Com abordar violències sexuals a casals infantils, ludoteques i centres oberts
Comparteix
L'eina recomana aplicar una perspectiva de gènere i una mirada interseccional a l'anàlisi d'aquesta problemàtica. Font: Pexels. 
Les violències sexuals cap a la infància i l'adolescència poden tenir lloc tant dins com fora dels equipaments municipals. Font: Pexels.
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una guia amb la qual pretén construir un marc comú de treball i aportar pautes bàsiques que ajudin a donar resposta a les necessitats expressades pels i les professionals.
Tot i que no hi ha dades sobre l’abast real de la violència sexual infantil, es calcula que 1 de cada 5 infants l’ha viscut. Aquest fenomen és una forma més de violència masclista i, per tant, es tracta d’un problema estructural derivat de la desigualtat de gènere i les relacions de poder.
La guia 'Recomanacions per l’abordatge de les violències sexuals cap a la infància i l’adolescència als casals infantils, ludoteques i centres oberts municipals', impulsada pel Departament de Promoció de la Infància, aplica la perspectiva de gènere interseccional a l’anàlisi d’aquesta xacra social, diferenciant el context i les formes que poden adquirir aquestes violències.
D’una banda, es poden donar tant dins com fora dels propis equipaments municipals (a l’entorn familiar o a les xarxes socials). D’altra banda, les violències sexuals poden ser exercides tant per part de professionals del servei com per part de persones externes al recurs (adultes o altres infants i adolescents).
Cal tenir en compte, a més a més, la situació i les característiques de les persones que les pateixen (gènere, raça, diversitat funcional...). En tot cas, però, la guia indica que el més important és situar les necessitats i el temps de l’infant i/o adolescent en el centre del procés.
Prevenció, intervenció i acompanyament
En aquests espais pot donar-se la identificació de sospites sobre un cas de violència sexual. Així mateix, s’hi pot dur a terme un procés de seguiment i acompanyament, ja que és en ells on els infants i adolescents estableixen molts dels seus vincles.
No obstant això, s’haurà de tenir en compte que la feina principal es realitzarà des d’un servei de referència extern. Al document s’indiquen alguns com ara el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA i SARA JOVE) o el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS).
La guia recomana que els casals, ludoteques i centres oberts dissenyin els seus propis indicadors de sospita. Tot i així, estableix un full de ruta que pot servir d’exemple a l’hora de fer prevenció, intervenció i acompanyament. En primer lloc, es parla d’assegurar un marc i una mirada compartida dins del servei, així com d’establir una figura de referència i unes pautes bàsiques comunes.
En segon lloc, quant als indicadors, es parla de dos tipus: específics, com ara el relat de l’infant o adolescent, i inespecífics, com ara el baix rendiment escolar o els trastorns del son, pors i fòbies. A l’hora d’intervenir, es recomana seguir unes pautes generals, com ara trobar un espai tranquil per poder parlar-hi, validar els seus sentiments i fer preguntes breus i clares.
Per últim, al document es contempla la possibilitat que l’espai realitzi un primer acompanyament després d’una revelació. La pauta d’actuació en aquesta part del procés, segons expliquen, hauria de ser la següent: acollir, demostrant confiança i evitant judicis; contenir, valorant les emocions i oferint una escolta activa; enfortir, reconeixent el pas que s'ha donat i donant suport; i derivar, facilitant la vinculació a un servei de referència extern i mantenint un canal obert d'informació amb l'infant o adolescent.
Afegeix un nou comentari