Borja Castellet: “El sistema no està organitzat per joves que aprenen de maneres diferents”

Malgrat que els darrers informes diuen que la situació és millor, hi ha un 14% de persones d’entre 18 i 24 anys que només tenen l’ESO. El Llindar és una entitat que treballa per oferir segones oportunitats educatives a qui ha estat expulsat del sistema educatiu convencional. 

Amb un enfocament personalitzat, i adaptat a les necessitats individuals de cada alumne, busca redescobrir el desig d'aprendre i construir un futur millor per a aquests joves. Borja Castellet, adjunt de direcció, parla sobre la seva tasca i el paper crucial que tenen en la societat.

"Pensem que donem la millor resposta als joves que volen estudiar."

Quins consideres que són els motius més freqüents pels quals la gent deixa d'estudiar?

Penso que hi ha molts motius d'abandonament escolar, creiem que el sistema educatiu no està organitzat per joves que aprenen de maneres diferents. És un sistema educatiu que, evidentment, ha de donar resposta a centenars de milers de joves i estandarditza l’ensenyament.

Evidentment, quan mires l’estadística, les persones provinents d’entorns vulnerables són també les que abandonen abans el sistema educatiu. Nosaltres no hem vingut a substituir l’escola pública, però pensem que donem la millor resposta als joves que volen estudiar. M’agrada dir que som complementaris al sistema.

No adaptar el sistema a la realitat individual de l’alumnat propicia l’abandonament escolar?

Pensem que sí. Si no encaixes als canals habituals, el sistema no t’ofereix cap altra alternativa. Aquí és on entrem nosaltres i les escoles de noves oportunitats. Evidentment, hi ha situacions complexes, però no podem caure en el victimisme perquè és contraproduent. 

Veus que hi ha un problema quan demanes pel moment en el que van començar els problemes d’estudi i et contesten que a primer de primària. Hi ha alumnes que diuen que han estudiat tota la vida al costat d’una paperera, imagina quin impacte ha tingut això en la seva etapa formativa. Per desgràcia, hi ha persones que han estat maltractades a la vida i a l’escola.

Com definiu una escola de segones oportunitats?

És un espai pensat per aquells adolescents i joves expulsats del sistema educatiu i social. D’aquesta manera poden descobrir, o redescobrir, el seu desig per aprendre i dibuixar un futur.

No jutgem ningú pel que han viscut o estudiat. Això és crucial. Són persones que aprenen estudiant i treballant, cosa que els permet tenir un contacte directe amb la realitat laboral. També és important dir que hi ha models que s’adapten a les diferències territorials i socials, però també a les particularitats dels projectes. 

"Hi ha alumnes que diuen que han estudiat tota la vida al costat d’una paperera."

Com arriba l’alumnat als vostres espais d’ensenyament?

No anem a buscar ningú ni forcem que estudiïn amb nosaltres, però a través dels centres d’ensenyament, els CRAE, Justícia Juvenil, instituts, famílies, boca-orella, etc. Si ens arriba un jove i ens demana un estudi que no oferim, li busquem com el pot fer. Per a nosaltres no és important que estudiïn aquí, és important que estudiïn. 

Per exemple, no oferim el grau mitjà de cuina. Si algú el vol fer, nosaltres l’acompanyaríem perquè el pugui estudiar. Això implica una col·laboració entre entitats, però també treballem amb altres escoles de segona oportunitat.

El nombre de persones que abandonen els estudis és realista?

Bé, hi ha un 13% d’abandonament aproximadament. Ara bé, l’estadística europea compta només l’abandonament entre els 18 i els 24 anys que, com a molt, han obtingut l’ESO i no continuen estudiant. 

Què passa amb els joves de setze anys que comencen a estudiar un grau mitjà? De cent persones que es matriculen, molt probablement, la meitat no es matricularà al segon curs. Què passa amb aquest percentatge? No està comptabilitzat en aquesta estadística. 

Aleshores, el sistema de comptabilització no està optimitzat?

Nosaltres intuïm, que no assegurem, que no ho està; però tampoc tenim un departament d’estudis i recerca que ens permeti contrastar dades i fer afirmacions categòriques. Si tots els joves que passen per les escoles de noves oportunitats catalanes estiguessin comptabilitzats, la xifra potser seria diferent. 

La Generalitat està treballant per dotar de recursos econòmics les escoles de noves oportunitats, perquè veuen que funcionen bé. És una manera de reconèixer la nostra tasca, ja ho va començar el govern d’Aragonès i ara continua el d’Illa.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Empresa, comerç i ocupació (@elprateconomia)t

Quin seria el percentatge acceptable d’abandonament escolar per complir amb els ODS?

Aquesta xifra ha anat baixant els darrers anys a Catalunya, però és possible arribar a un zero? El que sabem, i el que diuen les investigacions, és que els països que menys en tenen no baixen tant. De fet, hi ha qui considera que és estructural quan es troba per sota del cinc o vuit per cent.

Per exemple, que la Fundació Jaume Bofill estudiï l’abandonament i les causes és important, ara és una de les seves línies de treball. Una de les coses que deien és que hi ha un moment en el qual deixa de baixar l’abandonament escolar, igual que l’atur. Hi ha gent que no vol estudiar, igual que hi ha gent que no vol treballar.