleg entre escola i Salut per fer d’aquests protocols un funcionament segur sanitàriament però també tenint molt en compte les edats i necessitats específiques de cada edat i la tipologia de cada escola. Molts dels problemes que ens estem trobant recauen en tenir escoles massa grans i saturades en número d'infants.

Quines problemàtiques enfrontem aquest curs post covid-19?

Els problemes no els ha portat la Covid-19, aquesta només els ha evidenciat. Les escoles i instituts petits, amb ràtios assenyades i personal suficient són imprescindibles en temps de pandèmia i sempre. La situació la tornaran a trampejar i a salvar els equips, amb la seva imaginació, ganes i entusiasme i ja està bé però no n’hi ha prou.

Hem d’acabar amb la normalització d’espais educatius massificats, sense espai exteriors, sense espais interiors suficients, amb equips inestables... Les mancances de les escoles ara no s’han pogut amagar i està molt bé, això mateix ja és una oportunitat per anar treballant per a garantir els canvis imprescindibles en el sistema.