Com actuen les universitats davant la violència de gènere?

Representants de les unitats d'igualtat de cinc universitats van trobar-se el passat 12 de juny a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per posar en comú els protocols, guies o embrions de projectes que marquen la resposta que cada universitat hauria de donar davant de casos de violència de gènere.

De les cinc institucions, 3 disposen d'un Protocol d'Actuació. Ara bé, ni totes fan referència als mateixos conceptes ni als mateixos subjectes. La Universitat de Barcelona (UB), d'una banda, compta des d'aquest febrer amb el "Protocol de la Universitat de Barcelona per a la prevenció, la detecció i l'actuació contra les situacions d'assetjament sexual i per raó de sexe o d'orientació sexual". La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per la seva, va aprovar el juliol de 2013 el "Protocol de Prevenció i Actuació per a l'abordatge de l'assetjament sexual i/o per raò de sexe a la UPC", mentre que la Universitat Jaume I de Castelló, aprovant-lo el 2011 i modificat aquest any, disposa del "Protocol per a la detecció, prevenció i actuació en el supòsit d’assetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe a la universitat Jaume I de Castelló".

Victoria Sánchez: "un dels problemes dels protocols és que no abasten tots els àmbits de violència que es poden donar a les universitats"

Els títols dels protocols són importants. I és que fa referència als casos davant dels quals les universitats tenen el deure d'actuar. Així doncs, tots tres parlen d'assetjament sexual i per raó de sexe, mentre que la UB incorpora la orientació sexual i la universitat de Castelló inclou també l'assetjament laboral. Una concreció que és necessària a nivell jurídic per delimitar el deure d'actuació. No obstant això, segons la persona de suport a l'elaboració del protocol de violència de gènere a la UAB, de l'Observatori de la Igualtat, Victoria Sánchez Núñez, ponent a la taula rodona, "un dels problemes dels protocols és que no abasten tots els àmbits de violència que es poden donar a les universitats, que no parteixen del concepte global de violència de gènere".

D'altra banda, és igualment important saber entre quines persones s'han de donar les conductes, que poden ser "d'assetjament" o bé, en el cas de la Jaume I "conductes inadequades" (que no constituirien assetjament però suposarien la implantació de mesures). En relació amb els individus, la UB i la Jaume I inclouen tota conducta que es doni "dins de la comunitat universitària", terme que inclou estudiants, PDI i PAS. La UPC, en canvi, es refereix a relacions entre PDI i PAS, i també entre PDI – PAS i estudiants. Ara bé, no consideren una situació de violència de gènere entre estudiants. Situació similar a la de la UAB, que tot i que és encara en procés d'elaboració del protocol global, disposa d'un protocol, però només entre personal treballador.

Noelia Igareda: "La violència es dóna a la universitat, com malauradament es dóna a qualsevol altre context". 

En tots els casos la resposta de la universitat consisteix en un seguiment del cas, una instrucció i una implantació de mesures, que poden passar bé per la mediació bé per la sanció directa. Els protocols són encara recents i no hi ha dades públiques respecte de la seva eficiència, però tant Cristina Carrasco, de la UB, com Mercedes Alcañiz, de la Jaume I, van coincidir en la crítica en duplicitats en el procés que dificulten encara l'agilitat del cas.

La professora del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, Noelia Igareda, obria l'acte amb referències a estudis europeus que posen de manifest que "l'educació no priva les dones de viure violència de gènere, ja que travessa classes, cultures i nivells educatius". "La violència es dóna a la universitat, com malauradament es dóna a qualsevol altre context". 

Des que les unitats d'igualtat s'acosten a la comunitat universitària i difonen la seva capacitat d'intervenció en aquests casos, la UAB ha tractat prop d'11 casos mentre que la UB, 9. No obstant això, la directora de l'Observatori de la Igualtat, Montserrat Rifà, afirmava que "se sap molt poc del que passa al Campus i s'ha de treballar per arribar a les víctimes i donar-los suport psicològic i acadèmic".

Contingut relacionat

Notícia a Xarxanet Les universitats, en favor de la igualtat de gènere i contra la violència masclista

Notícia a El Diari de l'Educació: " La violència de gènere a les universitats, una realitat que comença a sortir a la llum"