Creix l'LGBTI-fòbia a Catalunya: propostes per combatre-la estructuralment

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Judit Vela
El dossier ha estat elaborat per l'Observatori contra l'Homofòbia Font: Unsplash
El dossier ha estat elaborat per l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH). Font: Unsplash.
Segons dades de l'OCH, els casos reals de discriminació són superiors als que mostren les xifres Font: Unsplash
Segons dades de l'OCH, els casos reals de discriminació són superiors als que mostren les xifres. Font: Pixabay.

Creix l'LGBTI-fòbia a Catalunya: propostes per combatre-la estructuralment

Autor/a: 
Judit Vela
Suport Tercer Sector

Resum: 

Dues entitats analitzen la discriminació cap el col·lectiu en l’accés als drets socials i plantegen sis possibles solucions al seu últim dossier.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 35 federacions i organitzacions aglutinadores d’unes 3.000 entitats catalanes, ha presentat recentment l’últim dossier del cicle ‘Catalunya social’, anomenat: ‘L’LGBTI-fòbia estructural: la discriminació en l’accés als drets socials’.

El document ha estat elaborat per l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), i en ell s’assenyalen els obstacles que es troben les persones d’orientacions i identitats LGBTI per accedir a drets tan bàsics com el de l’habitatge, la salut o l’educació, entre altres.

Discursos perillosos

Segons les dades recollides per l’OHC, la visibilitat del col·lectiu LGBTI ha crescut, però també ho ha fet la discriminació que pateixen les persones per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Al text s’indica, a més, que els casos reals són superiors al que mostren les xifres, i que aquestes encara són insuficients com per analitzar la situació en profunditat.

Francina Alsina, presidenta de la Taula, considera que la tendència a l’alça està directament relacionada amb l’augment de discursos d’odi dels últims anys. Aquests, assegura Alsina, “estan tensant la societat fins al punt que algunes persones es veuen legitimades a discriminar, menysprear, insultar i fins i tot agredir físicament la persona que és diferent o que, segons la seva visió, surt o no compleix amb la norma”.

La presidenta també va defensar a la presentació del dossier que la diversitat afectivo-sexual i de gènere és una realitat, i que per això cal “educar, sensibilitzar, conscienciar i transformar des de casa, l’escola, el sistema sanitari, el judicial, el mercat o els mitjans de comunicació, entre altres”.

Traves en l'accés als drets

Pel que fa als drets socials, al document es parla primerament del dret a una atenció digna en el camp sanitari, ja que molts professionals, per la seva visió heteronormativa de la realitat, tracten la diversitat afectiva, sexual i de gènere com una excepció. D’altra banda, per lluitar contra l’assetjament a l’alumnat LGBTI en les escoles i instituts, es parla del dret a la convivència en l’àmbit de l’educació.

Quant a l’accés a un habitatge digne, es reconeix la dificultat de les persones LGBTI per llogar immobles tant en el mercat lliure com a través d’agències. De la mateixa manera, es posa de manifest la desigualtat d’oportunitats i tracte a l’hora d’inserir en l’àmbit sociolaboral, especialment per part de les persones trans.

Amb relació a les administracions i el registre, es declara que la burocràcia administrativa respon a una lògica binarista i heteronormativa que no contempla l’existència de les realitats LGBTI. A més, es posa de relleu la desinformació i el tracte discriminatori exercit pel funcionariat, qüestions que impedeixen fer efectiu el dret al reconeixement legal de les famílies LGBTI.

Referent a l’àmbit de la justícia, s’exposa que les denuncies de les persones LGBTI es minimitzen i es qüestionen, de manera que se les fa patir una doble victimització. Per això es parla específicament del dret a la reparació de la seva dignitat.

Per últim, s’esmenten el dret a la validesa de la gent gran i de les persones amb discapacitat amb orientacions i identitats LGBTI, el dret a la ciutadania digna de les persones migrades i refugiades LGBTI i el dret a la representativitat del col·lectiu en els mitjans de comunicació.

Canvis estructurals

A partir de les anteriors consideracions, les entitats redactores del document han fet sis propostes concretes per revertir aquesta situació. Primerament, es recomana tractar el rebuig, la discriminació i la violència cap a les persones LGBTI com una problemàtica social i corregir-la des dels diferents àmbits, institucions i estructures on es produeixen les vulneracions per evitar que ningú es vegi legitimat a realitzar-les.

En segon lloc, es convida la nova Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+ a introduir la perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere en àmbits com el de l’educació, la salut i la justícia a través d’un treball conjunt entre els diferents departaments de la Generalitat.

També s’assenyala la necessitat d’una millor coordinació entre els diferents agents socials i organismes que aborden aquestes discriminacions, així com la necessitat d’un registre d’estadístiques més homogeni. Es fa referència, en quart lloc, a la urgència per establir uns protocols específics de prevenció, detecció i intervenció contra les violències LGBTI-fòbiques.

A la cinquena proposta s’explica que no n’hi ha prou amb la Xarxa d’Atenció Servei Integral (SAI) que està desplegant la Generalitat i amb la feina que realitzen les entitats LGBTI, ja que també “cal una intervenció integral per establir xarxes de suport i millora en la qualitat dels serveis”, així com una “xarxa de professionals capacitades per donar resposta als casos de discriminació” en tot els àmbits.

Darrerament, es proposa instar a totes les forces parlamentàries a fer un cordó sanitari enfront dels discursos d’odi cap al col·lectiu LGBTI, que a més s’han intensificat en els últims anys. Aquest hauria de vetllar, segons apunten, “per la promoció i defensa de les polítiques inclusives i plurals”.

Afegeix un comentari nou