Cristian Carrer: “L’educació en la diversitat sexual i de gènere s’ha de començar a treballar des de la infantesa”

Vuit de cada deu estudiants d’institut han presenciat insults cap a persones del col·lectiu LGTBI. Aquesta és una de les dades que es desprèn de l’informe ‘L’LGTBIfòbia entre infants i adolescents’, un estudi de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) publicat per la Taula del Tercer Sector que demana més recursos a les administracions per prevenir la discriminació als centres educatius.

L’estudi, que s’ha realitzat amb una enquesta a 300 alumnes de Manresa, destaca la importància de la coeducació i posa de manifest la invisibilització del fenomen, amb el risc i perill que els assetjaments per motiu d’orientació sexual i identiat de gènere es normalitzin a les aules.  

El coordinador tècnic de l’OCH, Cristian Carrer, és un dels autors de l’informe. En el mateix també ha participat Francisca Cifuentes, coordinadora d’Estudis i Formació de la mateixa entitat.

 

Vuit de cada deu alumnes han presenciat insults cap a persones LGTBI a les aules.

El llenguatge masclista està arrelat a la nostra societat i el que podem trobar als carrers també ho podem trobar a les aules. És bastant comú que si t’apropes a un pati d’escola puguis trobar un “maricón” o una “puta” ràpidament. És cert que per extreure aquesta xifra, vam preguntar-los si havien presenciat algun insult LGTBIfòbic durant el curs escolar. I vuit de cada deu havien dit que sí.

Què estem fent malament?

Moltes vegades hem de parlar de la intencionalitat d’aquest llenguatge. Aquest llenguatge s’està utilitzant directament per ferir a una altra persona i s’utilitza de manera despectiva. El que reporten les dades és que aquest llenguatge està instal·lat a les aules i el que hauríem de treballar seria veure amb quina intencionalitat s’està produint.

Com s’actua?

Si la intencionalitat és perjudicial i està portant conseqüències importants a la persona que està patint aquest llenguatge o fins i tot a la convivència del grup-classe, el que hem de tractar és la coeducació. Una coeducació amb una perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere, és a dir, explicar des de la infantesa els diferents tipus de sexualitats, d’expressions, de sentiments, etc. Les persones que poden estar practicant aquest llenguatge poden veure quines conseqüències pot arribar a tenir.

Per tant, formació.  

Una de les conclusions del dossier és que es tracta una problemàtica social i no de casos aïllats individuals. Una de les receptes és aquesta formació transversal que ha d’empènyer els programes educatius a totes les escoles, ha de ser una aposta i un eix central de valors que s’ha de treballar dins del centre educatiu. El professorat per tant ha de tenir aquestes eines i recursos per poder abordar aquest tipus de situacions que poden arribar a ser conflictives.

Quina és la presència d’aquesta formació a les aules?

Des de la meva experiència a l’OCH, estem en un temps encara de píndoles formatives. Sí que hi ha entitats socials que estan treballant i apostant molt fort i que tenen materials molt bons que poden ser útils per a la tasca quotidiana del professorat i poder servir per a la prevenció, i també hi ha administracions que estan apostant per introduir programes una mica més transversals.

Cal millorar?

La meva sensació però és que encara queda treballar la sensibilitat per part d’algun professor o director del claustre. Encara els materials no estan adequats, els continguts de l’educació sexual són molt binaris. No hi ha una visió més àmplia de la sexualitat.

Per aconseguir-ho és necessari que l’Administració hi destini recursos.

És una de les altres conclusions. Demanem a les administracions que fa falta més recursos a nivell econòmic, material, humà i també a nivell social. Quan em refereixo a nivell social parlo de la xarxa de coordinació que hi pot haver entre les diferents entitats i els diferents organismes que treballem en la prevenció d’aquestes violències. Una altra conclusió és que falten garanties estadístiques.

En quin sentit?

No tenim estadístiques sobre l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. S’han de fer aflorar aquestes estadístiques, encara que hem d’incidir en el fenomen social i no en quants casos tenim. No importa si tenim 2 o 20 casos, el que importa és la prevenció que s’ha de fer abans de que esclatin aquests casos. Les estadístiques serveixen per fer incidència política a les administracions i explicar per què s’han de deixar diners en aquesta cosa. I també per donar pistes de les característiques de l’assetjament.

Davant d’un fet discriminatori es produeix una situació de passivitat de l’infant que presencia el fet però no actua. Com trenquem amb això?

Una de les característiques és que és molt invisible aquest fenomen, costa molt que un infant expressi que està sent assetjat per la seva orientació sexual. Probablement perquè aquesta persona encara no s’haurà reconegut com a trans, com a bi, o com el que sigui, però en canvi sí que està rebent pràctiques discriminatòries LGTBifòbiques.

 

 

Per què es produeix?

Encara que hi hagi una possible defensa, el que hem trobat moltes vegades les persones que estan assetjant, ho fan no només amb la víctima sinó també amb les persones defensores d’aquest assetjament. S’agafa com un estigma que es pot contagiar. Es pensa que si aquesta persona que està defensant a la persona assetjada, també serà gai, o lesbiana, o el que sigui. Si cap agent de la comunitat educativa intervé, aquella situació conflictiva es normalitza.

Em pots posar un exemple?

Si a la classe de francès a un quart d’onze un alumne rep un insult, i a la següent també, i a l’altra també, i ningú hi intervé, s’acabarà veient com una cosa “normal” que en aquella classe es produeixi un fet discriminatori.

Internet és més un problema que part de la solució?

És cert que amb l’entrada de les noves tecnologies, quan surts de l’escola hi ha un plus on l’assetjament continua. Intervé la figura de l’anonimat: no saps qui t’està assetjant. Aquesta situació d’indefensió agreuja les conductes discriminatòries i les conseqüències psicosocials de les persones que estan rebent aquesta discriminació.

Com es passa de la discriminació a l’assetjament?

S’ha de mantenir en el temps. Estem parlant d’un episodi aïllat? S’està mantenint en el temps? Si es manté, estem parlant d’una conducta assetjadora. A més, se sol reproduir en els mateixos espais.

Gairebé el 20% de l’alumnat ha presenciat una pallissa, segons l’informe.

Volem fer una matisació. Parlem d’alguna situació que s’ha produït fora de les escoles i per tant, els alumnes van fer córrer la veu. És una dada preocupant, però és cert que arribar a l’agressió física és el nivell més excepcional. Es pot començar amb un insult, després pot venir una empenta, i després pot arribar una agressió. La intensitat pot anar in crescendo. Tot el tema de la prevenció s’ha de treballar abans d’arribar a l’agressió física greu.