Celestino Sánchez, de Iaioflautes: “Podem reivindicar sent amables”

El 15M, l’origen de tot?

Som fills i filles del 15M. Vaig passar per la plaça i em va sorprendre. La majoria de gent que hi havia entre la multitud era jove, però jo tenia la sensació que estava en el meu ambient.

Asseure’s al terra, plantar una tenda i dormir-hi són coses poc compatibles amb gent de la meva edat, que ja vaig cap als 67.

La gent gran també volíem formar part del moviment reivindicatiu. Reincorporar-nos-hi, millor dit, perquè dels 14 que vam començar, gairebé tots teníem experiència en sindicats i en lluites socials, sobretot durant el Franquisme, quan havíem d’actuar en la clandestinitat.

Tots estàvem molt desencantats perquè vèiem que després de la Transició no s’havia arreglat res. Estàvem molt decebuts.

Iaioflautes ha ocupat la Borsa de Barcelona, el Parlament, la Conselleria d’Interior, diversos bancs... I ja són cinc anys de batalla. Ara heu guanyat el Premi Solidaritat 2016 de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Heu recuperat la il·lusió que havíeu perdut?

Des que Iaioflautes va sorgir –a Barcelona– la plataforma ha anat creixent, a Madrid, València, a diverses ciutats més petites... Te n’adones que ha estat possible aixecar-nos i tornar a posar sobre la taula els valors que havíem oblidat, replantejar-nos si la democràcia que tenim és realment una democràcia.

 

Vau començar 14 i ja sou 600. És una lliçó per a totes les persones que pensen que la gent es fa conservadora amb l’edat.

És veritat, però també és veritat que en totes les manifestacions sempre hi ha més gent jove que gent de la meva edat. Si no hagués existit el col·lectiu jove que va impulsar el 15M, nosaltres no hi seríem.

No vull menysprear la gent jove, perquè n’hi ha molts i moltes que es mouen molt. Potser no té tanta visibilitat perquè fan accions diferents a les que fèiem nosaltres quan érem joves.

Si te’n vas a Can Vies, als ateneus... Hi ha molt jovent amb ganes de canviar les coses. No només anant a concentracions sinó fent coses diferents, com investigant casos de corrupció o organitzant conferències que sensibilitzen la ciutadania.

 

Què diferencia Iaioflautes d’altres entitats?

Partim d’un model amable per fer les coses. Ens ho prenem amb tranquil·litat, entre nosaltres i amb els altres.

Cada cop que ocupen algun lloc, sempre parlem amb els de seguretat per dir-los que no hi haurà cap problema, parlem amb els treballadors i treballadores dels bancs...

Podem reivindicar sent amables i propers. Aquest sistema és fruit de la nostra experiència a la clandestinitat. Evitem que la Policia hagi d’intervenir. També tenim un estil fresc, en els manifestos no ens fem els llestos i intentem explicar les coses perquè tothom ho entengui.

Els partits només parlen d’eleccions, i jo m’avorreixo. Les eleccions no resolen els problemes.

No han intervingut mai els Mossos a cap de les vostres ocupacions?

Només un cop, quan vaig acabar amb un blau gegant a la cama, pels cops de porra elèctrica d’un Mosso.

L’única cosa que no ens ha sortit bé en aquests anys és l’ocupació de la Generalitat. Vam fer una trobada a la plaça de la Catedral i simultàniament un grup especial va intentar entrar a l’edifici del Govern.

Però només vam estar 30 segons dins, vam haver de marxar perquè hi havia el doble d’agents del que esperàvem. No havíem caigut que estàvem entrant a les 12 del migdia, durant el canvi de torn, quan hi ha els Mossos que marxen i els que arriben.

A banda d’això, mai hem tingut problemes. Preferim evitar els merders.

 

Un model amigable. Fins i tot el nom de l’entitat ho és.

El nom de Iaioflautes sorgeix després que Esperanza Aguirre qualifiqués de ‘perroflautas’ els i les joves del 15M.

 

Ets militant d'algun partit?

Amb 16 anys vaig començar amb les Joventuts Comunistes, a Andalusia. També vaig estar al PSUC i, després, al Partit Comunista de Catalunya (PCC). Ara conservo el carnet del PCC però només pago la quota. Em considero més militant de Iaioflautes.

Els partits només parlen d’eleccions, i jo m’avorreixo. Les eleccions no resolen els problemes.

 

Qui anirà a recollir el premi aquest 15 de febrer?

Hi anirem diverses persones de Iaioflautes i hem convidat membres d’altres entitats, perquè el premi no només és dels iaios de Barcelona sinó de tots els col·lectius amb consciència social. El premi és d’ells. De Can Vies, del Sindicat Manter, de la PAH, Stop Pujades...

Jo aniré amb la meva armilla i la samarreta de la PAH perquè al meu poble, a Barberà del Vallès, hi participo molt. Altres vindran amb una samarreta de la marea groga. Volem que vinguin amb els seus símbols.