"Ens preocupa l’estigma que comporta el VIH"

El Comitè 1r de Desembre neix l’any 1998, amb quins objectius?

Neix en un context en el qual l’auge dels casos detectats de VIH era una constant i les entitats que treballaven en l’àmbit del VIH/Sida a Catalunya van considerar necessari organitzar-se per, d’una banda, commemorar conjuntament el Dia Mundial de la Sida, i de l’altra, visibilitzar i afavorir el model de resposta comunitària al VIH/Sida, garantir els drets de les persones que viuen amb VIH i enfortir la xarxa d’entitats que treballen en l’àmbit del VIH/Sida.

Encara avui dia les entitats vinculades treballem per la construcció de respostes comunitàries al VIH/Sida que tinguin en compte la diversitat i riquesa del nostre territori.

Quines accions i avenços s’han produït en aquests pràcticament 20 anys?

Han estat molt importants els avenços en relació al camp biomèdic, la investigació i l’aparició de nous tractaments, destacant la recent Profilaxi Pre-exposició (PrEP) i els grans passos que s’estan donant en el desenvolupament de vacunes i microbicides.

El VIH no és tant sols un problema mèdic i ens preocupa l’estigma que hi persisteix i les discriminacions que comporta. El desconeixement del VIH/Sida, la desinformació en relació a les vies de transmissió, la significació de l’estat serològic i les pors derivades d’aquesta desinformació són el pitjor enemic per minvar la pandèmia. Com ho són les desigualtats socials i les relacions de poder, que impossibiliten que les eines de prevenció siguin realment efectives.

Quina és la situació actual de les persones que tenen el virus del VIH a Catalunya?

Els avenços farmacològics han millorat la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el VIH i, lluny de la situació que es vivia fa vint anys, ens trobem en una realitat amb persones grans VIH+. Caldrà posar esforços en els tractaments i els drets d’aquests col·lectius de persones.

Però tot i els grans avenços en el camp de la medicina, l’estigma que perdura vers el VIH provoca greus situacions de discriminació cap a les persones que hi conviuen, en tots els àmbits de les seves vides, com en l’àmbit sanitari i l'educatiu, en les relacions privades contractuals, en l’àmbit laboral, etc.

Avui en dia, com es percep la malaltia socialment i què es pot fer contra l’estigmatització?

El gran desconeixement i la manca de polítiques fortes i efectives en matèria de salut sexual genera por, i aquesta comporta situacions d’estigmatització i rebuig. Des del Comitè considerem imprescindible l’assoliment d’un Pacte Social contra l’estigma i la discriminació vers el VIH/Sida, que compti amb el suport de les principals institucions, però també d’actors socials importants i influents en la lluita contra les discriminacions (sindicats, associacions de defensa dels drets, agents civils, etc).

El Pacte Social és un dels punts als què es comprometien el govern i el Parlament de Catalunya amb l’aprovació de l’Acord Nacional per fer front a l’epidèmia del VIH/Sida a Catalunya i contra l’estigma relacionat, el març del 2014.

D’altra banda pensem que és indispensable treballar des de l’educació i la sensibilització social. Calen campanyes informatives efectives, així com de programes de formació en els diferents àmbits, en l’educació formal i entre professionals.

Es parla d’epidèmia de VIH a Catalunya, què ens diuen les dades*?

Actualment la situació de la pandèmia es estable, amb la diagnosi de 700 casos nous l’any al territori català. S’estima que el 2013 eren 33.600 les persones que convivien amb el VIH de les quals aproximadament unes 8.000 no ho sabien, segons dades de l’últim estudi epidemiològic del CEEISCAT.

Les xifres revelen que la incidència del VIH és més alta en el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HsH) amb una prevalença del 59% dels casos, seguida dels homes heterosexuals (15% dels casos). Malgrat el col·lectiu d’HsH és el més vulnerable a l’hora de contraure el VIH a causa de les vies de transmissió del virus, en general són el col·lectiu que més ben informat està sobre el seu estat serològic.

En aquest sentit, els col·lectius que presenten majors diagnòstics tardans són els usuaris de drogues per via parental (UDVP) en un 58% dels casos, seguits dels col·lectius d’homes i dones heterosexuals, els quals se’ls diagnostica tard en un 56% dels casos.

Aquestes dades posen de manifest que, malgrat existeixen col·lectius especialment vulnerables en relació a la transmissió del VIH, l’estigma vers el virus provoca que sovint la gent menys informada sigui diagnosticada tard. Per tant, és important eradicar perjudicis i informar a la gent dels mecanismes de prevenció i la importància de realitzar-se la prova si fos necessari.

* Dades extretes de l’últim estudi del CEEISCAT, 2015.

Quins passos futurs es preveuen? 

Enguany estem treballant per la consecució del Pacte Social contra l’Estigma i la Discriminació envers el VIH/Sida, que és un dels punts més importants de l’Acord Nacional. Properament tindrem una reunió conjunta amb la Direcció General d’Igualtat (del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) i membres del Departament de Salut. 

El Pacte Social és una eina de vital transcendència, ja que esperem que garanteixi mecanismes de control i lluita contra l’estigma, que siguin capaços d’aturar les discriminacions vers el VIH/Sida, i que permetin afrontar el problema des de la comprensió de tots els factors que hi intervenen a partir d’una visió comunitària.

La implicació de totes en la lluita contra l’estigma, les discriminacions i el VIH és fonamental si volem afrontar el problema d’una manera efectiva.