Als anys vuitanta, l’esclat del consum de substàncies als carrers de zones marginalitzades ja feia aflorar el malestar i les crítiques per part d’alguns veïns i veïnes, així com per part de l’administració. Alhora, la pandèmia del VIH feia trontollar el sistema sanitari, fet que va accelerar encara més les actuacions per frenar els seus estralls.

En aquest context va començar a rodar l’Autobús de la Metadona, que recorria els barris d’alguns municipis fent parades de vint minuts per atendre les persones que consumien. Aquest servei va ser la llavor de l’Agrupació d’Usuaris/es i Professionals al voltant de l’Autobús de Metadona (AUPA'M), creada uns anys després, el 1996.

La Carme Romera Sánchez, pedagoga i educadora social, respon amb una barreja de sorpresa i indignació quan comença l’entrevista. Diu que, malauradament, l’àmbit de les drogodependències no sol generar massa interès mediàtic ni social. No sap si per desconeixement, per falta d’empatia o per una barreja d’ambdues coses.

Com es va convertir l’Autobús de la Metadona en una entitat?

Durant els minuts en què estava aturat el vehicle, als últims seients, es van crear ‘les assemblees de parada’: un espai d’atenció grupal autogestionat on els professionals es vinculaven amb les persones i parlaven del moment en què estaven. Gràcies a això, aquestes persones podien participar activament en els seus processos, ja que explicaven com se sentien i com volien que fossin els serveis.

D’aquestes assemblees van sorgir 'els cafès dels dimarts', una activitat per a les persones que consumien, famílies i professionals, que amb el temps va acabar requerint un trasllat a un lloc més estable. Es va començar a fer a centres cívics sota el nom d’AUPAM, però aviat van necessitar ampliar el servei i constituir-se jurídicament com a entitat. A partir d’aquí va néixer l'Associació d’intervenció comunitària en Drogues (ASAUPAM), l'entitat que fa de pont entre la plataforma autònoma, AUPAM, i l’administració. El nom ens recorda també a impuls, a suport.

És important la perspectiva social en l’àmbit de les drogodependències?

Ho és tot. Jo diria que és l’àmbit més social. Històricament, hi ha hagut molta prohibició al voltant del consum de substàncies. Per a les persones que viuen al marge de la llei, això té unes conseqüències nefastes a molts nivells. És un fracàs d’aquells que volen fer-li la guerra a les drogues, que incideix en la salut i en la situació social d’aquestes persones. Amb tot l’aïllament i l’exclusió que pateixen, crec que l’acompanyament és essencial i que calen més entitats del tercer sector que donin aquest suport.

Quins tipus de prevenció realitzeu?

Actualment, s’han determinat quatre tipus de prevenció: la general, a tota la població; la selectiva, a les persones que fan un ús no problemàtic de substàncies; la indicada, a les persones que viuen les primeres situacions de risc i dependència; i la determinada, on ja hi ha una problemàtica d’addicció i exclusió social. En aquests casos treballem en la reducció de danys, en l’acompanyament i en l’inici de processos terapèutics.

Però no té sentit treballar tot això si no aconseguim preveure com les persones acaben en aquests punts. Tot es genera des de la pròpia societat de consum. És curiós que, alhora, no interessi generar espais educatius en els quals s'abordi el moment en què els joves s’endinsen al món de l’oci i comencen a viure situacions al voltant d’això. Com a mínim hauríem de tenir unes pautes. Però només interessa quan hi ha un problema, perquè això també dona diners als serveis d’atenció.

Caldria que deixés de ser un tabú...

Sí, caldria que la societat parlés de tot això. Si no, el que acaba passant és que arriba un cas d’addicció i enviem la persona al psiquiatre, pensant que el problema és la droga. El problema no és la droga, sinó com s’ha treballat el tema amb aquesta persona els deu anys anteriors (com a mínim). Per això, des d’ASAUPAM hem anat ampliant la cobertura en la prevenció.

Carme Romera: “El problema no és la droga, sinó com s’ha treballat el tema amb aquesta persona els deu anys anteriors”.

Com sempre, però, anem tard. Si ens acostem a les generacions adolescents veiem que les addiccions ara mateix estan relacionades amb les pantalles, les xarxes socials, l’alimentació, les begudes energètiques... Avui dia veiem nadons amb conductes de dependència amb els mòbils, per exemple.

Com es poden abordar aquestes noves addiccions?

