El llenguatge fa la cosa. No és el mateix dir “sóc bipolar” que “visc amb un transtorn de bipolaritat”. No és el mateix dir “pateixo un transtorn” que “tinc un transtorn”, ja que un transtorn no implica necessàriament dolor. La vivència és individual i les generalitzacions no ajuden contra les imatges prefixades.

Obertament va néixer el desembre de 2010 de la mà dels principals agents socials de la salut mental a Catalunya: Veus, Federació de Salut Mental de Catalunya, Fòrum Salut Mental, Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió. El moviment reballa i ofereix recursos en l'àmbit sanitari, educatiu, al mercat laboral i als mitjans de comunicació contra l'estigmatització de les persones am problemes de salut mental.

Carlos Alcoba, és el cap de comunicació i captació de fons d'Obertament.

Com tracta la societat catalana a les persones amb problemes de salut mental?

Cada cop millor, però encara estem molt lluny del punt desitjat. Aquest seria el resum, però si ampliem el focus el que ens trobem és que vivim d'esquenes a la salut mental i deixem que siguin els prejudicis els que construeixin l'imaginari sobre les persones que tenen un problema de salut mental. Això té conseqüències sobre la vida de les persones, la discriminació no és un concepte neutre, afecta al dia a dia de centenars de milers de persones al nostre país.

"El que més afecta al desenvolupament del projecte de vida d'una persona amb un problema de salut mental no és el seu diagnòstic, és la mirada dels altres. I és aquí on hem d'incidir".

Sabem que 1 de cada 4 persones tenim o tindrem un problema de salut mental al llarg de la nostra vida. Si al nostre voltant no coneixem a ningú o a molt poca gent és perquè la majoria de la població ho amaga. El que més afecta al desenvolupament del projecte de vida d'una persona amb un problema de salut mental no és el seu diagnòstic, és la mirada dels altres. I és aquí on hem d'incidir.

Quins són els estigmes més usuals?

L'estigma és manifesta en comportaments discriminatoris en tots els àmbits de la vida. Com ens relacionem de manera diferent si estem en parella, a la feina, amb la família o els amics, també l'estigma es mostra de formes diverses. Fins i tot podem trobar diferències per gènere o per edat. Però si intentem parlar d'algunes atribucions estereotipades sobre les persones amb problemes de salut mental ens trobaríem amb la idea de cronocitat, inestabilitat, fragilitat, aïllament o negativitat, entre d'altres.

Varia molt depenent del moment i el lloc. Entre els adolescents la resposta és el rebuig de l'amic amb un problema de salut mental; a la feina es mostra amb control o infraocupació; a la família amb sobreprotecció; els mitjans de comunicació vinculen sovint el trastorn amb violència. Tot fruit d'idees errònies preconcebudes que estan allunyades de la realitat.

Podeu posar exemples de sèries de televisió que marquin diferència en el tractament de personatges amb problemes de salut mental (per bones i males pràctiques)?

Els mitjans de comunicació són aliats de la nostra lluita i, alhora, un espai a transformar per l'impacte que tenen sobre la població. Per fortuna, en els últims anys hem pogut veure com la salut mental a la ficció està virant de la idea de la violència i la foscor, cap a històries on els personatges amb problemes de salut mental tenen les seves pròpies històries més enllà del diagnòstic.

Podem trobar alguns exemples de casa, com 'Merlí', o de fora, com 'Atípico', que aborden la salut mental a l'adolescència d'una manera molt més complexa i real que com fins ara s'havia fet. On la vida dels personatges, la seva relació amb pares, amistats o parelles tenen molt més pes que girar tota la història sobre un diagnòstic. Ningú és simplement una etiqueta, som moltes altres coses.

Com feu front a l'estigma a través del ciberactivisme?

L'activisme és el cor de tot allò que fem a Obertament. Si hem de transformar la mirada de la societat sobre les persones amb problemes de salut mental, la única manera és fer-ho a través dels testimonis de persones amb problemes de salut mental. Això que sembla tant obvi és molt poderós. Per una banda, perquè ha estat una veu històricament silenciada a la que ara posem un altaveu, i per una altra, perquè ens permet veure com, tot i la diversitat de testimonis, els patrons estigmatitzants apareixen una vegada i una altra. La discriminació és real, massa real.

El ciberactivisme ens permet aprofitar el món digital per arribar a molta més gent d'una manera més directa, tant pels activistes que poden explicar al blog la seva història com per qualsevol persona que pot assenyalar a les xarxes aquells comportaments que són estigmatitzants. A través de materials i consells que posem a disposició de la població, tothom pot fer ciberactivisme, ja sigui al grup de Whatsapp familiar com al seu mur de Twitter o Instagram.

I la promoció de l'activisme local en primera persona?

Sabem de la dificultat de l'activisme en salut mental en municipis petits. La lluita contra l'estigma encara no està en el moment de maduració que permeti a tothom donar la cara d'una forma segura. Per això treballem amb administracions i entitats locals per anar pas a pas per anar transformant aquesta realitat.

Des de fa un any hem posat en marxa una nova formació anomenada 'Honest Open Proud' (HOP), és una metodologia que prové dels EUA i vol facilitar la reflexió sobre l’impacte de revelar haver passat per un problema de salut mental. L’objectiu de la formació és reduir l’estigma i l’autoestigma de les persones que tenen experiència en primera persona a partir de dinàmiques que giren entorn a diverses maneres segures de parlar sobre la seva vivència personal.

Aquest mes de setembre posem en marxa una nova formació d'activisme per totes aquelles persones amb un problema de salut mental que vulguin aprofundir sobre la lluita contra l'estigma.