Segons dades del Ministeri d'Educació, durant el passat curs escolar es van comptabilitzar a Espanya un total de 40.916 estudiants amb altes capacitats. Tot i l'elevada xifra, les dades també estimen que al nostre país hi hauria entre un 3 i un 5% d'estudiants amb altes capacitats, fet que suposa que més del 90% d'aquestes estudiants encara no haurien rebut una diagnosi adequada.

Si escalem les dades a l'àmbit autonòmic, es calcula que a Catalunya hi ha gairebé 3.300 alumnes amb altes capacitats, una xifra semblant a la de la Madrid, Aragó o les Illes Canàries, que també ronden les 3.000 estudiants amb aquesta particularitat. La comunitat autònoma que més destaca és Andalusia, amb gairebé 17.000 estudiants.

D'acord amb les especificacions del Ministeri, les alumnes amb altes capacitats són aquelles que han estat identificades com a tal pels equips o serveis d'orientació dels centres escolars i reben atenció educativa especial a través de mesures específiques, com ara adaptacions curriculars, ampliacions del currículum, flexibilització del període d'escolarització, i participació en programes extracurriculars d'enriquiment, entre altres.

Per conèixer més sobre aquesta realitat, en parlem amb Carlos Claramunt, membre de l'Associació per les Altes Capacitats Athena, que treballa a Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Com es detecten les altes capacitats?

En la gran majoria de casos són les mateixes famílies les que s'adonen que el ritme d'aprenentatge de l'infant és superior al de la resta. Sovint aprenen a parlar, escriure o llegir molt més aviat que la resta de companys de classe. A més, el nivell de vocabulari o de raonament sol ser més avançat que el que seria esperable per la seva edat.

Si es té la sospita que un nen o nena pot tenir altes capacitats es recomana que posar-se en contacte amb un equip de psicologia especialitzat. És en aquest punt quan es fan diferents tests, com el de l'escala d'intel·ligència de Wechsler o algunes proves de creativitat. Amb aquestes proves es determina si es tracta de superdotació o si l'infant té un talent simple o complex, és a dir, si destaca en un àmbit específic o en més d'un àmbit.

Quan parlem d’altes capacitats, estem posant les capacitats intel·lectuals per sobre d'altres, com ara les comunicatives o les creatives?

No es tracta d'una contraposició entre les capacitats intel·lectuals i les comunicatives o creatives. De fet, existeix bastant confusió de conceptes, ja que, dins de les altes capacitats hi ha un ampli ventall, on també estan inclosos els talents verbal i creatiu.

L'error ve del fet que, per a la majoria de la població, la superdotació i les altes capacitats són el mateix, i no és així. De fet, una gran part dels nostres associats no tenen superdotació, sinó que són talentosos en un o més àmbits, entre els quals poden estar el comunicatiu o el creatiu.

"Coneixem molts casos en què les persones amb altes capacitats no acaben de trobar el seu lloc a la societat"

Quines són les falses creences al voltant de les altes capacitats?

Probablement, la falsa creença més comuna i que ens costa més de trencar és que les persones amb altes capacitats sempre treuen bones notes. En els primers anys de l'escolarització solen estar molt motivats, però quan veuen que el seu ritme d'aprenentatge és més elevat que el de la resta, solen desmotivar-se i desconnectar.

A partir d'aquí, poden aparèixer molts problemes de comportament com, per exemple, que no vulguin anar a classe. Un altre dels exemples més comuns el trobem en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, que se sol donar entre els cursos de P3 a P5, però que els infants amb altes capacitats ja tenen assolit a P3.

Quins són els reptes i les problemàtiques que comporten les altes capacitats?

Principalment, els problemes solen venir per l’avorriment i la falta de detecció a temps. És necessari que el personal docent tingui accés a més cursos de formació i que les universitats on s’imparteixen graus d’educació s’interessin més en les altes capacitats. De fet, des d’Athena col·laborem activament amb diferents graus universitaris, tant de les Terres de l’Ebre com del Camp de Tarragona, per a donar a conèixer la nostra associació a l’alumnat.

Quines activitats realitzeu des de l’entitat per visibilitzar i donar a conèixer les altes capacitats?

Durant tot l'any duem a terme diferents tipus d'activitats, entre les quals es troben, per exemple, xerrades de psicòlegs o pedagogs especialitzats amb altes capacitats, tallers amb els nens i nenes de l'associació en els que treballem disciplines com ara l'electromagnetisme, la màgia o la geologia, i trobades amb les famílies amb l'objectiu que els nostres fills i filles es puguin relacionar entre ells i de que les famílies també puguin compartir experiències.

A més, tal com hem mencionat, per arrelar-nos al territori i impactar en l'àmbit educatiu, treballem amb la Universitat Rovira i Virgili on també organitzem xerrades a diferents graus.

Les altes capacitats són una realitat prou escoltada?

És una pregunta difícil de respondre perquè sovint les persones amb altes capacitats no són diagnosticades. També coneixem molts casos en què les persones amb altes capacitats no acaben de trobar el seu lloc a la societat i sovint poden arribar a pensar que no són tant intel·ligents com de fet ho són.

Però, també hi ha casos de persones molt exitoses, que no són conscients de les seves altes capacitats i les exploten. Si qualsevol persona adulta té dubtes, recomanem que es posin en contacte amb organitzacions per a adults amb altes capacitats, com ara l'Associació Acacia.

"La falsa creença més comuna és que les persones amb altes capacitats sempre treuen bones notes"

Què cal fer en l’entorn educatiu i laboral per adaptar-lo a les altes capacitats?

El nostre objectiu com a associació és donar visibilitat a tots aquests infants i adolescents que tenen altes capacitats, així com ajudar a moltes famílies que sovint no entenen per què els seus fills o filles es comporten d'una manera diferent de la resta.

A partir d'aquí, creiem que és molt necessari establir sinergies amb la comunitat educativa i, a poc a poc, conscienciar-la. A més, també ens agradaria que les escoles poguessin tenir més recursos per a treballar la diversitat d'alumnat dins l'aula, tot i que som conscients que els equips docents sovint tenen nivells molt dispars dins de la mateixa classe i això dificulta la seva tasca.