El que no podem fer són accions bolet. Això s’ha d’abordar de manera transversal i des de l’àmbit familiar i comunitari. I, sobretot, parlar del tema. Ningú no vol reconèixer que és un ‘ionqui’ ni assimilar que la seva és una situació d’addicció, perquè encara no hem trencat l’estigma.

Carme Romera: "Qualsevol aspecte relacionat amb les emocions se’ns pot escapar de les mans a tothom".

Per això cal aprendre de tot el que hem viscut i treballar amb naturalitat i acceptació, sense jutjar, per aconseguir bloquejar qualsevol situació d’aïllament al voltant d’una persona a la qual se li està escapant de les mans. Perquè qualsevol aspecte relacionat amb les emocions se’ns pot escapar de les mans a tothom. Per exemple, la dependència emocional en una relació d’amistat o parella.

Diries, doncs, que no hem après gaire en tot aquest temps.

No s’ha après. Ara mateix l’atenció s’està donant des del model biosanitari, que és on s’inverteix econòmicament, en lloc de generar espais de confiança amb els joves. S’hauria de treballar des del model biopsicosocial, fent dinàmiques i activitats allunyades de les típiques ‘xapes’ i acollint totes les opinions, com per exemple la d’un noi que digui que està a favor del consum del cànnabis. Aquest noi ha de tenir un espai on poder parlar dels mites al voltant de la substància, on aprendre sobre límits i sobre com gestionar-los.

Vivim a una societat punitivista amb les drogues?

Sí. Per això sembla que és més fàcil posar un policia a fer una xerrada a una aula que empoderar un educador social. I per això no sortim als mitjans de comunicació, excepte quan es fa des del sensacionalisme. Treballem des de dintre de l’armari, absolutament invisibilitzats.

Carme Romera: “Sembla que és més fàcil posar un policia a fer una xerrada a una aula que empoderar un educador social”.

El dia 26 de juny és el Dia Internacional contra l’ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, que valida el càstig i la prohibició. Nosaltres promulguem el lema internacional ‘Support. Don’t Punish’ (Suport Mutu. No castiguis), que defensa l’atenció social i educativa, així com l’acompanyament.

Treballeu en xarxa amb altres entitats de Badalona i Santa Coloma?

La cobertura i la xarxa en l’àmbit de les drogodependències i la salut mental, a Badalona i Santa Coloma, és molt petita. Per això hem començat a treballar amb totes aquelles entitats que considerem que poden ajudar. Un especialista en prevenció serà més fort si va acompanyat d’un educador social, un metge de capçalera, un familiar, un psicòleg...

El que tenim clar és que nosaltres no hem de tirar de la persona, sinó que és ella qui ha de voler que l’acompanyem. Això sí: cal que seguim un full de ruta de manera coordinada per saber quan acaba l’actuació d’un professional i comença la de l’altre.

Destacaries algun projecte d’ASAUPAM?

Ens sentim molt orgulloses d’un material que fem servir a nivell lúdic a casals de joves, centres oberts, esplais i instituts. Es tracta d’un joc de rol. A través de la simulació de diferents aventures, treballem la relació amb les substàncies o les dependències ‘comportamentals’.

Un altre element distintiu és el fet que continuem treballant a peu de carrer. És molt important conèixer els codis que es donen en aquests espais. Tenim agents socials que es desplacen a les 'zones calentes', i és amb ells amb qui els joves se senten entesos, perquè són persones que han passat per situacions semblants i que ara treballen amb nosaltres de manera professional. Ara mateix, l’equip va a un parc i es troba grups on tothom està amb el mòbil.

Finalment, què creus que cal per poder millorar aquest àmbit?

Falten recursos, professionals, voluntat política, plans de treball... Actualment, anem tapant forats a través d’accions puntuals, i això no pot ser.

Cal que els polítics siguin més valents i facin discursos a favor de l’acompanyament i no del càstig. Cal que hi hagi més equips al carrer. En definitiva, cal seguir lluitant perquè el tema de les drogodependències es continuï treballant des de l’àmbit social.

Material preventiu fet per joves i per a joves propers al cànnabis.

La informació és el primer pas per un consum més responsable.

El podeu descarregar a la web de https://t.co/7b72exGa0T @Cat_FAC @EC_es @ObsNoctambulas @EPfacultades @CATNPUD pic.twitter.com/iv11DM2YuA

— Associació Asaupam (@asaupam) May 13, 2020