Conèixer la xarxa CORE en Salut Mental de la UAB
Comparteix
El principal grup vulnerable dins del col·lectiu universitari són les noies de primer i segon curs. Font: Pexels 
Logo del CORE Salut Mental de la UAB
El CORE en Salut Mental de la UAB és un grup de recerca enfocat en la promoció, prevenció, diagnosis, tractament i cronicitat
Les dades són alarmants: el 42% dels estudiants universitaris a Catalunya mostra símptomes d'ansietat, el 46% mostra símptomes de depressió i un 5,1% dels estudiants mostren conductes suïcides, segons una enquesta de salut mental feta durant el curs 2021-22 a les 12 universitats catalanes des del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i presentada durant la VI Jornada Biennal de la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables el 3 de juliol de 2024.
Davant d'aquesta situació les respostes són múltiples i polifacètiques. Una d’elles és la Comunitat Orientada a Repte Estratègic (CORE) de Salut Mental de la Universitat Autònoma de Barcelona, un esforç col·laboratiu entre grups de recerca de la UAB i agents del territori implicats en la resolució dels reptes estratègics (entitats privades sense ànim de lucre, empreses, i altres).
“Els campus universitaris, tant pel fet de ser un entorn amb potencial d'intervenció com pel seu probable rol en l'aparició de problemes de malestar emocional, han d'assumir un rol proactiu tant en la promoció del benestar emocional com en l'adopció de mesures de protecció de la salut mental,” explica Antoni Sanz Ruiz, professor agregat de la Facultat de Psicologia i membre de la xarxa CORE de Salut Mental de la UAB.
“Les universitats catalanes ja disposen d'estructures i programes d'intervenció, que s'estan veient reforçades arran de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i de programes de finançament específics de la Generalitat,” afirma Sanz.
“La salut mental és dinàmica i dimensional”
Quan parlem de la incidència de símptomes d'ansietat o depressió a la població estudiantil catalana és important distingir entre simptomatologia i trastorn incapacitant i diagnosticable.
“Cap al 2022 teníem unes prevalences molt altes de problemes ansiosos o depressius en joves universitaris, gairebé la meitat de l’alumnat, però no amb trastorns d’ansietat sinó amb simptomatologia ansiosa-depressiva,” explica Anna Muro Rodríguez, professora de la Facultat de Psicologia i membre de la xarxa CORE de Salut Mental de la UAB.
“No és que els joves estiguin més trastornats, són la societat i l’educació que estan fallant. La salut mental avui dia es vol tractar com una entitat categòrica i estàtica, quan la salut mental és com la física, és dinàmica i dimensional,” remarca Muro. “Quan parlem d'educació, estem parlant també d’aprendre a enfrontar els canvis culturals i tecnològics que hi ha hagut en els últims vint anys,” explica.
“El principal grup vulnerable dins del col·lectiu universitari són les noies de primer i segon curs,” apunta Muro. “Ser estudiant de doctorat, de gènere no binari, o de classe social baixa, són factors de risc per al desenvolupament de malestar emocional o de problemes de salut mental,” afegeix Sanz.
En aquesta línia, l’Enquesta a la joventut de Catalunya de la Generalitat el 2022 va incorporar el WHO-5, un indicador desenvolupat per l’Organització Mundial de la Salut i acceptat en l'àmbit internacional que permet analitzar el benestar emocional de les persones des d’una perspectiva global, més enllà de la noció de trastorn mental.
Mireia Bolíbar Planas, professora agregada del Departament de Sociologia de la UAB i membre de la xarxa CORE de Salut Mental de la UAB, analitza els resultats d’aquest indicador des del col·lectiu jove a l’estudi “Salut mental, joventut i desigualtats. Una mirada integral al benestar emocional de la població jove de Catalunya” del juny de 2024 amb Eva Pedrosa de la Universitat Pompeu Fabra.
Noves iniciatives i taules de diàleg
Per “donar resposta a les necessitats de les persones davant d’un context de problemàtica de salut emocional i mental d’elevada complexitat que s’ha vist agreujat a causa dels efectes de la pandèmia”, el Pacte Nacional en Salut Mental de la Generalitat col·labora amb el rectorat de les universitats de Catalunya, entre les quals la UAB.
"Des de la UAB es fan accions a diferents col·lectius, des dels doctorands o la gent en carrera d'investigació, o alumnes de grau," explica Muro, “es duen a terme des del 2021 vàries accions psicoeducatives en grup amb l’objectiu d’educar i ensenyar estratègies per millor la gestió emocional i cognitiva dels estudiants.”
“Tenen també 3 unitats assistencials a la universitat per poder donar atenció als alumnes més vulnerables,” afegeix Muro, “consisteixen en un servei de psicologia i logopèdia, un servei assistencial en salut, i el PIUNE, el centre que atén alumnes amb diagnòstics psicològics o físics per fer les adaptacions curriculars pertinents a cada assignatura i cada carrera professional.”
Aquestes accions per millorar el benestar emocional dels estudiants s’emmarquen dins del projecte Campus Saludable i Sostenible (SIS) de la UAB. “S’han començat iniciatives, però també ara s’han d’obrir taules de diàleg entre sistemes universitaris, de batxillerat, de secundària, i famílies,” afirma Muro.
La VI Jornada Biennal de la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables va treure conclusions similars, proposant entre altres accions la promoció a curt termini d’una “xarxa col·laborativa entre universitats entorn dels reptes de benestar” i l’enfortiment a llarg termini de la participació comunitària “a molts nivells de governança, incloent la gestió dels serveis universitaris.”
Afegeix un nou comentari