La Carme també és Psicòloga Clínica i presidenta de la Federación de Asociaciones para la prevención del maltrato infantil. Des d'ACIM vetllen pels drets d'infants i adolescents així com pel bon tracte vers els infants i entre ells, de pares, professionals i ciutadania en general.

De quina manera es vulneren els drets dels infants en el seu dia a dia?

Es donen moltes vulneracions dels drets dels infants i m’agradaria fer referència a les que poden quedar més tapades. Tots estem d’acord en la necessitat de donar visibilitat als maltractaments físics, les negligències i els abusos sexuals. Però els maltractaments emocionals són molt difícils de ser detectats, perquè estan lligats a relacions afectives molt primerenques i al secret.

Dins d’aquests maltractes cal tenir en compte els que es donen en situacions de separacions conflictives (el nen i la nena queden sotmesos a un conflicte de lleialtats vers el pare o la mare) o quan no es marquen normes clares perquè l’infant pugui organitzar els seus drets i deures.

Quina tasca feu des de l'entitat per ajudar-los?

Donem tallers i cursos d'informació i formació a: famílies, AMPA, escoles professionals i entitats relacionades amb infants i adolescents. Pensem que la informació és una manera de què es prengui consciència i es posi fil a l’agulla per evitar la vulneració dels drets dels infants.

Aquestes vulneracions són les que més queden tapades en l’àmbit familiar.

Creieu que el compliment dels drets dels infants és una utopia?

No és cap utopia. Si fem una mica d’història, fins a final del segle XIX no es començarà a tenir en compte els infants. I cada vegada hi ha més interès a donar-los un espai de protecció. Durant el segle XX s’han fet molts avenços i crec que aquesta és la tendència que tenim actualment, que no s'aturarà sinó que continuarà endavant.

Com creieu que aquests drets són vulnerats dins de les seves pròpies famílies?

Com els deia, aquestes vulneracions són les que més queden tapades en l’àmbit familiar. Queden tapades perquè es donen relacions afectives lligades a vinculacions afectives no segures o desorganitzades. Resulten complicats de treballar els aspectes de lleialtat i secret familiar.

Això té a veure amb el que Bowlby diu: “allò que sé, però no he de saber i allò que sento, però que no he de sentir”. El nen i la nena no en parlen, però sí que ho mostren amb el llenguatge no verbal o amb un malestar que el/la porta a tenir problemes emocionals, conductuals i cognitius que poden ser identificables.

Si fem una mica d’història, fins a final del segle XIX no es començarà a tenir en compte els infants

Com creieu que podria deixar de passar?

Creiem que les persones professionals que estan en primera línia, com mestres, pediatres o monitors d’esplai, necessiten tenir una bona formació sobre aquests aspectes, per tal de poder detectar-ho com més aviat millor. Una bona detecció ajuda als infants, però també a les seves famílies, a poder tenir vincles afectius segurs, que els permeti desenvolupar-se tant a nivell psico-afectiu com somàtic, intel·lectual i social.